diumenge, 28 de juny del 2015

Roure del Masot (Moià)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: Moià (el Masot)
Coordenades UTM ED50 (m): X 427294  Y 4629504
Alçaria total: 22 m
Volt de canó: 4,05 m 
Capçada mitjana: 25 m
Edat estimada:
 

Per trobar el roure del Masot hem de sortir de Moià per la carretera N-141-C en direcció Vic i a 1,8 km, passada una zona industrial, girar a la dreta per una pista que condueix a la masia del Masot. El roure, visible des de la carretera, es troba  entremig de camps de conreu, motiu pel qual no ens hi vam poder acostar. Podríem haver passat pel lateral del camp, però vam preferir conformar-nos amb fer la foto a distància, des de la pista estant.

Roure del Masot (agost de 2013)
A la població veïna de Collsuspina, malgrat no ser declarat monumentals per la Generalitat, hi ha tres roures (de fet, se'ls coneix com els Tres Roures) que també es mereixen la seva visita. Aquests roures centenaris es troben tots tres ben alineats en un lateral de la roureda de can Casanova, declarada d'interès comarcal. 

Tot i que hi ha diverses maneres d'arribar a la roureda, nosaltres vam deixar el cotxe aparcat al camp de futbol, vam passar pel costat del petit cementiri i vam continuar el caminet fins al bosc. Els Roures es troben just a l'altra banda d'on érem en aquell moment, així que el vam passejar tot, admirant alhora el verd elèctric dels camps d'inici de primavera ben regats per les últimes pluges (o nevades), fins que els vam localitzar. No hi ha pèrdua possible, però, per si de cas, al mig de la roureda hi ha un parell de pals indicadors que, entre altres coses, ens guiaran fins al nostre objectiu.
Els Tres Roures (març de 2018)

Actualització febrer de 2026: M'informen que un dels tres roures ha caigut. 

Arbres Monumentals del Barcelonès

Actualització de gener de 2026: Rellegeixo l'entrada que vaig escriure quan vam anar a visitar el Jardí Botànic Històric de Barcelona perquè hi havia la previsió de nomenar-ne quatre dels seus arbres com a Monumentals. Sabia que feia temps d'això, però resulta que han trigat exactament deu anys en fer oficial aquesta declaració! Deixo el text que vaig escriure en aquell moment, tan sols hi modificaré algun detall i prou.

divendres, 26 de juny del 2015

Noves incorporacions

Recentment hi ha hagut noves incorporacions a la llista d'Arbres Monumentals protegits per la Generalitat. Indubtablement es tracta d'una bona notícia, tot i que a nosaltres ens dificulta més la feina, ja que així no hi ha manera de completa la nostra "col·lecció" particular!

Fent un cop d'ull a la llista, si no m'he despistat en alguna banda, la previsió de noves declaracions de Monumentals són per a:

- Baix Camp: Alzina de la Viuda (Vandellòs i Hospitalet de l'Infant)
- Barcelonès: Jardí Botànic Històric (Barcelona)
- Conca de Barberà: Pi del Xaconet (Barberà de la Conca), Cedre de la Masia de la Font de l'Oca (Espluga de Francolí)
- Moianès: els dos arbres monumentals del Moianès ja els tenim, però tocarà reestructurar les entrades del blog per incorporar-hi la nova comarca.

dijous, 18 de juny del 2015

Arbres Monumentals de la Vall d'Aran

A la comarca pirinenca de la Vall d'Aran s'hi troben dos arbres declarats Monumentals:

- Avet de Canejan (Canejan)
- Pi del Pla de Naut (Viella i Mijaran)

diumenge, 5 d’abril del 2015

Plataner de Tornabous (Tornabous)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Eulàlia Castellarnau
Terme municipal: Tornabous (Terraforts)
Coordenades UTM ED50 (m): X 338257  Y 4619261
Alçaria total: 23 m
Volt de canó: 4,54 m
Capçada mitjana: 19,8 m
Edat estimada:

Per arribar fins aquest bonic plataner, el més senzill és, des del nucli de Tornabous, agafar la carretera LV-3231 (direcció Agramunt) i entrar a la primera pista que trobem a mà esquerra. Les branques del plataner són força altes i, a més, es troba rodejat de camps d'arbres fruiters de molta menys alçada, així que és fàcil divisar-lo a distància.


Com podeu observar en les imatges de sota, nosaltres hi vam ser a inicis d'abril, tot just estrenada la primavera, així que ens vam trobar el plataner encara sense fulles, però vam poder gaudir de la vista dels arbres fruiters florits al seu voltant, en aquest cas ens va acompanyar l'espectacular color rosat dels presseguers.

Plataner de Tornabous (abril de 2015)
 

Aprofitant que voltàvem per la zona, a finals de juliol de 2016 vam fer una segona visita al plataner, per poder-lo conèixer amb el seu vestit de gala. Quina diferència, oi?

Plataner de Tornabous (juliol de 2016)

Xop Gros del Molí Vell (Bellpuig)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament de Bellpuig
Terme municipal: Bellpuig (Salt del Molí Vell)
Coordenades UTM ED50 (m): X 334440  Y 4609716
Alçaria total: 28,5 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 27 m
Edat estimada:

Per localitzar aquest gran xop, el més senzill, un cop arribats a Bellpuig, és anar cap al convent de Sant Bartomeu, ja que l'arbre s'hi troba a pocs metres de distància. Si anem cap al convent des del nucli del poble, just abans d'arribar al parc que hi ha al seu costat, trobarem l'entrada d'una pista no asfaltada, amb un mur a la banda dreta. Seguim uns metres aquesta pista i ens trobarem cara a cara amb el monumental exemplar.

Xop Gros del Molí Vell (abril de 2015)

Aquest xop forma part d'un petit conjunt de grans arbres amb placa identificativa d'Arbreda d'Interès Local, malgrat que tan sols el Xop Gros es considera Monumental. 

Arbreda del Molí Vell (abril de 2015)

dissabte, 4 d’abril del 2015

Arbres Monumentals de l'Urgell

 A la comarca de l'Urgell hi trobem tres Arbres Monumentals:

- Xop Gros del Molí Vell (Bellpuig)
- Om de la Plana (Tàrrega) - mort per grafiosi el 2007
- Plataner de Tornabous (Tornabous)


Alzina dels Pous (Les Avellanes i Santa Linya)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Les Avellanes i Santa Linya
Coordenades UTM ED50 (m): X 312707  Y 4642184
Alçaria total: 13 m
Volt de canó: 3,68 m
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada:

L'Alzina dels Pous té la previsió de ser declarada Monumental, però, malgrat que apareix a la web d'Arbres Monumentals, de moment encara no té la placa que la identifiqui com a tal. Potser per aquest motiu ens va fer la sensació que l'arbre no estava tan ben cuidat com podria/hauria d'estar. Més que res, ens va molestar veure la porqueria que hi havia al seu voltant, visió que va fer que ens emportéssim una mala sensació d'aquesta alzina.

Localitzar-la és força senzill: des de Balaguer, seguim la C-12 fins a la població de les Avellanes (passat de llarg el monestir). Un cop allà, després de passar dos cartells indicadors d'entrada al poble, quan veiem a la nostra esquerra l'entrada a una pista asfaltada al costat d'uns contenidors, ens dirigirem cap allà. Ràpidament trobarem una bifurcació a la dreta, que agafarem. Aquí s'acaba l'asfalt, però és perfectament transitable. Seguirem la pista principal una estona fins a una nova bifurcació, que també agafarem cap a la dreta. Seguirem uns metres més endavant i trobarem la nostra alzina al mig del camp de conreu, a mà esquerra.

Nosaltres vam deixar el cotxe a la bifurcació i vam fer l'últim tram a peu, ja que allà ho teníem més senzill per donar la volta i retornar a la carretera.



