21 de juny 2026

Cirerer de la Solana i Morera de Llagunes (Soriguera)

Al terme municipal de Soriguera hi trobem tres arbres declarats "Monumentals": el Noguer de Llavaners, declarat el 2016 i que ja té la seva entrada corresponent en aquest blog, el Cirerer de la Solana i la Morera de Llagunes, noves incorporacions del 2025. 

Aquestes dues noves incorporacions a la llista d'arbres Monumentals es troben a poca distància una de l'altra (en cotxe) i, així que ens va ser molt fàcil poder afegir-les a la nostra col·lecció particular.

Malgrat que tots dos formin part del terme de Soriguera, el cirerer es troba al poble de Vilamur i la morera al de Llagunes (a la imatge de Google maps de sota veureu que hi apareix també el Noguer de Llavaners). 


Cirerer de la Solana 

Espècie: prunus avium
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: ?
Terme municipal: Soriguera (Prat de la Solana, Vilamur)
Coordenades: UTM (ETRS89): X: 348746, Y: 4693380
Alçària total: 16 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 11 m
Edat estimada: centenari

Per arribar a Vilamur haurem d'anar per la carretera N-260 (l'Eix Pirinenc) al seu tram pel Port del Cantó. A l'entrar al poble trobarem una gran esplanada on podrem deixar còmodament el cotxe. Des d'allà anirem caminant cap el Camí dels Horts que ens conduirà directament al prat de la Solana, on hi ha el cirerer. Al trobar-se sol al mig del camp, el podrem veure ja des de la distància. 


Al cirerer se li noten els anys, té força branques seques, però encara el vam veure ben carregat de cireres, malgrat que fossin més aviat petitones. Al cartell informatiu que hi ha a l'entrada del prat hi posa que a prop de l'arbre és possible veure-hi volar un milà reial i he de dir que vam tenir el plaer de veure'l gairebé en primer pla!! Venia volant directe cap al cirerer, però s'ho va repensar quan ens hi va veure i se'n va anar. 


Cirerer de la Solana (juny de 2026)

Al costat de l'esplanada on vam deixar el cotxe hi ha un gran salze que, malgrat que no sigui Monumental, òbviament no vaig poder evitar de fotografiar per afegir-lo a la nostra col·lecció.

Salze (juny de 2026)

Morera de Llagunes 

Espècie: morus nigra
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: ?
Terme municipal: Soriguera (Llagunes)
Coordenades: UTM (ETRS89): X: 350962, Y: 4692396
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada: ? 

La Morera de Llagunes es troba, com ja he dit abans, a la població de Llagunes, a poca distància de Vilamur. Hem d'anar fins al poble i quan trobem un petit aparcament on podrem deixar el cotxe ja li haurem passat pel costat. Imagino que a l'hivern es deu poder apreciar la mida real de l'arbre, perquè a finals de primavera, amb tanta fulla, ni tan sols vam arribar a veure-li el tronc. Això sí, estava ben carregada de mores, de moment encara verdes.

Morera de Llagunes (juny de 2026)


18 de juny 2026

Alzinera del Quelàs (Miralcamp)

Alzinera del Quelàs

Espècie: quercus ilex. subsp. ballota
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Agroalimentària el Pla S.L.
Terme municipal: Miralcamp 
Coordenades: ?
Alçària total: 16 m
Volt de canó: 4,8 m
Capçada mitjana: 24 m
Edat estimada: 700-800 anys

L'Alzinera del Quelàs és d'aquells arbres que sempre ens fa preguntar-nos com és possible que una meravella com aquesta no s'hagi declarat Monumental fins ara. 

Cercant informació de l'alzinera per Internet hi ha una cosa que ens ha quedat ben clara: la gent del territori no només la coneix, sinó que se l'estima amb bogeria. Tant de bo tots els nostres arbres Monumentals estiguessin tan ben cuidats com ho està aquest. Si llegiu els textos d'aquestes dues pàgines que us enllaço entendreu què vull dir:

https://www.lamira.cat/histories/1717/lalzinera-que-hipnotitza

https://www.miralcamp.cat/el-municipi/turisme/lalzinera-del-quelas

No diré gran cosa més, perquè tinc la impressió que posi el que posi sonarà a poc comparat amb tota la informació que en donen els textos anteriors. Fins i tot puc estalviar-me posar les indicacions de com arribar-hi, perquè ja apareix clarament a Google maps. Així doncs, és impossible no trobar-la. 


Diuen que li calculen uns 700 anys perquè corre la llegenda que Pere el Cerimoniós, rei que va governar a Catalunya a meitats del segle XIV, s'hi va parar a descansar en un dels seus viatges a Poblet. Si això fos cert, hauríem de suposar que l'alzinera en aquells moments ja havia de tenir una mida considerable; per tant, potser té força més de 700 anys. Només d'imaginar-ho em fa posar els pèls de punta.

Alzinera del Quelàs (juny de 2026)




05 de juny 2026

Roure de la Coromina (Sant Quirze de Besora)

Roure de la Coromina

Espècie: quercus pubescens
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Finca la Coromina
Terme municipal: Sant Quirze de Besora
Coordenades: 42.106091, 2.217483
Alçària total: 31,5 m
Volt de canó: 3,9 m
Capçada mitjana: 31 m
Edat estimada: ?

Fa menys d'un any vam anar a fer una visita guiada al castell de Montesquiu. Ara, al cercar informació sobre el Roure de la Coromina, hem descobert que aquell dia hi vam passar dues vegades pel costat i ni tan sols el vam veure. Com és possible que no ens adonéssim de la seva presència quan és, potser, el roure més espectacular de tots els que hem vist fins ara? Uns caçadors d'arbres Monumentals com nosaltres, que fa més de deu anys que voltem per tota Catalunya darrere d'aquestes belleses, i no el vam veure! Quina vergonya em fa dir-ho.

Per si no ha quedat clar, el Roure de la Coromina es troba al costat de l'estació de tren de Sant Quirze de Besora, a pocs metres de l'entrada del camí que porta al castell de Montesquiu. No té pèrdua. 


Roure de la Coromina (juny de 2026)


 
Accés al parc del Castell de Montesquiu

I, ja que hi som, també us recomano fer la visita guiada al castell de Montesquiu i el seu entorn, una preciositat tot plegat.

28 de maig 2026

Pins del Bosc de Poblet

Els quatre nous arbres Monumentals de la Conca de Barberà, declarats el 2025, es troben tots al Bosc de Poblet, a l'àrea de Castellfollit, on es pot arribar fàcilment des de la carretera que va del monestir cap a Prades (T-700), agafant la pista asfaltada que trobarem a mà esquerra a uns 600 metres del monestir. 

Nosaltres vam deixar el cotxe a l'aparcament 1, al costat de la Casa Forestal de Castellfollit, tot i que per trobar els pins del Serret de la Sella i el del Barranc de la Font del Llop anirem per la pista que surt de l'aparcament 2. Podem optar per moure el cotxe si ens volem estalviar aquests metres de caminada per l'asfalt, tot i que nosaltres, al ser diumenge, vam preferir deixar-lo directament al costat de la casa, no fos cas que després ens el trobéssim tot ple, i baixar caminant fins a l'aparcament 2.

Casa forestal de Castellfollit

Pinassa del Serret de la Sella

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet (Bosc de Poblet)
Coordenades: X: 338109.88 Y: 4578595.57 
Alçària total: 23 m
Volt de canó: 3,65 m
Capçada mitjana: 18,5 m
Edat estimada: 220 anys

Aquest arbre de moment ens queda pendent, ja que l'estat de la vegetació actualment fa que sigui difícil d'arribar-hi. El tenim situat al mapa i creiem haver-lo vist en la distància, però ens va semblar molt complicat d'accedir-hi, així que vam decidir deixar-lo per a una altra ocasió i assegurar la "cacera" dels altres tres.

