Problemes tècnics

Per motius aliens a l'empresa, la segona edició del diccionari de l'escalada ha estat retirat momentàniament del blog. Tan bon punt solucionem aquests inconvenients, publicarem de nou aquest primer volum.
Per cert, el segon volum, sobre les diverses parts d'una via, està en construcció. Esperem poder-los-el oferir ben aviat.

Acaba la fase d'oposició: part B

Avui m'ha tocat fer la part B de la fase d'oposicions, de fet l'última prova que em faltava, ja que, suposant que hagi passat les dues proves (part A i part B) només faltarà entregar els mèrits que et donen puntets i ja està.

La part B consisteix en presentar-defensar davant del tribunal la programació didàctica que vam entregar el dia de la presentació (que vam fer fa una setmana, tot i que sembla que hi portem una eternitat!!)i preparar durant una hora i després defensar davant del tribunal una unitat didàctica. La part de la unitat didàctica ja la vaig fer a l'institut i, malgrat que no en vaig obtenir molt bons resultats, almenys avui ja no l'he hagut de fer.

El cert és que aquesta part és la que menys em preocupava, perquè simplement es tracta de posar-se davant del tribunal i explicar què has posat en la programació. Ara, això no exclou els nervis, que sempre són inevitables en aquests casos.

He de dir que, malgrat que és la part que sempre he vist més clara de les opos, fa un parell de dies tenia els meus dubtes. Després de comentar amb els companys l'informe de l'institut sobre la unitat didàctica, vaig veure que, com era d'esperar, aquí hi ha hagut molt favoritisme. És a dir, que en aquells centres on l'inspector ha fet d'inspector han sortit unes notes més aviat pèssimes (com la meva, que vist el que he vist deu ser dels pitjors informes que s'han fet i això que jo el considerava normalet...) mentre que en altres centres, on l'inspector només ha aparegut per allà per dir a la direcció que s'ho fessin ells mateixos, òbviament han sortit unes notes excel·lents.

Total, que davant d'aquesta injustícia, vaig veure clar que no passaria les opos ni de broma, perquè entre el tema de l'altre dia, que de ben segur altres van fer més interessant que el meu, i el maleït informe aquest, poques esperances em quedaven.

Però ara ja no sé què pensar. El tema, malgrat que no era gran cosa, sé que el vaig fer bé (vull dir que no hi vaig posar cap bestiesa) i que el vaig llegir bé (afortunadament, llegir en veu alta no em costa gaire). I la presentació d'avui crec que ha anat força bé. Quan acabes la presentació, el tribunal es reserva cinc minutets per fer preguntes d'aquelles que et deixen blanc, però a mi no m'han preguntat res de res (cosa que pot voler dir que ho has fet molt bé o que ho has fet tan malament que ni tan sols es molesten en preguntar res...). M'ha sorprès tant que quan la inspectora m'ha dit "Doncs ja està" li he preguntat "No hi ha cap pregunta?" i ella m'ha respòs "Cap pregunta, tot clar". Això deu ser un bon senyal no? Jo crec que sí...o això espero!!

En resum, que fa dos dies veia clar que no passaria les opos i ara, en canvi, encara hi veig alguna possibilitat. Ja veurem què decideixen els membres del tribunal...D'aquí un parell de setmanes ho sabrem!

Buf, dues setmanes d'espera!! Quins nervis!!!

Game over

Doncs sí, divendres passat es va acabar oficialment el curs, així que ara, abans de començar les vacances (relatives, perquè encara estem liats amb les opos...) és el moment de fer balanç del que ha donat de si aquest curs.

Vist en general he de dir que ha anat força bé. He tingut grups per a tots els gustos:

De primer curs hi havia un grup normalet, tirant a dolent pel que fa a les capacitats mentals dels seus membres, una mica massa infantils encara, però amb alguns alumnes brillants pels qui valia la pena molestar-se a fer classe.

Un altre grup de primer, des del meu punt de vista molt més bo que l'altre, no perquè fossin més intel·ligents, sinó perquè eren més madurs i es prenien la feina més seriosament. M'he trobat molt a gust fent classe amb ells i també m'hi he divertit força, així que estic contenta amb ells.

El tercer grup de primer, en canvi, era el grup de reforç (o de "desdoblament", que sembla que queda millor). El problema no és el nivell dels nanos, que era francament mínim, sinó el seu comportament. No perquè fossin maleducats, sinó que tenien la ment més a fora de l'aula que a dins, així que no hi havia manera de treballar amb ells perquè sempre estaven més pendents del colom o la gavina que voltava pel pati buscant les restes dels seus entrepans que del que fèiem a la classe!!