Alzina dels Pous (abril 2015)
Vam comprovar, mirant a terra, que no érem els primers de passar per allà aquell dia...

divendres, 3 d’abril del 2015

Roure dels Escurçons i Roure del Corb de Montardit (Àger)

Roure dels Escurçons

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari:
Terme municipal: Àger (Montsec de Calafí)
Coordenades UTM ED50 (m): X 319440  Y 4656065
Alçaria total: 14 m
Volt de canó: 5,3 m
Capçada mitjana: 20 m
Edat estimada:

Localitzar el Roure dels Escurçons no és molt complicat, però tampoc resulta senzill, sobretot si tenim en compte que la situació que indica la web de la Generalitat és errònia. Per sort, es troba en un bosc no massa espès i vam poder-lo localitzar fent un cop d'ull des de dalt, des de la pista, que si no encara hi seríem.

Per arribar-hi, des de la població d'Àger, anirem seguint la carretera cap al Coll d'Ares, passant pel costat de l'Observatori Astronòmic). En una corba molt tancada, gairebé al coll, trobarem a la dreta una pista no asfaltada amb indicacions de "Colobó". Anirem seguint aquesta pista fins a trobar una bifurcació. En aquest moment hem d'agafar la pista de l'esquerra (hi ha un cartell indicador de sender on hi posa tant el Roure dels Escurçons com l'Alzina de Cabaler, al Pla de l'Escumó, així que anem bé).

Anirem seguint aquesta pista una bona estona, resseguint la falda del Serrat Alt. Quan trobem una zona descampada (quan hi vam anar nosaltres estaven talant pins en aquesta zona) ja hi serem a prop. Seguim avançant fins que s'acabi aquest descampat (veurem que hi ha restes d'antigues edificacions) i tornem a tenir bosc al lateral de la pista. Les indicacions de la Generalitat marquen el Roure en aquest punt, però la veritat és que si entrem de nou al bosc ens haurem passat de llarg. Deixem el cotxe a la pista (on no molesti, és clar) i reculem uns metres. Hem de creuar el descampat i just a l'altra banda hi trobarem el Roure. Us deixo un mapa perquè veieu on es troba exactament.


Roure dels Escurçons (abril de 2015)

Habitualment m'encanta poder fer fotografies dels animals que anem trobant a les nostres muntanyes. Però trobar-me'n d'aquests de tan a prop us asseguro que no em fa tanta gràcia...I el terra n'estava ple!



L'Alzina de Cabaler es troba una bona estona pista enllà. Aquesta no és Monumental, però sí que està considerada d'Interès Local. Ja que hi érem, vam decidir passar també a visitar-la, però passat el descampat la pista s'anava posant cada vegada pitjor, començava a tenir mala pinta, així que vam decidir girar cua i tornar cap a "casa". Quan dic "casa" em refereixo a l'allotjament on ens vam estar quatre dies, can Maciarol, un lloc sense pretensions on ens van tractar com reis. 

I per cert, can Maciarol es troba a dos minuts en cotxe de l'Observatori Astronòmic, així que ja podeu imaginar què vam anar a fer una d'aquelles nits. I davant per davant  hi ha una de les escoles de vol de la zona, així que per qui vulgui experimentar aquest tipus de sensacions, ja ho sabeu. Hi podreu volar en bona companyia...



Roure del Corb de Montardit

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari:
Terme municipal: Àger
Coordenades UTM ED50 (m): X 313720  Y 4652758
Alçaria total: 20,5 m
Volt de canó: 4 m
Capçada mitjana: 22 m
Edat estimada:

Localitzar aquest preciós roure, a diferència de l'anterior, és tan fàcil com arribar fins a la població on es troba: Àger. És a pocs metres abans d'entrar al poble, al costat dret de la carretera C-12 (venint de Balaguer), enmig d'un prat i prop d'una nau industrial.

Com podeu observar, nosaltres vam visitar aquests espectaculars roures a inicis d'abril, tot just començada la primavera, quan encara estaven ben peladets. Haurem de tornar-hi algun dia d'estiu per poder fer la mateixa foto amb els seus millors vestits de gala.

Roure del Corb de Montardit (abril de 2015)
 

I unes setmanes més tard...