Punt en què el barranc del Serret de la Sella es creua amb el camí de l'Argentada (maig de 2026)
Ubicació de la Pinassa del Serret de la Sella

Pinassa del Barranc de la Font del Llop

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet (Bosc de Poblet)
Coordenades: X: 339405,9 Y: 4578690,5
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 3,2 m
Capçada mitjana: 19,2 m
Edat estimada: 300 anys

Després de desistir d'intentar arribar fins a la Pinassa del Serret de la Sella, cansats de saltar per sobre d'arbustos i troncs caiguts sense anar enlloc, vam retornar a la pista de l'Argentada i vam continuar caminant una bona estona més, seguint les indicacions que amablement ens havia enviat Anton Vallvey, antic director de l'equip gestor del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet (PNIN de Poblet).


Aquesta vegada va ser força més senzill de trobar el nostre objectiu. Quan vam arribar al punt que ens marcava el mapa, vam veure que només ens calia enfilar-nos uns quants metres tartera amunt fins a localitzar la Pinassa de la Font del Llop. Aquesta pinassa de moment encara no té la placa identificativa d'Arbre Monumental i vista de lluny no semblava gran cosa, però vam canviar d'opinió quan vam ser al costat del seu tronc i vam aixecar la vista enlaire.


La tartera a tocar de la pista (des d'aquest punt encara no es veu la pinassa)
Pinassa del Barranc de la Font del Llop (maig de 2026)


Com que amb tant anar amunt i avall esquivant branques, arbustos i pedres se'ns havia fet una mica tard, vam desfer el camí que havíem fet, vam retornar a la Casa Forestal, on havíem deixat el cotxe, i vam dinar còmodament en una de les diverses taules de pedra que hi ha al costat de l'aparcament.

Ja a la tarda vam anar a la recerca dels altres dos pins, aquests força més fàcils de trobar, ja que estan situats ben a prop de l'itinerari micològic que s'inicia i finalitza a la Casa Forestal i, a més, indicats amb cartells informatius i, aquests sí, placa identificativa. 

Indicador del Pi Roig del Tossal Rodó

Pinassa del Barranc del Racó del Bou

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet (Bosc de Poblet)
Coordenades: X: 336797.91 Y: 4577608.25
Alçària total: 36 m
Volt de canó: 2,89 m
Capçada mitjana: 14,95 m
Edat estimada: 150 anys

Aquesta pinassa es troba dins del bosc, envoltada de multitud d'altres pinasses, així que és impossible veure-la en la seva totalitat. Però és fàcil d'identificar, perquè té un petit caminet que condueix fins a la seva base i, a més, la placa identificativa al seu costat.

Pinassa del Barranc del Racó del Bou (maig de 2026)

Pi Roig del Tossal Rodó

Espècie: pinus sylvestris
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet (Bosc de Poblet)
Coordenades: X: 336673.1 Y: 4577449.8
Alçària total: 27 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 13 m
Edat estimada: 170 anys

El Pi Roig, en canvi, es troba acompanyat d'altres grans pins, però prou separat de la resta com per poder-lo veure completament. A més, també té la seva placa identificativa corresponent, per si teníem dubtes.

Pi Roig del Tossal Rodó (maig de 2026)

D'aquesta visita al Bosc de Poblet ens ha quedat pendent fer tot el recorregut de l'itinerari micològic, ja que anàvem amb la idea de trobar els arbres monumentals i no ens vam entretenir en buscar els bolets pintats als arbres. Hi tornarem segur.

25 de maig 2026

Roure Mare de Renau (Renau)

Roure Mare de Renau

Espècie: quercus × cerrioides
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: família Salvat
Terme municipal: Renau (Tarragonès)
Coordenades: UTM 31N • X,Y (m): 358139, 4565310
Alçària total: 22 m
Volt de canó: 3,8 m
Capçada mitjana: 24 m
Edat estimada: 300-400 anys

Si tots els arbres Monumentals fossin tan fàcils de trobar com aquest espectacular roure se'ns hauria acabat la nostra recerca fa molt de temps, ja que es troba just al costat de la carretera TV-2032 que porta cap a Renau i Vilabella, al punt quilomètric 3. Es pot veure clarament fins i tot amb l'Street View de Google Maps, així que no té pèrdua.
 
Roure Mare de Renau (maig de 2026)


31 de gener 2026

Alzina Negra de Vilartimó (Lluçà)

Alzina Negra de Vilartimó

Espècie: quercus ilex
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Bisbat de Vic
Terme municipal: Lluçà (Mas de Vilartimó)
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 419046,4659662
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 3,94 m
Capçada mitjana: 18,2 m
Edat estimada: ?

