Diccionari enciclopèdic de l'escalada. Volum II

Parts de la via o de la paret

Ala de mosca - Apèndix lateral movible que, juntament amb un altre o uns altres, serveix a les mosques per a volar. // Nyapa.

Aresta - Línia d’intersecció de dos plans o dues superfícies, utilitzada com a cantell.


Bauma o balma - Roca que sobresurt en una paret rocosa i forma una cavitat al dessota.

Bavaresa - Natural de la regió de Baviera. // Llastra desenganxada de la paret que permet pujar exercint pressió en sentit contrari entre els braços i les cames.

Bidit - ("dos dits") Tipus de forat que es pot trobar a mitja paret en el qual amb prou feines hi caben dos dits.

Bolo - Cantell arrodonit típic dels massissos de conglomerat.


Buco - Bústia que no oculta les seves característiques.

Bústia - Caixa fixada a la paret d’un estanc, a la porta d’una casa, etc., o receptacle situat a la via pública, que té una obertura estreta per on poden tirar-s’hi cartes, targetes, plecs, etc. // Forat profund a la paret que des de fora oculta les seves característiques, com les bústies de correus.

Canto - Cantell, relleix que hom utilitza per progressar en una paret (Mohawk dixit).

Cazo - Canto ben visible per la seva grandària o forma.
Sin: Ganda, gan.

Cigronet - Grava de pedrera més o menys de la mida d’un cigró.

Cornisa - Part rocosa d'una muntanya que sobresurt a causa d'una capa dura que recobreix les que són immediatament inferiors.

Desplom - Desviació de la posició vertical en una paret. Una roca, un mur, etc., tenir inclinació enfora de baix a dalt.
Obs.: Per passar-lo cal molta força a les extremitats superiors i una bona col·locació del cos i de les cames, que mai han de perdre el contacte amb la roca.
Sin: Extraplom, sobreplom, bombe.

Diedre - Intersecció vertical de dues parets rocoses. Part de la roca que té la mateixa forma que l'interior d'un llibre obert.
Obs.: Per travessar un diedre cal passar mantenir-se tan allunyat com es pugui de l'interior, avançant amb els peus i les mans en forma d'X.

Esperó - Contrari del diedre, té la mateixa forma que el llom d'un llibre obert.

Fissura - Clivella, esquerda llarga i estreta. Segons la mida, l'amplada, de l'esquerda es parla de fissures de dits, de puny, d'hombro, de mig cos (off width) o de cos complet (xemeneia).

Fissura cega - Fissura poc profunda i arrodonida.

Invertit - Homosexual, dit despectivament. // Cantell posat en una direcció, en una posició oposada al que seria habitual.

Lateral - Pertanyent o situat al costat d’una cosa. // Cantell vertical que per la seva morfologia ha de ser agafat lateralment.

Llarg - Cada una de les parts d'una via, separades una de l'altra per una reunió.

Llastra - Planxa de roca pràcticament desenganxada de la paret.
Obs.: Les més desenganxades reben el nom de expanding.

Llavi - Part carnosa mòbil que limita l’obertura de la boca per sobre o per sota. // Fissura estreta i horitzontal.

Manguta - Polla gran.

Merlet - Prisma d’obra dels que s’alçaven per a defensa al cim d’un mur, d’una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d’ells una obertura per on poder llançar projectils a l’enemic. // Bolo petit utilitzat com a punt d'assegurança.

Monodit - ('un dit') Petit forat a la paret en el qual només hi cap la punta d'un dit.
Sin.: Mono.

Mugronet - Protuberància en el centre de la mamella, per on les cries dels mamífers xuclen la llet. // Cigronet que recorda vagament l'anatomia femenina.
Obs.: Homes, sempre pensant en el mateix...

Nyapa - Regleta ínfima.

Orella - Aparell auditiu format per un conjunt d’òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. // Cantell lateral de la mida d'una mà.

Placa - Superfície llisa d’una paret rocosa. Tram de paret mancat de grans esquerdes o formes panxudes.

Obs.: Si no hi ha abundància de preses, caldrà que sigui prou inclinada per tal de poder pujar-la per adherència.

