25 de juliol 2016

Clop de Bernat (Llavorsí)

Clop de Bernat

Espècie: populus nigra
Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Ajuntament de Llavorsí
Terme municipal: Llavorsí (camí a l'ermita de Biuse)
Coordenades UTM ED50 (m): X 353184  Y 4704495
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 5,34 m
Capçada mitjana: 17 m
Edat estimada: ?

El Clop de Bernat es troba situat al costat de la pista que porta cap a l'ermita de Biuse. No es pot passar pel seu costat sense veure'l, no només per l'alçada, sinó sobretot pel seu enorme tronc. 

Per arribar, primer de tot caldria un tot terreny o ganes de caminar, ja que la pista està en bon estat, però és força pedregosa i és fàcil que un cotxe no gaire alt rasqui amb alguna pedra. Des de Llavorsí hi ha un itinerari per anar-hi a peu, però són uns 16 km en total, així que nosaltres vam optar per fer corbes pedregoses amb el cotxe. 

Em sembla que no ho he comentat mai, però el meu vehicle no és tot terreny i acostuma a passar amb certa comoditat per aquestes pistes, però es tracta del que anomenen un crossover, així que és més alt que altres cotxes. Vaja, que amb el Peugeot 106 que tenia abans no m'hauria atrevit a fer aquest tipus de recorregut, perquè hauria anat acariciant totes les pedres que trobés pel camí! 

Tornem al tema: per trobar la pista cap a l'ermita de Biuse, des de la població de Llavorsí agafarem la carretera en direcció Rialp i, passat el quilòmetre 141, a mà esquerra trobarem l'entrada a la pista, que els primers metres està asfaltada, però s'acaba aviat. Malgrat que es trobi a la banda esquerra, entrar-hi venint de Rialp és dificultós, per això val més fer la volta i agafar-la en sentit contrari.


Són uns cinc quilòmetres de pista amb moltes corbes, com podeu veure a la imatge de sota, però es poden anar fent amb paciència. Malgrat que l'arbre es troba una corba per sota de l'ermita, val la pena d'arribar-hi i contemplar el paisatge des d'allà.
 
Ermita de Biuse
Clop de Bernat (juliol de 2016)

09 de juliol 2016

Arbres Monumentals de l'Alt Penedès

A la comarca de l'Alt Penedès hi trobem tres arbres declarats com a Monumentals:

- Roure de can Codorniu (Sant Sadurní d'Anoia) - mort el 2016?
- Alzina de can Ros (Subirats) - morta el 2001
- Ametller de can Cervera (Torrelles de Foix)


Arbres Monumentals de la Cerdanya

A la comarca de la Cerdanya fins fa poc temps tan sols hi havia una sola declaració d'Arbre Monumental. Recentment se n'ha incorporat una altra, així que ara mateix disposa de diversos avets declarats Monumentals:

- Avets de Das (Das)
- Avets de les Bagues (Riu de Cerdanya)


Arbres Monumentals del Maresme

La comarca del Maresme té cinc declaracions d'Arbre Monumental:

- Alzina de can Rosselló (Alella)
- Garrofer de Montcabrer (Cabrils)
- Gatell de ca l'Arenes (Dosrius) - mort el 2005
- Alzina de can Ferrerons (Dosrius)
- Cuprés de can Figueres (Premià de Dalt)


Arbres Monumentals del Moianès

La nova comarca del Moianès disposa de dues declaracions d'Arbre Monumental:

- Roure del Giol (Castellcir)
- Roure del Masot (Moià)


07 de juliol 2016

Arbres Monumentals del Pallars Jussà

A la comarca del Pallars Jussà hi trobem tan sols tres arbres declarats Monumentals:

- Ginebre del Tuberic (Castell de Mur)
- Alzina de Pelleu (Isona i Conca Dellà)
- Oma de la Borda del Ros (la Pobla de Segur) - morta


Arbres Monumentals del Pallars Sobirà

A la comarca del Pallars Sobirà actualment s'hi poden trobar 16 arbres declarats Monumentals:

- Avet de les Fonts o Avet del Pla de la Selva (Alins)
- Savina d'Arati (Alins)
- Avets de Forns (Alins)
- Pins Orcs del Pletiu d'Aulà (Alt Àneu)
- Avets de la Coma de Perosa (Alt Àneu)
- Avet de Cireres (Alt Àneu)
- Pi Roi de Cireres (Alt Àneu)
- Oma de Peramea (Baix Pallars) - morta per grafiosi el 2014
- Pi d'Amitges (Espot) - mort el 2011
- Avet de la Solaneta (Espot)
- Pi de Monestero (Espot)
- Pi de la Valleta Seca (Espot)
- Clop de Bernat (Llavorsí)
- Til·ler dels Reguerals (Rialp)
- Noguer de Llavaners (Soriguera)
- Savina de Borente (Vall de Cardós)


04 de juliol 2016

Alzina de la Casanova de Bonany (Querol)

Alzina de la Casanova de Bonany

EspècieQuercus ilex subsp. ilex
Declarat Arbre Monumental:1990
Propietari: E. Sala Blasco
Terme municipal: Querol (Casanova de Bonany)
Coordenades UTM ED50 (m): X 371563  Y 4583807
Alçària total: 13,5 m
Volt de canó: 3,95 m 
Capçada mitjana: 22,5 m
Edat estimada: centenària

Per arribar a aquesta preciosa alzina, nosaltres partíem des del monestir de Santes Creus. Des d'allà agafarem la carretera TV-2441 en direcció a Valldossera, fins que trobem, a mà dreta, la desviació cap a Bonany, carretera T-244. En aquest mateix punt ja podem veure a poca distància el nostre objectiu. 

Avançarem uns quants metres més, fins que trobarem, de nou a mà dreta, el camí d'accés a la masia de la Casanova (hi ha un cartell indicador de la Casanova, però la lletra és tan petitona que costa de llegir). A partir d'aquí entrem en terreny privat, així que hem de ser molt respectuosos. Continuarem  pel camí de sorra fins a trobar-nos amb la masia i, al seu costat, la gran alzina, molt ben cuidada i plena de vitalitat.



Alzina de la Casanova de Bonany (juliol 2016)

03 de juliol 2016

Xiprers del Palau de l'Abat de Santes Creus (Aiguamúrcia)

Xiprers del Palau de l'Abat de Santes Creus

Espècie: cupressus sempervirens
Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: Ajuntament d'Aiguamúrcia
Terme municipal: Aiguamúrcia (Pati del Palau de l'Abat, ara Ajuntament, Santes Creus)
Coordenades: UTM ED50 (m) X 363118  Y 4578676
Alçària total: 18 m (I); 16,5 m (II)
Volt de canó: 3,37 m (I); 2,34 (II)
Capçada mitjana: 9,1 m (I); 6,7 m (II)
Edat estimada: plantats cap el 1800

Malgrat que el monestir de Santes Creus té xiprers per totes bandes, els únics declarats Monumentals són, curiosament, aquest parell de xiprers que no es troben al monestir, sinó en un edifici adjunt, que antigament havia estat el Palau de l'Abat del monestir i actualment són les dependències de l'Ajuntament d'Aiguamúrcia.


Quan vam agafar el cotxe per anar a visitar els xiprers, hi anàvem una mica a l'expectativa, considerant que aquests arbres es troben al pati interior de l'edifici, no visibles des de l'exterior, pensant que era dissabte i potser ens trobaríem amb la porta tancada als nassos. Tot i això, vam decidir que hi aniríem igualment i aprofitaríem, tant si podíem veure els xiprers com si no, per fer la visita que teníem pendent des de fa uns quants anys al Monestir de Santes Creus.

A l'arribar allà ens vam trobar amb una agradable sorpresa: l'accés al pati de l'Ajuntament estava obert! Ens va semblar un bon detall que ho tinguessin tot tancat i barrat, però deixessin l'accés lliure per poder visitar tant el petit claustre per on s'accedeix a l'edifici com el pati interior, on hi ha els xiprers.
Xiprers del Palau de l'Abat de Santes Creus (juliol 2016)
 
Claustre de l'Ajuntament
Vaja, que només arribar i ja havíem triomfat. Ara quedava fer la visita al Monestir de Santes Creus.

Conjunt de vuit xiprers centenaris al claustre posterior del monestir (estic segura que algun dia també seran declarats Monumentals)



Mausoleu de Jaume II el Just
Mausoleu de Pere II el Gran

Pi del Xaconet (Barberà de la Conca)

Pi del Xaconet

Espècie: pinus halepensis
Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: J. Miró
Terme municipal: Barberà de la Conca (Era del Xaconet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 353507  Y 4585251
Alçària total: 17 m
Volt de canó: 4,13 m 
Capçada mitjana: 17,7 m
Edat estimada: ?