Malgrat trobar-nos a -3º, vam pensar que feia prou bon dia per a recuperar la nostra cacera d'arbres, que teníem força abandonada. 

Des del març de 2025 que hi ha 24 noves incorporacions al llistat d'arbres protegits (com vaig posar a l'entrada anterior), tot i que encara no apareixen al web oficial dels Arbres Monumentals. Per això, bona part de la informació que en tenim ara mateix prové del web plantipodes-am.cat, del que ja us havia parlat temps enrere. 

De les diverses opcions que teníem, vam decidir començar per la comarca més joveneta de totes: el Lluçanès, nascuda com a tal el 2023 i que, per tant, apareix per primera vegada a la llista d'arbres Monumentals. L'arbre en qüestió és una alzina, concretament l'Alzina Negra de Vilartimó, al terme municipal de Lluçà.

Ja que hi érem, a part de visitar l'alzina, vam aprofitar per fer una petita excursioneta per la zona, seguint les indicacions d'aquest track.  

Vam deixar el cotxe a prop del càmping Riera Merlès, vam creuar la riera i en un parell de quilòmetres de corriol ja vam localitzar l'alzina. En aquell moment podíem haver retornat per on havíem anat, amb la qual cosa la volta s'hauria reduït a quatre quilòmetres, però vam decidir seguir el track i fer els deu quilòmetres que indicava l'excursió. 

La veritat és que com a excursió no presentava massa alicients, més enllà de caminar una estona per territori lluçanès que no tenim encara massa trepitjat. A més, hi ha força vaques pasturant per la zona, amb la qual cosa vam anar trobant bona part del recorregut cobert dels seus excrements. Per sort per nosaltres, estàvem a -3º, així que el fang (havia plogut i fins i tot nevat els dies anteriors) barrejat amb els fems estava solidificat i hi vam poder caminar per sobre sense problemes. Si hagués fet més bon dia, amb temperatura més elevada i tot el gel desfet, no sé pas com hauríem acabat. 

Però bé, vam localitzar fàcilment l'Alzina Negra de Vilartimó, així que ja tenim un nou Arbre Monumental afegit a la nostra col·lecció particular. Quin serà el proper?

Alzina Negra de Vilartimó (gener de 2026)



10 de gener 2026

Noves incorporacions

Malgrat que encara no apareixen les seves fitxes al web oficial, des del 8 de març de 2025 hi ha 24 arbres nous que han passat a formar part de la llista d'Arbres Monumentals de Catalunya. Si voleu veure'n el DOGC, el trobareu aquí. Són els següents: 

Barcelonès

1. Plàtan fals de Montjuïc (Barcelona)
2. Freixe de Montjuïc (Barcelona)
3. Freixe americà de Montjuïc (Barcelona)
4. Noguera alada de Montjuïc (Barcelona)

Conca de Barberà

5. Pinassa del Barranc de la Font del Llop (Vimbodí i Poblet)
6. Pinassa del Racó del Bou (Vimbodí i Poblet)
7. Pinassa del Serret de la Sella (Vimbodí i Poblet)
8. Pi Roig del Tossal Rodó (Vimbodí i Poblet)

Lluçanès

9. Alzina negra de Vilartimó (Lluçà)

Osona

10. Cedre d'Encens de Masjoan (Espinelves)
11. Avet de Masjoan (Espinelves)
12. Roure de la Coromina (Sant Quirze de Besora)
13. Castanyer de les Nou Branques (Viladrau)

Pallars Sobirà

14. Cirerer de la Solana (Soriguera)
15. Morera de Llagunes (Soriguera)
16. Erable Gran de Perosa (Alt Àneu)
17. Moixera de Montgròs (Alt Àneu)
18. Avet de Sauquers (Alt Àneu)
19. Clop del Cardaire (Esterri de Cardós)

Pla d'Urgell

20. Alzinera del Quelàs (Miralcamp)

Tarragonès

21. Roure Mare de Renau (Renau)

Terra Alta

22. Arboç del Barranc de la Paridora (Arnes)

Vallès Occidental

23. Pi d'en Xandri (Sant Cugat del Vallès)

Vall d'Aran

24. Telh de Coret (Bausen)

Se'ns ha girat feina! De fet, alguns fa tant temps que havien de ser-hi que ja els tenim a la nostra col·lecció particular. Altres ens són totalment desconeguts, així que haurem d'anar a fer-los una visita, oi?

29 de març 2024

Una recomanació


Per a tots aquells amants dels arbres, us proposo que feu un cop d'ull al web 

Plantipodes-AM

En aquest portal, encara en construcció, hi trobareu un munt d'informació interessant sobre els arbres més rellevants de casa nostra, tant vius com morts, catalogats com a Monumentals per la Generalitat de Catalunya com no. 


08 de gener 2022

Llistat d'Arbres Monumentals catalogats per la Generalitat

Fent un cop d'ull al llistat que apareix al portal web d'Arbres Monumentals, detecto que hi han desaparegut alguns dels arbres que abans hi apareixien, com és el cas dels arbres del Jardí Botànic Històric de Barcelona (de fet, al desaparèixer aquests arbres, ha acabat desapareixent de la llista tota la comarca del Barcelonès), que, malgrat la proposta que se'n va fer, no van arribar a ser qualificats oficialment com a Monumentals. 

El mateix ha passat amb altres arbres d'altres comarques, que tampoc han arribat a obtenir la catalogació de Monumentals i, per tant, han estat exclosos del llistat. 

Permeteu-me, però, que jo els segueixi mantenint presents en el meu blog, ja que encara que oficialment sembla que al final no han merescut tenir la seva placa identificativa, no per això deixen de ser exemplars que es mereixen que els fem una visita.

Quan tingui més temps lliure ja faré el meu llistat més ben fet, deixant clar quins apareixen al catàleg de la Generalitat i quins no. Si no, a l'inici us he posat l'enllaç a la pàgina oficial dels Arbres Monumentals, perquè ho pugueu comparar vosaltres mateixos.



27 de juliol 2019

Pin deth Plau de Naut (Vielha i Mijaran)

Pin deth Plau de Naut

Espècie: pinus sylvestris
Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: ?
Terme municipal: Vielha e Mijaran
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 0320471,4733813
Alçaria total: 15,1 m
Volt de canó: 4,33 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada: ?

El camí per arribar fins al Pi del Pla de Dalt (Pin deth Plau de Naut) no és fàcil, sobretot perquè, bàsicament, en molts moments ni tan sols hi ha camí. Per aquest motiu, les meves explicacions de com accedir-hi no podran ser clares, ja que en diversos moments vam tirar camp a través en la direcció cap on suposàvem que havia de ser l'arbre, sense altres indicacions que ens guiessin.

Bé, anem al que sí sabem segur. Primer de tot, ens situarem a Vielha i, des d'allà, agafarem la carretera cap a Mont. Un cop a Mont, creuarem el poble pel Carrer deth Centre fins que s'acabi l'asfalt, lloc on deixarem el vehicle,y just abans de començar la pista de terra.

Vielha des de Mont
Ara toca caminar uns tres quilòmetres llargs per la pista, fins que arribarem al dipòsit d'aigua municipal. Fins aquí anem bé, la pista està en molt bon estat i no té un desnivell exagerat, així que es pot anar fent tranquil·lament. Malgrat que fins aquest punt s'hi podria anar en cotxe, la pista no té massa lloc on aparcar-lo, per això nosaltres vam preferir deixar-lo ben posat al poble i fer aquest tram a peu.

Un cop al dipòsit, veurem un corriol que comença a ascendir just de la seva dreta endinsant-se al bosc. Hi ha un tronc sec a l'inici del camí que ens podria despistar, però si ens hi fixem bé veurem que darrere la soca hi ha el corriol. Aquí comença, al meu parer, la tortura. El corriol, malgrat que força evident, a estones es troba cobert per falgueres, esbarzers i altres plantes que dificulten seguir-lo amb comoditat. Per aquest motiu val més anar calçats amb botes i pantalons gruixuts, ja que això serà una constant en tot el recorregut, sobretot a la part final, al pla on hi ha el pi. L'altra dificultat és que aquest corriol va ascendint contínuament sense descans, així que uns bastons per ajudar-nos a caminar tampoc ens anirien malament.