Polla - Gallina jove. // Vulgarment, penis. // Cantell allargassat que recorda un penis.
Obs.: Contràriament al que molts opinen, o diuen que opinen, la mida sí és important.


Pont de roca - Forat que comunica transversalment dues zones properes de la paret.
Sin: Bucle

Presa- Organisme viu que és capturat per un altre organisme al qual serveix d’aliment. // Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc., per desviar l’aigua o detenir-la. //Acció de prendre, d’agafar alguna cosa. // Qualsevol part de la paret que permet a l'escalador agafar-se i progressar sense necessitat d'estri.

Rampa - Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell; terreny que fa pendent.

Regleta - Regla petita. // Cantell de petites proporcions que només permet l'ús de les primeres falanges dels dits.

Regletilla - Regleta petita.
Sin.: Nyapa, ala de mosca.

Repisa - Lleixa, relleix, replà al mig d’un cingle, un penya-segat, un mur, etc.

Reunió - Trobada d'amics escaladors en acabar d'escalar per anar a prendre alguna cosa i celebrar les gestes aconseguides. // Lloc escollit per a reunir-se els escaladors abans d'acabar-se la llargada de corda. Final d'un llarg, indret on se situarà l'assegurador per tal que el primer l'escalador pugui pujar el següent llarg; o final de la via, si no hi ha més tros a continuació.

Romo o arrodonit - Cantell arrodonit on l'escalador s'aguanta per fricció.


Sector - Conjunt de vies diverses que es troben en un mateix indret.



Seta - Formació típicament granítica que recorda la forma d'un bolet.

Sostre - Part d’una casa, d’una habitació, d’una cavitat, que la limita per dalt. // Sobreplom horitzontal i pla.

Tridit - ('tres dits') Bidit una mica més gros, on hi caben fins a tres dits.
Sin.: Tres-dits.

Via- Camí d’una certa amplària i importància. // Medi a través del qual hom es pot traslladar d’un lloc a un altre. // Itinerari o plantejament traçat en una paret, cim o agulla per a fer la seva escalada.

Volcà- Obertura en la superfície d’un planeta o d’un satèl·lit per on els productes magmàtics són expel·lits i al voltant de la qual formen, en refredar-se, un relleu de forma cònica. // Per analogia, s'anomenen així les preses que tenen la forma d'un volcà.

Xemeneia - Conducte que dóna sortida al fum, als productes de la combustió, d’un fogar. // Escletxa o fissura vertical a la roca, prou ampla per a cabre-hi el cos d'una persona i per a poder-hi ascendir per l'interior. // Canal molt estreta i dreta en què hom pot abastar d’una paret a l’altra en el seu interior.

Xorrera - Regalim, indret per on regalima (xorreja) paret avall l'aigua filtrada de la pluja. Sol ser una zona humida i relliscosa. // Per analogia, s'anomenen xorreres les preses que tenen una forma semblant.

Col·laboracions:

- Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

- Isidre Rodrigo, Què és l'escalada?

- Alfons Valls, Roca lliure

- Mohawk

Imatges:

- Selene

- Mohawk

Últim avís!!

Ei, nois, a veure si us animeu i em doneu una llista de noms de preses: invertit, lateral, romo, etc. Si no m'ajudeu una mica com voleu que surti bé el meu diccionari?! De moment tinc un llistat d'uns 35 termes, però de ben segur que en coneixeu molts més!! Els sinònims també valen, eh?

Això sí que són vacances!!

Aquesta setmana passada, amb el Mohawk, com des de fa quatre anyets, hem estat perduts pel Pirineu.

Vam començar el nostre recorregut al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El primer dia, dimecres, vam muntar la nostra tenda al càmping Voraparc, on ens vam col·locar en una zona estratègicament molt bona, ja que estàvem davant de l'edifici de serveis, però curiosament no hi havia gairebé ningú més al voltant, així que hi vam estar molt tranquil·lets...bé, nosaltres i els milions d'insectes que voltaven per allà! A la tarda vam donar una volta pel port de la Bonaigua, cosa que després vam lamentar profundament, ja que tot el camí està en obres i va ser un avorriment. A més, en un punt concret ens vam trobar amb una barricada inesperada que, afortunadament, vam salvar com vam poder.


