Fa uns dies, el Gatsaule em comentava, en un dels meus escrits, que em notava una mica cremadeta. Ara mateix li diria que sí, que té tota la raó, que em noto molt cremada amb el sistema educatiu i que ara per ara se m'està fent molt difícil pensar en positiu i mirar endavant.
Cada curs em trobo un moment o altre amb la idea que m'he equivocat de feina i que valdria més dedicar-se a alguna altra cosa menys estressant. Ja sé que hi ha molta gent que creu que la nostra feina és "un chollo", però jo no ho veig de la mateixa manera. És cert que fem "només" divuit hores de classe, però això no vol dir que treballem només divuit hores a la setmana, sinó el que he dit, que fem divuit hores de classe. Darrere les classes hi ha hores de preparació de la classe pròpiament, d'activitats, d'exàmens, de correccions de tot tipus, de reunions (amb els companys d'assignatura, amb els companys que fan classe a un mateix curs, de tot el professorat en general, dels qui fan classe a grups de reforç, per no dir les reunions de tutors d'un mateix curs, de caps de departament, de coordinadors diversos...) i, cada vegada més, de munts de paperassa burocràtica que no serveixen per a res, que ningú es mira ni es mirarà mai. I les guàrdies, no oblidem les dues, tres o quatre hores d'insuportables guàrdies que et poden caure a la setmana!
Fins aquí no hi hauria cap problema, si no fos perquè amb tota aquesta feina que fas de la millor manera possible, no tan sols ningú t'agraeix mai l'esforç ni et felicita per la feina feta, sinó que contínuament ens van posant més pals a les rodes: més burocràcia absurda; més alumnes per classe, però amb l'exigència d'atendre a les necessitats específiques de cada un d'ells; un Departament d'Educació que només es preocupa de les estadístiques i del què diran i que en lloc de donar suport al professorat, s'hi posa sistemàticament en contra; uns pares que defensen els seus nens per sobre de tot, malgrat tenir proves irrefutables del seu mal comportament; mocosos cada vegada més maleducats que saben perfectament que el sistema sempre els afavoreix a ells en lloc dels professors i se n'aprofiten tant com poden i, sobretot, la culpa de tots aquests problemes que sempre la té el professor, que no està prou ben preparat per fer bé la seva feina! És indignant.
Si escric aquest text avui en lloc d'haver-ho fet fa una setmana, quan vaig acabar el curs, és perquè ahir, després d'haver-me presentat per tercera vegada a les opos, per tercera vegada m'han suspès amb un 4 i poc. He sentit molts comentaris per animar, del tipus "és que sou molta gent per tan poques places", "no passa res, un altre any serà", etc., etc. Sí, sí, ja sé que les oposicions són un mètode de selecció com ho podria ser qualsevol altre (treure boletes d'un bombo?), però el que em molesta és que cada any m'acaben suspenent per motius burocràtics; és a dir, que ningú es preocupa de veure si faig bé o no les classes, si els nanos m'entenen, si surten ben preparats, si estan contents amb mi, etc., sinó que es limiten a demanar textos burocràtics en els quals, si no segueixes les normes al peu de la lletra, resulta que ja no serveixes per a res. Hauríeu d'haver vist la carona d'angelets que posaven els meus noiets de 4t el dia que va venir la inspectora a la classe: es van portar de meravella (com a agraiment, els vaig convidar a un chupa-chups), però això ella no ho va valorar per a res, només es va encaparrat en què no tenia posat per escrit tot allò que feia a la classe...
El tribunal de les opos té una plantilla amb tota una sèrie d'ítems que han de valorar, però que nosaltres desconeixem. Així, probablement els qui passen és perquè han tingut la sort de dir les paraules adequades en el moment adequat, mentre que els qui hem fet servir vocabulari diferent quedem com uns tontos. No vull pas dir que els qui han aprovat les oposicions no s'ho mereixin, segur que han treballat molt per aconseguir-ho, però és que jo també he treballat molt i he dedicat moltes hores a fer la maleïda programació i preparar el temari, però tot aquest esforç ha acabat sent una absoluta pèrdua de temps, perquè no m'ha servit de res.
I no només això, sinó que ara mateix estic en un moment incert, en què suposo que tindré feina el curs vinent (això m'ha promès la Generalitat, però no sé si fiar-me'n), però no sé a on aniré a parar ni quines assignatures em tocarà fer. Ja em veig el dia 1 de setembre arribant a un institut desconegut i que el director o el cap del departament em digui "aquest curs seràs tutora d'un grup de 30 nanos de 1r d'ESO, hauràs de fer la literatura universal a 2n de batxillerat i, com que ens hem quedat sense professor de clàssiques, t'hem posat també a fer llatí amb els de 4t d'ESO; ah, també tindràs el grup de reforç de 2n, amb 20 nanos a la classe, i un variable de publicitat que començaràs el segon dia de classe". ¡Toma ya! Això potser sembla exagerat, però veient com van les coses no és impossible.
Això sí, en un cas així, aniria tot el curs "de puto cul" i encara m'hauria de sentir dir que el problema és meu, perquè no estic prou preparada!!
Doncs sí, malgrat que alguns pensin que tinc la millor feina del món, jo em plantejo canviar-la. El problema és que no em veig fent una altra cosa i com que tinc una hipoteca per pagar em temo que hauré de seguir resistint, almenys un curs més...
I per si tot això no fos suficient, al poble estem de Festa Major i el cel amenaça pluja, així que em temo que aquesta nit ens quedarem amb les ganes de poder anar al nostre esperat Correfoc!!