El temps que trigarem en fer aquest tram dependrà, en part, de les ganes de pujar que tinguem. Nosaltres vam trigar uns 45 minuts des del Pi fins a retornar al dipòsit, perquè anàvem lleugers i ja sabíem per on havíem d'anar, però la pujada se'ns va allargar força més, precisament per aquest ascens constant i les estones que vam anar fent voltes per a localitzar el camí que ens havia desaparegut entre la vegetació.

El corriol que anàvem resseguint sense complicacions ens portarà fins el Plau de Baish (el Pla de Baix), on començarà la nostra aventura, perquè de cop desapareix el sender evident i tan sols trobarem, de tant en tant, alguna fita de pedres que ens anirà orientant, però no sempre. El que hem de tenir clar és que el Pla de Dalt es troba uns metres per sobre del Pla de Baix, així que l'objectiu és creuar el Plau de Baish com poguem i continuar ascendint fins a arribar al Plau de Naut. 

No us puc indicar gaire més, perquè ja dic que aquí hi vam estar fent voltes fins que finalment vam localitzar la continuació del corriol a l'altra banda del Pla, malgrat que poc després el vam tornar a perdre. El Plau de Baish el vam creuar més o menys pel mig, passant pel costat esquerre d'una plantació de falgueres, però això pot ser poc indicatiu, ja que aquesta vegetació creix tan ràpid que amb poc temps pot haver canviat molt. Com he dit abans, hi havia alguna fita, però no en vam veure gaires més, així que tant pot ser que no hi fossin com que nosaltres no les sabéssim localitzar.

Sigui com sigui, creuarem el pla i continuarem ascendint fins a trobar el Plau de Naut. Quan hi arribem pensarem que potser sí que haurà valgut la pena arribar fins allà. El pla, òbviament, és ple de vegetació que anirà endarrerint el nostre ascens, però aquesta vegada, tot i no haver-hi camí marcat per enlloc, tampoc no hi ha pèrdua: hem de creuar-lo en línia recta de punta a punta, fins al final, on trobarem el Pi.

Plau de Naut
Plau de Naut (al centre, el "nostre" Pi)
Malgrat que el Pi del Plau de Naut no té placa identificativa, el reconeixerem de seguida perquè no n'hi ha cap altre com ell. A mesura que anem pujant pel camp, veurem un pi de dos troncs a mà esquerra i una cabana de construcció a mà dreta que ens poden orientar: el Pi es troba més o menys al mig de tots dos, just a l'inici del bosc, així que no arribarem a entrar-hi.

Pin deth Plau de Naut (juliol de 2019)
Després de quedar-nos bocabadats amb les curioses formes del tronc del Pi, farem un gir de 180º i podrem meravellar-nos amb les vistes del paisatge que ens rodeja, ja que hi podem contemplar, entre altres, tota la Maladeta.
La Maladeta
Val molt la pena asseure's als peus del Pi (procurant no asseure'ns sobre esbarzers o altres plantes encara menys agradables) i esmorzar tranquil·lament, gaudint de la pau que s'hi respira i de les vistes espectaculars que hi ha. I si, a més, alguns habitants de la zona decideixen venir a fer-nos companyia, què més podem demanar?
Papallona que ens va acompanyar mentre esmorzàvem

El retorn cap on hem deixat el vehicle es pot fer en poc més d'una horeta, anant a pas lleuger, sempre i quan tinguem clar el camí per on hem pujat i el poguem desfer sense complicacions. Són uns 45 minuts fins al dipòsit més l'estona que necessitem per recórrer la pista fins al poble. 


Una altra recomanació: malgrat que bona part del recorregut va per dins del bosc, també hi ha tot el tram de pista que no està cobert. Per tant, millor si eviteu fer-lo a ple juliol, amb temperatures de més de 30 graus i un dia radiantment assolellat. Vaja, que al Plau de Naut s'hi estava d'allò més bé, però anant per la pista de retorn, ja al migdia, ens hi vam ben socarrimar!