El matí següent, dijous, vam anar a fer l'obligada visita al turístic llac, o estany, de St. Maurici. La veritat és que després de tant sentir dir a tothom que és tan i tan bonic em va decebre una mica, perquè no li vaig trobar res d'especial, almenys res que no tinguin els altres llacs que he vist. Això sí, la visió dels Encantats, que desconeixia totalment, em va impressionar força.


Vam anar fins al llac i, després de rodejar-ne pràcticament la meitat, fins a arribar a la cascada, vam seguir camí amunt fins al refugi d'Amitges. Quan vam baixar, de retorn cap al cotxe, ens sentíem com si fóssim en una mena de tour organitzat, ja que no paràvem de trobar gent pujant i baixant per allà mateix. A mi em costa molt pujar muntanyes i quan veig que hi ha altres persones que, vestidets amb roba de carrer i alguns gairebé amb espardenyes (o bé amb tot l'uniforme complet que els han venut al Decathlon per a l'ocasió), fan el mateix recorregut que jo he fet amb tant d'esforç, em fa sentir ben poca cosa.


D'aquesta excursió em van sorprendre dos tipus de bèsties: les primeres, unes daines que gairebé ens atropellen quan van aparèixer corrent de sobte en un revolt del camí cap al refugi; les segones bèsties que em van deixar sorpresa van ser els Land Rover que fan de taxis pel Parc, els únics cotxes que tenen permís per accedir-hi, i vist per allà on van, no m'estranya! Això sí que són tot-terrenys i no el que volta per les ciutats!!


El dia següent, divendres, vam recollir la tenda i ens vam traslladar cap a l'altra banda del Parc, cap a la Vall de Boí. Per no abusar tant de muntanya, allà ens vam dedicar a fer el turista-turista, és a dir, que vam fer la ruta del Romànic. Són en total nou esglésies, construïdes entre els segles XI i XII, que es troben repartides en diversos pobles de la vall: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí i Taüll. Són les esglésies de l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, l'ermita de Sant Quirc de Durro, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll. L'església de Sta. Maria de Taüll està en obres de remodelació, així que ens vam quedar amb les ganes de veure-la en tot el seu esplendor.




El dissabte, com que ja no ens quedaven esglésies per veure (es poden visitar totes en un sol dia, ja que els diversos pobles estan molt a prop uns dels altres), vam retornar a les excursions de muntanya. Aquesta vegada ens vam dirigir cap al final de la vall de Boí, al pantà de Cavallers i, des d'allà, vam pujar fins al refugi de Ventosa i Calvell, sobre l'estany Negre, anomenat així pel seu color, ja que és el més profund del Pirineu.


Del refugi ens vam dirigir cap als llacs de Tumaneia, situats sota el cim del mateix nom. He de reconèixer que a mig camí, després d'estar una bona estona fent la cabreta saltant roques amunt i avall, em vaig cansar, vaig decidir plantar-me i el Mohawk va haver d'arribar fins allà ell solet.


El dia següent, que resulta que era diumenge, malgrat que nosaltres no n'érem gaire conscients, vam recollir els trastets i de l'hostal on ens havíem allotjat dues nits ens vam dirigir cap a un altre càmping, aquesta vegada a Huesca, concretament a Sesué, molt a prop de Benasque. És la quarta vegada que anem a la Borda d'Arnaldet, però aquesta vegada ens hem endut una sorpresa no del tot agradable: resulta que, tot i que encara no érem agost, sí que molta gent ja havia començat les vacances d'agost, així que el càmping, que normalment trobem mig buit (perquè hi anem la primera o segona setmana de juliol) estava pràcticament ple i, el que és pitjor, a rebentar de nens! Nens i més nens de totes mides corrent i cridant amunt i avall tot el dia!! Tant tranquil·lets que havíem estat a Espot, acompanyats només dels seus milers d'insectes...