Cada curs em trobo un moment o altre amb la idea que m'he equivocat de feina i que valdria més dedicar-se a alguna altra cosa menys estressant. Ja sé que hi ha molta gent que creu que la nostra feina és "un chollo", però jo no ho veig de la mateixa manera. És cert que fem "només" divuit hores de classe, però això no vol dir que treballem només divuit hores a la setmana, sinó el que he dit, que fem divuit hores de classe. Darrere les classes hi ha hores de preparació de la classe pròpiament, d'activitats, d'exàmens, de correccions de tot tipus, de reunions (amb els companys d'assignatura, amb els companys que fan classe a un mateix curs, de tot el professorat en general, dels qui fan classe a grups de reforç, per no dir les reunions de tutors d'un mateix curs, de caps de departament, de coordinadors diversos...) i, cada vegada més, de munts de paperassa burocràtica que no serveixen per a res, que ningú es mira ni es mirarà mai. I les guàrdies, no oblidem les dues, tres o quatre hores d'insuportables guàrdies que et poden caure a la setmana!
Fins aquí no hi hauria cap problema, si no fos perquè amb tota aquesta feina que fas de la millor manera possible, no tan sols ningú t'agraeix mai l'esforç ni et felicita per la feina feta, sinó que contínuament ens van posant més pals a les rodes: més burocràcia absurda; més alumnes per classe, però amb l'exigència d'atendre a les necessitats específiques de cada un d'ells; un Departament d'Educació que només es preocupa de les estadístiques i del què diran i que en lloc de donar suport al professorat, s'hi posa sistemàticament en contra; uns pares que defensen els seus nens per sobre de tot, malgrat tenir proves irrefutables del seu mal comportament; mocosos cada vegada més maleducats que saben perfectament que el sistema sempre els afavoreix a ells en lloc dels professors i se n'aprofiten tant com poden i, sobretot, la culpa de tots aquests problemes que sempre la té el professor, que no està prou ben preparat per fer bé la seva feina! És indignant.
Si escric aquest text avui en lloc d'haver-ho fet fa una setmana, quan vaig acabar el curs, és perquè ahir, després d'haver-me presentat per tercera vegada a les opos, per tercera vegada m'han suspès amb un 4 i poc. He sentit molts comentaris per animar, del tipus "és que sou molta gent per tan poques places", "no passa res, un altre any serà", etc., etc. Sí, sí, ja sé que les oposicions són un mètode de selecció com ho podria ser qualsevol altre (treure boletes d'un bombo?), però el que em molesta és que cada any m'acaben suspenent per motius burocràtics; és a dir, que ningú es preocupa de veure si faig bé o no les classes, si els nanos m'entenen, si surten ben preparats, si estan contents amb mi, etc., sinó que es limiten a demanar textos burocràtics en els quals, si no segueixes les normes al peu de la lletra, resulta que ja no serveixes per a res. Hauríeu d'haver vist la carona d'angelets que posaven els meus noiets de 4t el dia que va venir la inspectora a la classe: es van portar de meravella (com a agraiment, els vaig convidar a un chupa-chups), però això ella no ho va valorar per a res, només es va encaparrat en què no tenia posat per escrit tot allò que feia a la classe...
El tribunal de les opos té una plantilla amb tota una sèrie d'ítems que han de valorar, però que nosaltres desconeixem. Així, probablement els qui passen és perquè han tingut la sort de dir les paraules adequades en el moment adequat, mentre que els qui hem fet servir vocabulari diferent quedem com uns tontos. No vull pas dir que els qui han aprovat les oposicions no s'ho mereixin, segur que han treballat molt per aconseguir-ho, però és que jo també he treballat molt i he dedicat moltes hores a fer la maleïda programació i preparar el temari, però tot aquest esforç ha acabat sent una absoluta pèrdua de temps, perquè no m'ha servit de res.
I no només això, sinó que ara mateix estic en un moment incert, en què suposo que tindré feina el curs vinent (això m'ha promès la Generalitat, però no sé si fiar-me'n), però no sé a on aniré a parar ni quines assignatures em tocarà fer. Ja em veig el dia 1 de setembre arribant a un institut desconegut i que el director o el cap del departament em digui "aquest curs seràs tutora d'un grup de 30 nanos de 1r d'ESO, hauràs de fer la literatura universal a 2n de batxillerat i, com que ens hem quedat sense professor de clàssiques, t'hem posat també a fer llatí amb els de 4t d'ESO; ah, també tindràs el grup de reforç de 2n, amb 20 nanos a la classe, i un variable de publicitat que començaràs el segon dia de classe". ¡Toma ya! Això potser sembla exagerat, però veient com van les coses no és impossible.
Això sí, en un cas així, aniria tot el curs "de puto cul" i encara m'hauria de sentir dir que el problema és meu, perquè no estic prou preparada!!
Doncs sí, malgrat que alguns pensin que tinc la millor feina del món, jo em plantejo canviar-la. El problema és que no em veig fent una altra cosa i com que tinc una hipoteca per pagar em temo que hauré de seguir resistint, almenys un curs més...
I per si tot això no fos suficient, al poble estem de Festa Major i el cel amenaça pluja, així que em temo que aquesta nit ens quedarem amb les ganes de poder anar al nostre esperat Correfoc!!
3 comentaris:
No plou... a cremar-se una mica "més"!!
VISCA LA FESTA MAJOR! :-D
Bé, almenys una cosa ha sortit bé, je!
Pensa també que aquesta "cremor" de la feina ara mateix és al moment més alt, un cop comenci el curs encara que sigui només per estar enfeinada semblarà una altra cosa
Publica un comentari a l'entrada