Aquest pi té una forma tan peculiar, que si es mira d'una banda o d'una altra sembla ben bé que es tracti d'arbres diferents. L'any 1944 va perdre una de les seves grans besses, fet que encara és perfectament visible en el seu tronc. Com seria actualment si encara mantingués aquesta meitat de la seva capçada?

Pi del Xaconet (juliol de 2016)
 



Per arribar al Pi del Xaconet, hem d'anar a Barberà de la Conca i travessar el poble en direcció Cabra del Camp. Just a la sortida del poble, a l'alçada del cementiri, veurem l'entrada d'una pista de terra, a mà dreta, que agafarem. Avançarem un parell de quilòmetres, aproximadament, fins que ens trobarem amb l'indescriptible pi. Es pot veure perfectament a distància, així que arribar-hi no té pèrdua.

24 de maig 2016

Teixos de l'Enclusa (Alfara de Carles)

Teixos de l'Enclusa

Espècietaxus baccata
Declarats Arbres Monumentals: l'any 2005
Propietari: família Bosch
Terme municipal: Alfara de Carles (L'Enclusa, Barranc de la Paridora)
Coordenades UTM ED50 (m): X 270650  Y 4522191
Alçaria total: 10 m (I); 10 m (II)
Volt de canó: 4,15 m (I); 3,92 m (II)
Capçada mitjana: 14,4 m (I); 13,9 m (II)
Edat estimada: ?

L'excursió a la recerca dels Teixos de l'Enclusa l'havíem anat postposant, una mica acovardits pels comentaris que havíem llegit sobre la dificultat d'accedir fins a ells. Aquesta vegada, però, ja no teníem més excuses, així que ens vam armar de valor i cap a l'Enclusa s'ha dit.

La primera dificultat consistia en arribar amb el cotxe fins a la Bassa de les Llometes de Venanci, on el deixaríem ben aparcat. Per anar-hi, vam recórrer un trajecte que ja havíem fet temps enrere per anar a trobar el Pi Camat. Aquesta vegada, però, en lloc de prendre l'encreuament a la dreta al costat de la "caseta blanca", vam continuar pista enllà encara uns quants quilòmetres més, fins a localitzar la bassa. Val a dir que la pista, malgrat trobar-se en bon estat, no és apte per a qualsevol cotxe, ja que en algun moment un vehicle baix és fàcil que fregui el terra.


Com en l'altra ocasió, aquesta vegada també vam veure alguns cartells advertint de la presència de braus i de la seva perillositat (mesos enrere vam poder comprovar que més aviat eren ells els qui fugien de nosaltres més que no pas a l'inrevés). Aquest cop, però, no en vam veure ni un.

La veritat és que aquest recorregut va ser, tal com la va qualificar el Mohawk, absolutament wayless, bàsicament perquè no hi havia cap mena d'indicador, fita, sender ni traça per enlloc que ens pogués assenyalar el bon camí. I no n'hi havia perquè el Barranc de la Paridora i la Vall de l'Algars tenen tal quantitat d'arbres, arbrets i, sobretot, esbarzers per totes bandes, que fan inútil qualsevol intent de marcar-hi un camí.

Per sort, com que ja anàvem avisats, aquesta vegada vam agafar un GPS i hi vam carregar el track d'un bon coneixedor dels Ports, que ja ens ha servit de guia en altres ocasions. Sort en vam tenir de les seves recomanacions, perquè nosaltres sols no hauríem estat pas capaços de trobar els teixos. Així doncs, m'estalviaré l'intent d'explicar com arribar-hi i us remeto directament al seu blog, on podeu trobar el track.

El recorregut s'inicia per terreny descobert, però quan comença el descens cap al barranc, la vegetació cada vegada es va fent més densa. Quan ja portem uns quants metres per dins del bosc, localitzarem el primer teix, aquest força jovenet, que ens il·lumina la mirada, ja que indica que anem per bon camí. Però el somriure apareix tan sols uns metres més avall, quan apareix davant nostre el primer gran teix del dia, digne de ser declarat Monumental també, malgrat que a la llista de la Generalitat tan sols n'hi apareixen dos i aquest no hi consta.