A la tarda, el Mohawk va anar a repetir la ferrata de Benasque, que ja havíem fet fa un parell d'anys, i jo vaig preferir descansar i, de passada, aprofitar l'estona per llegir una estona. I què llegia? Doncs l'últim llibre del Harry Potter!! Sí, per fi sabré com acaba tota la història!!! A la tarda vam donar una volta pel poble de Benasque, amb visita obligada, com cada any, a la botiga del Barrabés (tot i que visitar no vol dir necessàriament comprar-hi, eh?).

Dilluns ens vam llevar d'hora, vam esmorzar i vam fugir corrent del càmping abans que es despertessin tota la multitud de bèsties que habitaven la zona. Vam anar a fer una excursió (la tercera en una setmana!) a l'Aigüeta de la Bal, al poble veí d'Eriste. No sé si és que feia molta pujada i jo ja estava cansada de tants quilòmetres, però em va costar molt arribar. I arribar a on? Doncs no ho sabem molt bé. Suposo que l'excursió portava cap a un llac, però va arribar un moment en què ens va sonar massa a deja vú i vam decidir parar-nos allà on érem, remullar els peus en l'aigua gelada que baixava per la vall, dinar i tornar cap el càmping.


L'endemà, dimarts, va arribar el moment de recollir definitivament els trastos i tornar cap a casa, cap al nostre estimat piset, que vam deixar abandonat durant una setmana.

En resum, tot i que força cansades, han estat unes bones vacances. Crec que potser hi tenia alguna cosa a veure el fet que, com passa cada 28 dies, durant aquests dies estava radiant!!


Per cert, durant aquest viatge he recollit quatre imatges més pel meu diccionari de l'escalada, que espero poder "publicar" properament.

I una bona col·lecció de fotos d'animalons...



I de riuets i de llacs i de cascades i...



Un apunt de geologia (Gatsaule, ja em corregiràs si m'equivoco...): Quina diferència hi ha entre aquesta vall...


i aquesta?


Doncs que la primera es diu que té forma de v, mentre que la segona té forma de u. I per què passa això? Doncs perquè les valls amb forma de v (les més habituals a casa nostra) s'han originat per l'erosió del curs de l'aigua, amb el riu que transcorre pel mig de la vall, mentre que les valls en forma de u tenen un origen glaciar.

Diccionari enciclopèdic de l'escalada. Volum I (2a edició)

Materials diversos

Arnés - "Baudrier" o talabard. Dispositiu format per unes corretges i un centre al qual l'esportista s'aferma per raons de seguretat o per descansar. Mena de cinturó de castedat, tot i que força menys rígid, on es penja part del material necessari per a fer una via.

Assegurador - Individu amb camisa i corbata que sempre t'intenta vendre alguna cosa. // Individu que es troba a l'altre extrem de la corda que subjecta l'escalador.

Baga - Escaladora molt mandrosa, que no es cansa gaire fent les vies. // Tros de corda o cordino per a emprar en les assegurances, per a portar el material, etc.

Blog - Indret cada vegada més freqüent d'obtenció d'informació sobre sectors, vies, materials, etc.

Buril - Rebló, clau de ferro dolç o d'un altre metall mal·leable, de grossa cabota, al qual, un cop ficat en el forat corresponent, es forma una segona cabota batent o comprimint l'altre extrem, usat per a unir d'una manera definitiva entre elles dues o més peces. Ferro ja obsolet empotrat a un forat de la paret que quan no en saps aguanta molt i quan en saps no aguanta gens (que vol dir que si a algú se n'hi trenca un, ja no se'n fia mai més).

Casc - Peça de diversos materials durs que cobreix i defensa el cap.

Cinta - Dos mosquetons units per una tira de roba utilitzats per unir la corda que assegura l'escalador amb els diversos elements (punts d'assegurança) que hi pugui haver enganxats a la paret.

Corda - Cordill gruixut i flexible format per un conjunt de dos o més cordons retorts, antigament de cànem o d'espart, actualment de material sintètic. Únic element que uneix l'escalador amb el seu assegurador; és essencial en l'escalada, ja que protegeix l'escalador contra possibles caigudes que podrien fer molt mal. Donar corda - No és animar a algú a seguir endavant, sinó deixar menys tensa la corda per tal que la persona pugui seguir pujant.