Roure del Corb de Montardit (maig de 2015)

dijous, 2 d’abril del 2015

Arbres Monumentals del Pla d'Urgell

La comarca del Pla d'Urgell té tan sols un arbre declarat Monumental:

- Plataner de Vila-sana (Vila-sana)


Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: Ajuntament de Vila-sana
Terme municipal: Vila-sana (camí de Palau d'Anglesola)
Coordenades UTM ED50 (m): X 327196  Y 4614502
Alçaria total: 30,5 m
Volt de canó: 4,7 m
Capçada mitjana: 23 m
Edat estimada:

Vila-sana és un poblet petit, així que localitzar-hi aquest gran plataner no és gens difícil, sobretot tenint en compte que es troba pràcticament al nucli urbà i que amb les seves altes branques destaca a distància. 

Per si de cas, us diré que es troba al camí que va a Palau d'Anglesola i que, pocs metres abans de localitzar-lo, passarem pel costat d'una petita escultura que representa una barca amb un noi i un gosset.

Plataner de Vila-sana (abril de 2015)
I amb el vestit d'estiu
Plataner de Vila-sana (juliol 2016)

Arbres Monumentals de la Noguera

A la comarca de la Noguera s'hi poden trobar quatre arbres declarats Monumentals:

- Roure dels Escurçons (Àger)
- Roure del Corb de Montardit (Àger)
- Alzinera de cal Penjat (Baronia de Rialb)
- Alzina dels Pous (Les Avellanes i Santa Linya)



diumenge, 11 de gener del 2015

Aixo s'acaba...

Divendres, davant de la incertesa temporal, vam decidir tornar a la zona d'escalada del dia anterior, a provar una via que es troba en una bauma. Així, si plovia o feia vent (com va ser el cas) podríem fer alguna activitat igualment. 

Al migdia, per acabar bé la nostra visita a la Gomera, vam decidir anar a dinar a algun lloc on fessin cuina típica de la zona. Volíem provar el restaurant que es troba al mirador de César Manrique, última obra feta en vida d'aquest característic arquitecte lanzarotenc, des d'on es pot contemplar bona part del barranc del Valle Gran Rey, però a l'arribar a la porta ens vam trobar amb què estava tancada, així que ens vam quedar sense poder provar el seu menjar. A la porta no hi havia cap cartell que digués que fessin vacances o res similar, així que no sabem si és que està tancat temporalment o definitivament.

De totes maneres, vam trobar un altre lloc, a Arure, on vam poder provar la salsa almogrote, típica de la zona, junt amb el mojo picón, que ja coneixíem d'altres anys. Així podríem marxar de la Gomera amb un bon gust de boca.

Com que les combinacions aèries són horroroses, pel vol de tornada ja vam preveure anar sense estrès, així que dissabte al matí vam agafar l'avió cap a Tenerife (una petita aventura, ja que no parava de bufar l'aire i l'avioneta va tenir algunes dificultats per aterrar), on vam passar la resta del dia, vam estar voltant pel fantàstic casc antic de la Laguna, vam comprar algun detallet per portar de record i l'endemà al matí ens vam llevar ben d'hora, vam esmorzar ràpidament i cap a l'aeroport a agafar l'avió de retorn a Barcelona. Ara toca anar pensant en què farem el Nadal vinent, tot i que se'ns estan acabant les illes Canàries...El Hierro? Fuerteventura? Repetim alguna de les que ja hem vist?

dissabte, 10 de gener del 2015

Amunt i avall, però aquesta vegada en vertical

El quart dia a la Gomera, primer dia de l'any, vam decidir canviar una mica d'activitat i anar a conèixer algun dels sectors d'escalada de l'illa. Vam passar el matí un paret amunt i paret avall i l'altra assegurant-lo des de sota, a set graus de temperatura, amb l'anorac ben cordat, guants i gurritu. Sort que anem a les Canàries per fugir del fred de l'hivern!