Teix de l'Enclusa no catalogat com a Monumental (maig de 2016)

Mentre amb el Mohawk anàvem discutint si aquell primer teix devia ser un dels Monumentals o no (no vam trobar cap placa identificativa enlloc, així que els que considerem Teix de l'Enclusa I i II ho fem més per intuïció que per altra cosa), de cop ell, que anava uns metres davant meu, va deixar anar un "ah, no, no era aquell teix", perquè el que va aparèixer davant nostre era encara més espectacular que l'anterior. A poca distància d'aquest segon teix n'hi ha un altre també de dimensions considerables, però al qual li queda mig tronc i molt poca vitalitat.

Teix de l'Enclusa II (maig de 2016)

Arribar fins aquí havia estat fàcil, quedava el pitjor, perquè encara no havíem arribat al fons del barranc. Un cop a la llera del riu, l'objectiu és anar barranc amunt com sigui, passant per entre branques d'arbres i, sobretot, multitud d'esbarzers per tot arreu que intenten impedir el pas. Vaja, que portar una podadora no seria mala idea per poder avançar sense tanta dificultat (tot i que el Mohawk proposa directament agafar un matxet). En alguns trams es pot passar per l'aigua per on, curiosament, s'avança amb més comoditat, però no sempre és possible.


Gairebé arribant a l'Enclusa

A pocs metres d'arribar al final del barranc, trobarem el gran teix, el Teix I de l'Enclusa, imponent enmig de la vegetació que l'envolta. Com dirien alguns, "ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", però ha valgut la pena l'esforç.

Teix I de l'Enclusa (maig de 2016)

Ja que hi som, caminem uns metres més entre esbarzers per arribar fins al salt on s'acaba (s'inicia?) el barranc.



En un racó, a la banda esquerra, veurem un petit sortidor, el Forat de l'Algars, el naixement del riu.


Però al seu costat també hi trobarem un curiós element "vegetal" arrambat a la paret i mig amagat per la vegetació al qual no ens vam voler ni acostar. Vés a saber què hi feia allà, com hi devia haver arribat i què hauríem trobat al seu interior. Segur que la seva presència té una explicació d'allò més lògica, però a nosaltres ens va crear certa sensació de mal rotllo...


Per fer la gracieta, el Mohawk es va dedicar a muntar una gran fita al mig del petit circ on ens trobàvem, així que si algú s'atreveix a repetir la nostra experiència i es troba amb aquesta estranya construcció, ja sap d'on ha sortit (el contenidor no, però la fita sí que és nostra).


Ara venia potser la pitjor part de totes: el retorn, amb la plena consciència de què ens hi trobaríem. Potser perquè ja ens havíem ben mentalitzat o bé perquè després de tanta estona esquivant romegueres potser fins i tot ja ens hi havíem acostumat, la tornada cap a la bassa no se'ns va fer ni tan llarga ni tan pesada com esperàvem. Ara, tampoc la qualificaria d'agradable.

Al retrobar-nos amb la bassa i el nostre cotxe, vam decidir que aquell lloc era ideal per dinar, així que ens vam acomodar prop de la bassa i vam assaborir els nostres entrepans gaudint de la pau i tranquil·litat que s'hi respirava. 

Després de dinar, vam pensar que encara teníem una estona per buscar el que seria el pla B per arribar fins al Teix I de l'Enclusa o, almenys, poder-lo veure des de dalt. Sense moure el cotxe de lloc, seguirem la pista uns metres més, fins a trobar una bifurcació. La banda de la dreta està barrada amb una cadena i és per aquí per on seguirem caminant. Farem un bon tros, fins que ens trobarem a la part de dalt del barranc de l'Algars.


Un petit sender que surt a mà dreta ens permetrà situar-nos just a dalt del salt, lloc on trobarem una instal·lació per a fer un ràpel fins a la llera del barranc. Si no portem corda, ens podem acontentar amb veure el Teix I sobresortint enmig de la resta d'arbres del seu voltant.


Revisant el blog de l'amic Lluís Ibañez, a qui devem haver aconseguit localitzar els Teixos, em va cridar molt l'atenció la foto que ell havia fet des del mateix punt l'any 2009. A la seva foto es veu la capçada del Teix amb tot el seu esplendor, mentre que al fixar-me amb la meva imatge, vaig descobrir, cosa que no havíem vist des de baix, que tota la part superior del seu tronc actualment està ben pelada. No deixa de sorprendre'm veure'l així, ja que aparentment el teix està ple de vitalitat i espero que pugui continuar així.