Cordino - Corda de diàmetre reduït, emprat com la baga.

Croll - Germà petit del júmar, aparell autobloquejant que permet ascendir per la corda, sense el perill de descendir-ne involuntàriament.

Empotrador - Encastador o fissurer. Un tascó, un tros d'acer o d'un aliatge especial dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, emprat en escalada per tal d'assegurar-se: es col·loca en les fissures o forats de la roca introduint-lo per la part més ampla, i es deixa fins que resta encaixat dint la part més estreta. Així, queda travat i serveix com a punt d'assegurança.

Escalador - Individu que s'enfila per les parets de casa seva quan no pot anar a enfilar-se per les parets de la muntanya.

Estrep - Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger, plstic o baga que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint. Si algú perd els estreps es pot trobar en un bon embolic.

Ferralla - Conjunt d'estris emprats per l'escalador, generalment metàl·lics.

Friend - Un amic que mai t'abandona. // Aparell d'assegurança que treballa com un tascó en expansió, basat en leves.

Gat, peus de - D'etimologia desconeguda, sabates amb sola de goma molt adherents, que ajuden els humans a enfilar-se per les parets com les sargantanes.

Ganxo - Peça de metall corba i acabada en punxa que serveix per a repenjar-se a les cornises de la roca.

Grigri - Peça metàl·lica que canta durant les nits d'estiu i que col·labora amb l'assegurador a resistir les caigudes de l'escalador.

Júmar - Germà gran del croll, que es diferencia d'aquest per una empunyadura.

Magnesi - Polsim emprat pels escaladors més nerviosos per evitar que els suin les mans i rellisquin quan intentin enganxar-se a la paret. El seu ús és merament manual, no nasal, com creuen alguns.

Maillon - Anella de metall que permet l'obertura mitjançant una rosca. S'usa com a mosquetó per a abandonar, ja que és més barat.

Mosquetó - Mosca petita. // Arma de foc que actualment només s'utilitza durant les festes majors, per despertar els veïns. // Fermall metàl·lic en forma d'anella que es tanca automàticament mitjançant una molla.

Parabolt - Cargol d'expansió que aguanta la paret a les xapes, o a l'inrevés.

Pitó - Nom de diverses serps no metzinoses anàlogues a la boa, dels gèn. Python, Calabaria i Loxocemus, de crani gros i dents molt desenvolupades. // Clau que hom clava a les esquerdes de la roca, amb un forat o una anella que permet de fixar-hi el mosquetó o l'estrep.

Plom - Company escalador a qui ningú aguanta. // Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que s'empra per assegurar-se d'una fissura.

Punt de descens - Més conegut com a descuelgue, punt d'assegurament doble que es troba al final d'una via i permet el seu descens amb seguretat.

Químic - Persona versada en la química. // Clau que s'aguanta a la paret amb resina sintètica.

Ressenya - Comentari crític que un escalador fa d'una via que ja ha fet per tal que futurs escaladors que vulguin fer la mateixa via sàpiguen què hi trobaran.

Reverso - Cara oposada a l'anverso. // Aparell d'assegurament que combina la cistella i l'autobloqueig.

Spit - Tac autoperforant a expansió utilitzat com a punt d'assegurança fixa. Actualment a caigut en desús, igual que el seu avi, el buril.

Tascó - Empotrador.

Vuit - Que va després del set. // Allò que queda sota els peus dels escaladors, sobretot quan fan vies molt llargues. // Aparell per rapelar. Antigament feia les funcions del grigri, però era molt perillós en segons quines mans, ja que no és autoblocant.

Xapa o plaqueta - Petita placa foradada que es troba al llarg de tota una via equipada on s'aguanta la corda mitjançant les cintes i que ha salvat la vida a més d'un, ja que evita que, en cas de relliscada, l'escalador vagi a visitar directament el terra. Ha d'estar fermada amb un punt d'assegurança fix, com pot ser un spit o un parabolt.

Col·laboracions:

-Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
-Rodrigo, Isidre, Què és l'escalada?
- Mohawk

Imatges

http://www.onaclimb.com/caiguda/material.htm
http://www.arrakis.es
http://www.barrabes.com

4.3433

No, no és el número guanyador de la loteria de demà, sinó tot el contrari: 4.3433 és la nota final que m'han posat a les opos. Què vol dir això? Doncs, òbviament, que no arribo al 5 i, per tant, no passo les proves.

Sé que hi ha diverses persones, sobretot alguns membres de la meva família, que no se sorprendran del resultat, perquè mai han cregut que fos capaç de passar-les. La frase que més sento a dir és: "Tampoc has estudiat gaire, no?" com si això fos l'explicació de tot. Doncs no senyor, independentment de si he estudiat molt o no (reconec que no m'he tancat al despatx a estudiar dia i nit, però això no vol dir que no hagi fet res de res!), crec que no és el més important a l'hora de passar unes opos.

Ho dic perquè és cert que de segons quins temes no hauria sabut ni com començar, però no és el cas del tema que vaig fer a la prova escrita, ja que era un tema que domino força bé i sé del cert que no hi vaig posar cap animalada. Quin és el problema, llavors? Doncs suposo que la manera que tinc d'explicar les coses, que es veu que no s'adiu amb els criteris del tribunal. Es veu que qui més en sap és aquell que és capaç de parlar de la manera més pedant possible: com més paraules rares i altisonants hi posis, més bona nota tindràs.

L'altra part era la de defensar davant del tribunal una programació i una unitat didàctica. La part de la unitat és aquella que vaig fer a l'institut, la que em van fer un informe no del tot favorable. Si hagués tingut el "chollo" d'haver-me tocat un d'aquells inspectors que no es van ni acostar pels centres i van deixar que fos la direcció el qui fes l'informe, em sembla que la situació seria força diferent, ja que jo tindria un 3 d'aquesta part en lloc de 1.7 o així que dec tenir, amb la qual cosa ja hauria passat del 5 i ara no m'estaria lamentant d'aquesta manera. Clar que aquest "Si..." no em serveix d'excusa, perquè jo vaig tenir la possibilitat de renunciar a aquest informe i repetir la prova davant del tribunal, cosa que no vaig fer.

I l'altra part, la de la programació, per més que hi dono voltes no sé què va fallar. Potser hauria anat millor si hagués portat un powerpoint amb tot de colorets i amb lletres que van ballant per la pantalla i cosetes d'aquestes, perquè a part d'això no sé què vaig fer malament. Però això del Powerpoint no pot ser una raó, perquè enlloc diu que sigui obligatori portar materials diversos (els pots portar, sí, però no és obligatori). Vaig estar parlant els 20 minuts de temps que ens van donar, gairebé sense respirar, perquè és molt poc temps per tot el que hem de dir. Vaig explicar tot el que havia d'explicar i, fins i tot, al final em van dir que no tenien cap pregunta perquè estava "tot clar". Llavors què vol dir això? No ho acabo d'entendre...

Ara porto uns dies que no sé si m'he de deprimir o passar de tot i gaudir de les vacances. Normalment opto per la segona opció, tot i que hi ha moments, com ara, en què no puc evitar entristir-me pel meu mal resultat i llavors em vénen ganes de plorar i engegar-los a tots a la merda.

Almenys ara mateix tinc un petit projecte entre mans que em té ocupada: un diccionari enciclopèdic de l'escalada, del qual espero que demà podré treure el primer volum (que vaig publicar fa uns dies, però degut a certs problemes tècnics he de retocar) i, tan aviat com sigui possible, treure el segon volum, de parts de la via, tipus de preses, etc. Com ja vaig dir fa temps, si algú hi vol col·laborar, benvingut serà, així que si teniu una llista de noms, ja ho sabeu.

Una altra cosa que m'ha animat força ara mateix és que acabo de veure que he passat de les 1000 visites!! Comparat amb les més de 11000 que porta el Mohawk no és gaire, però a mi em fa molta il·lusió. Gràcies a tots aquells que em llegiu de tant en tant per la vostra paciència!!