Aquestes dues noves incorporacions a la llista d'arbres Monumentals es troben a poca distància una de l'altra (en cotxe), així que ens va ser molt fàcil poder afegir-les a la nostra col·lecció particular.
Malgrat que tots dos formin part del terme municipal de Soriguera, el cirerer es troba al poble de Vilamur i la morera al de Llagunes (a la imatge de Google maps de sota veureu que hi apareix també el Noguer de Llavaners, que ja té la seva entrada corresponent de fa temps).
Cirerer de la Solana (Soriguera)
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari:
Terme municipal: Soriguera (Prat de la Solana, Vilamur)
Coordenades:
Alçària total: 16 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 11 m
Edat estimada: centenari
Per arribar a Vilamur haurem d'anar per la carretera N-260 (l'Eix pirinenc) al seu tram pel Port del Cantó. A l'entrar al poble trobarem una gran esplanada on podrem deixar còmodament el cotxe. Des d'allà anirem caminant cap el Camí dels Horts que ens conduirà directament al prat de la Solana, on hi ha el cirerer. Al trobar-se sol al mig del camp, el podrem veure ja des de la distància.
Al cirerer se li noten els anys, té força branques seques, però encara el vam veure ben carregat de cireres, malgrat que fossin més aviat petitones. Al cartell informatiu que hi ha a l'entrada del prat hi posa que a prop de l'arbre és possible veure-hi volar un milà reial i he de dir que vam tenir el plaer de veure'l gairebé en primer pla!! Venia volant directe cap al cirerer, però s'ho va repensar quan ens hi va veure i se'n va anar.
Morera de Llagunes (Soriguera)
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari:
Terme municipal: Soriguera (Llagunes)
Coordenades:
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada: ?
La Morera de Llagunes es troba, com ja he dit abans, a la població de Llagunes, a poca distància de Vilamur. Hem d'anar fins al poble i quan trobem un petit aparcament on podrem deixar el cotxe ja li haurem passat pel costat. Imagino que a l'hivern es deu poder apreciar la mida real de l'arbre, perquè a finals de primavera, amb tanta fulla, ni tan sols vam arribar a veure-li el tronc. Això sí, estava ben carregada de mores, de moment encara verdes.
| Morera de Llagunes (juny de 2026) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada