Segon any que em toca ser tutora; segon any, per tant, que em toca anar a la sortida tutorial. Fa un any ja vaig explicar de què va la història, així que no em repetiré i aniré per feina.
El curs passat, amb els de 3r vam anar al Bosc Vertical, a Dosrius-Canyamars. Aquest curs, amb els de 4t, hem tornat molt a prop d'allà, al Coll de Parpers, però no a enfilar-nos pels arbres, sinó a fer una barbacoa.
L'objectiu d'aquesta sortida, que consisteix bàsicament en relacionar-se amb els alumnes que tens a la tutoria en un ambient més distès, fora de les aules, per poder conèixer-los una mica millor, en el meu cas es podria dir que ha servit de poc, ja que com que bàsicament tinc els mateixos alumnes que el curs passat, doncs poc més els havia de conèixer.
Ara bé, l'excursioneta m'ha servit per confirmar que, malgrat que els nanos a l'aula no hi ha manera que estiguin calladets ni dos minuts seguits (almenys a la meva classe), quan es tracta de sortir a fora, la veritat és que es pot confiar força en ells. Ja el curs passat totes les sortides que van fer van anar molt bé, perquè es van comportar de manera gairebé exemplar, però avui s'han superat.
Els hem deixat córrer pel camp sense controlar-los massa, els hem deixat que ells mateixos, en grups, s'organitzessin el dinar i, amb una mica d'ajuda, ells mateixos han fet les brases i han cuit la carn. Es pot dir que el resultat ha estat molt bo. En alguns grups ha sobrat molt menjar, però això passa en les millors famílies, ja que sol ser difícil encertar la quantitat de menjar que es consumirà. Per no quedar-nos curts en passem de llarg.
Una altra cosa que he confirmat avui és que crec que els meus noiets, tot i que ells no en seran conscients fins d'aquí molts anys, són molt afortunats amb els professors que tenen aquest any (la majoria dels quals ja els tenien el curs passat). No vull dir que jo sigui molt bona professora, però sí que em prenc la meva feina molt seriosament, i veig que almenys els dos companys que han vingut avui amb mi també ho fan. A més, els tres ens entenen molt bé i sovint ens anem transmeten informació sobre com van les classes i els alumnes, cosa que crec que als nanos els afavoreix molt.
Total, malgrat que normalment surto de la classe amb ganes d'escanyar-los a tots, perquè no em fan cas, no em justifiquen les faltes d'assistència, no m'entreguen els papers signats pels pares que m'han d'entregar, no fan la feina que han de fer, i quan la fan, la fan mal feta, i etc., etc. avui he de dir que estic orgullosa de com s'han comportat i no tinc ni un sol motiu per queixar-me'n. Llàstima que aquesta il·lusió duri tan poc...
El curs passat, amb els de 3r vam anar al Bosc Vertical, a Dosrius-Canyamars. Aquest curs, amb els de 4t, hem tornat molt a prop d'allà, al Coll de Parpers, però no a enfilar-nos pels arbres, sinó a fer una barbacoa.
L'objectiu d'aquesta sortida, que consisteix bàsicament en relacionar-se amb els alumnes que tens a la tutoria en un ambient més distès, fora de les aules, per poder conèixer-los una mica millor, en el meu cas es podria dir que ha servit de poc, ja que com que bàsicament tinc els mateixos alumnes que el curs passat, doncs poc més els havia de conèixer.
Ara bé, l'excursioneta m'ha servit per confirmar que, malgrat que els nanos a l'aula no hi ha manera que estiguin calladets ni dos minuts seguits (almenys a la meva classe), quan es tracta de sortir a fora, la veritat és que es pot confiar força en ells. Ja el curs passat totes les sortides que van fer van anar molt bé, perquè es van comportar de manera gairebé exemplar, però avui s'han superat.
Els hem deixat córrer pel camp sense controlar-los massa, els hem deixat que ells mateixos, en grups, s'organitzessin el dinar i, amb una mica d'ajuda, ells mateixos han fet les brases i han cuit la carn. Es pot dir que el resultat ha estat molt bo. En alguns grups ha sobrat molt menjar, però això passa en les millors famílies, ja que sol ser difícil encertar la quantitat de menjar que es consumirà. Per no quedar-nos curts en passem de llarg.
Una altra cosa que he confirmat avui és que crec que els meus noiets, tot i que ells no en seran conscients fins d'aquí molts anys, són molt afortunats amb els professors que tenen aquest any (la majoria dels quals ja els tenien el curs passat). No vull dir que jo sigui molt bona professora, però sí que em prenc la meva feina molt seriosament, i veig que almenys els dos companys que han vingut avui amb mi també ho fan. A més, els tres ens entenen molt bé i sovint ens anem transmeten informació sobre com van les classes i els alumnes, cosa que crec que als nanos els afavoreix molt.
Total, malgrat que normalment surto de la classe amb ganes d'escanyar-los a tots, perquè no em fan cas, no em justifiquen les faltes d'assistència, no m'entreguen els papers signats pels pares que m'han d'entregar, no fan la feina que han de fer, i quan la fan, la fan mal feta, i etc., etc. avui he de dir que estic orgullosa de com s'han comportat i no tinc ni un sol motiu per queixar-me'n. Llàstima que aquesta il·lusió duri tan poc...
4 comentaris:
Avui et trobo super-positiva, molt bé! Potser el problema estar en tenir-los allà dins tancats tot el dia....
Home, dies així s'han d'aprofitar, que n'hi ha molt pocs!!
Fem les classes en un àgora romana! Seria molt divertit :P
És més fàcil mantenir-los calmats i distrets en una excursió que no pas atents quan intnetes parlar d'escrits del segle xviii, tot i que com tu dius també s'ha de passar uan mala estona en el cas que no es comportin fora
Publica un comentari a l'entrada