Després de gastar tota la pedra de la zona, vam agafar novament el cotxe per fer més corbes, però aquesta vegada cap a l'altra banda de l'illa, per anar a visitar la capital, Sant Sebastián de la Gomera. Seguint allò que diuen de "cada loco con su tema", de la capital ens vam dedicar a fotografiar-ne el seu edifici emblemàtic, la Torre del Conde, i alguns dels espectaculars arbres que anàvem trobant a cada cantonada. Bé, i també una merla que ens va venir a saludar mentre anàvem fent les fotos i que, òbviament, també hi va voler sortir.


dimecres, 7 de gener del 2015

I seguim donant voltes

El dia 31 es va llevar radiant, per fer honors a l'últim dia de l'any 2014. Sense pensar-ho dues vegades, després d'esmorzar ens vam afanyar a fer de nou totes les corbes primer per sortir del Valle Gran Rey i després per atravessar el parc de Garajonay. Aquesta vegada ens vam dirigir cap a la població de Chipude amb l'objectiu de pujar a dalt de la Fortaleza, considerada Monument Natural protegit.

Hi ha diverses opcions d'excursions que porten fins a aquesta mola, però nosaltres, amb el xip vacances posat, vam escollir la més curteta, la que comença des de Chipude mateix i en qüestió de mitja hora ens porta al cim. El sender està ben senyalitzat i és ben visible, així que no té pèrdua. I la part rocosa està habilitada per tal de fer-la assequible a pràcticament tothom, amb pedres posades formant una escaleta força còmoda de pujar.


Si des del Alto Garajonay vèiem clarament la Fortaleza (quan la boira ens ho va permetre), és obvi que des de la Fortaleza s'havia de poder contemplar també el punt més alt de l'illa, a més de bona part del parc (que per aquesta banda es va salvar de l'incendi de l'estiu del 2012).


Des de la meseta de la Fortaleza, a part del Garajonay, es pot veure una bona panoràmica de la Gomera i, segons diuen, també la silueta de les illes veïnes en dies clars.


I com no podia ser d'altra manera, la boira fent acte de presència.


Feta l'excursió, quan anàvem per la carretera ens vam trobar amb el mirador de Igualero i la seva escultura dedicada al Silbo, el mitjà de comunicació habitual entre els antics habitants de l'illa, ja que era l'única forma de transmetre's informació d'una banda a l'altra dels grans barrancs que hi ha per tot arreu.


Com que l'excursió va acabar sent més ràpida del que comptàvem, vam decidir complementar-la amb una altra caminada, aquesta vegada baixant un barranc en lloc de pujar-lo (tot i que si primer es baixava, després s'hauria de pujar igualment...). Vam anar fins al mirador del Roque de Agando (unes quantes corbes de cotxe més enllà) i vam agafar el camí en direcció Benchijigua. Vam fer una part del recorregut i quan en vam tenir prou, vam girar cua i vam tornar a pujar.


Un cop al cotxe vam pensar que, total, ja no venia d'unes quantes corbes més, així que vam acabar de travessar l'illa i vam anar fins a Agulo, al nord, per seguir allà els indicadors que ens guiarien fins a la Playa de la Caleta.

Va costar arribar-hi, però la seva visió no ens va decebre i, a més, a la cala hi ha un bar i una bona colla de taules de fusta on vam poder dinar tranquil·lament contemplant les onades. Amb una mica de fred, això sí, però res que un bon abric ben cordat no pogués solucionar.

L'illa de la Gomera és la menys volcànica de les Canàries, no perquè no tingui un origen volcànic com totes les altres, sinó perquè fa milers o fins i tot milions d'anys que no hi ha hagut cap erupció. Els habitants de la Gomera acostumen a comparar l'illa amb un pastís, amb l'Alto Garajonay al centre de tot i una bona colla de grans barrancs a totes bandes que neixen al Garajonay i moren al mar, que s'han anat formant per l'erosió de l'aigua durant tots aquests segles. La Caleta és la zona més volcànica que vam veure a la Gomera, amb la platja negra i les parets dels penya-segats clarament formats per la lava.


Aquella nit vam celebrar el Cap d'Any per primera vegada lluny de casa. I per primera vegada, també, ens vam menjar el raïm quan els nostres rellotges marcaven les onze de la nit. És curiós, perquè a les Canàries, amb l'excusa d'anar una hora enrere respecte la península, poden celebrar les campanades dues vegades, a les dotze peninsulars i les dotze insulars.