Retorn a l'escalada montserratina

Ostres, feia tant temps que no voltava per les parets de Montserrat que ni tan sols recordo quan va ser la darrera vegada! D'acord que la majoria de vegades hi vaig només com a fotògraf, però tot i això feia temps que no hi anava.

Així doncs, aquest diumenge, aprofitant que quan ens hem llevat no plovia, hem agafat les bosses ràpidament i ens hem dirigit ben de pressa i gairebé sense ni esmorzar cap a "ca la Montse", no fos cas que els núvols canviessin d'opinió i ens comencessin a regar de nou!

Avui hem aprofitat l'excusa de l'escalada per fer una miniexcursió, o bé hem aprofitat l'excusa de la miniexcursió per fer una mica d'escalada, no ho sé dir ben bé. El cas és que hem anat a l'agulla de l'Ànec a fer la via GAM (més indicacions al blog del Mohawk) i com que per arribar fins allà hem fet un recorregut d'una horeta pel GR-172 i després per la canal del coll d'Agulles, doncs ens ha servit també com a excursioneta, ja que ara feia temps que no sortíem a passejar per la muntanya (de fet, des que el Mohawk ha retornat a l'escalada que ja no em porta al monte com abans, mentre estava lesionat...).

Mentre transitàvem pel GR hem anat contemplant com la Foradada i la Cadireta d'Agulles s'anaven acostant cada vegada més, fins que hi hem passat per sota i, poca estona després, ja les teníem a la nostra esquena. L'última fotografia és la darrera imatge que n'hem tingut, just abans d'endinsar-nos entre els arbres. No, no se us ha entelat la vista ni se'ns ha espatllat la càmera, ho veieu bé: el que es veu a la foto és la boira que ens ha aparegut de sobte sense gairebé ni adonar-nos-en i que durant pràcticament la resta del matí ens ha privat de poder observar el sempre preciós paisatge de Montserrat.

Fins aquest moment el camí havia anat pla, però ara començava l'ascens. Des d'allà podíem (o més aviat no podíem) veure la canal d'Agulles, per on hauríem de passar pocs minuts més tard.


I no, la imatge no està borrosa, és novament la boira que ens acompanyava...A més, el terra estava totalment moll, així que, a part de la visibilitat, també hem tingut certes dificultats per no relliscar en els còdols. Ara, la part positiva és que en els trams més sorrencs, la humitat deixava la sorra més compacta i així era més senzill travessar-los.

Arribats al coll d'Agulles, ràpidament hem trobat, allà al costat mateix, la via que havíem anat a fer. De seguida hem descobert que, a part de la boira, tindríem un altre problema que no havíem previst: el vent.

Malgrat que en les imatges no s'aprecia, el maleït airet ens ha estat acompanyant durant tota l'ascensió, tot i que, afortunadament, no ha estat excessivament llarga. Ara, com podeu observar, la boira ha fet de nou acte de presència mentre una servidora anava pujant més o menys tranquil·lament.

Ja fet el cim, on no ens hem quedat gaire estona, primer perquè no teníem paisatge per contemplar i segon perquè n'estàvem fins els c... d'aguantar el ventet, hem baixat fent un ràpel per la banda de la canal Ampla. Hem descobert que qui va tenir la brillant idea de posar-lo allà, ho devia fer en un dia emboirat com avui que no li va permetre veure què hi havia muntanya avall. Ho dic perquè justament allà on s'acaba el ràpel hi ha, exactament en el mateix lloc, el bonic tronc d'un simpàtic arbre que ha fet les delícies dels incauts que s'han atrevit a baixar per allà...

Després d'aquest divertit ràpel (crec que per mi ha estat el millor de la sortida d'avui), hem anat canal avall fins a retrobar novament el GR i retornar al cotxe, on ha finalitzat la nostra excursioneta-escalada d'avui.