Pel que fa a tercer, els nanos, en les assignatures de català, castellà i mates, estaven dividits per nivells, així que d'entrada ja se suposava que hi hauria un grup bo, un de mitjanet i un altre de dolent. Tot i que a principi de curs no ho semblava, al final ha quedat clar que és així, que hi havia un grup bo, un mig-mig i un dolent.

El grup bo era molt bo acadèmicament parlant, però no tant pel que fa al comportament, ja que parlàvem més del que caldria.

El grup mitjanet no era tan bo acadèmicament, però era un grup força més divertit que l'altre, no perquè es dediquessin a jugar, sinó perquè eren més simpàtics i molt més participatius a la classe, així que fer classe amb ells es feia més interessant i agradable.

I del tercer grup potser val més no parlar-ne gaire, perquè era el grup dels escalfacadires, dels que s'estan allà aparcats esperant a fer els setze anys per poder marxar de l'institut, o bé alguns que ja tenen els setze, però vénen a passar l'estona sense estudiar ni treballar mentre els seus pares no els obliguin a fer res. També n'hi havia alguns que treballàvem una mica, però que tenien un nivell molt justet. És gràcies a aquests que es pot anar tirant endavant la classe, perquè si fos pels altres, en lloc de molestar-se en intentar fer classe valdria més entrar a l'aula i posar-se a dormir tots plegats o a jugar amb la videoconsola com acostumen a fer ells.

Com veieu hi ha hagut grups per a tots els gustos, així que he de concloure que no ha estat un any dolent. Ara falta veure on aniré a parar el curs vinent...

Part A. Dia 2

Doncs sí, avui he anat a fet el segon pas de la prova A de les opos. És a dir, m'han fet anar a llegir en veu alta davant del tribunal la prova escrita que vaig fer dissabte passat. Llegir i prou, sense afegir ni treure res, sense donar explicacions de cap mena ni canviar absolutament res del nostre text.

Com que no diu enlloc que saber llegir bé en veu alta compti per a res, sembla obvi que aquesta lectura no la fem per demostrar la nostra capacitat lectora. Llavors, per què ho hem de fer? Aquí comencen les suposicions de tota mena, que no crec que vagin gaire desencaminades.

La teoria més estesa entre els qui avui érem allà esperant el nostre torn és que ens ho fan llegir a nosaltres perquè així s'estalvien d'haver-ho de fer ells, malgrat que en teoria s'ho han de llegir igualment.

L'altra teoria és que així van eliminant candidats, perquè qui no es presenta a alguna de les proves, queda exclòs del procediment selectiu, així que si algú no hi va, queda automàticament expulsat. Com que tots sabem com vam fer el tema i també ens haurem adonat de si hi vam posar alguna bestiesa molt gran, segurament amb aquesta lectura pública aconsegueixen eliminar tots aquells textos que haurien suspès igualment, sense la necessitat d'haver-los de corregir.

Una companya m'ha dit avui que això de les opos, més que un procediment per veure qui són els millors, és una cursa d'obstacles que guanya aquell que aconsegueix resistir fins al final de tot el procès. Per ara ja n'han eliminat uns quants: dissabte unes 20-25 persones ja no es van presentar; avui, de les 25 convocades, també en deuen haver faltat unes 5 com a mínim, i demà segurament en faltaran més. I quan sigui l'hora de defensar la programació didàctica sens dubte a més d'un l'hi agafarà el cangueli i també ho deixarà córrer per un altre any. I així anem fent...

El següent pas que em toca, ara mateix, és esperar a que acabin totes les lectures i comencin la part B, la defensa de la programació i la unitat didàctica, que probablement serà a finals d'aquesta setmana o bé la setmana vinent.

Comença la fase d'oposició: part A

Ja ha arribat el temut dia, el dia d'inici de les opos!

Avui han fet primer una presentació en la qual ens han explicat com anirien les diverses proves, quin calendari tenien previst, han recollit les programacions didàctiques i, de pas, han passat llista, per veure quanta gent s'havia fet enrere ja abans de començar, que en són uns quants.

Després ens han deixat una hora per esmorzar, i acabar de posar-nos més nerviosos, i a continuació ha començat la primera prova, la part A de la fase d'oposició.

La veritat és que aquesta primera prova que hem fet, que consisteix en desenvolupar un tema, s'assembla molt als exàmens que hem fet tota la vida, sobretot durant els últims cursos d'institut i a la universitat, així que no té res d'espectacular. El que sí que preocupa força és que el temari es compon de 71 temes diferents i, és clar, t'ho miris com t'ho miris, són moooolts temes per poder tenir-los controlats tots, així que la gent fa una selecció i va a provar sort, a veure si li toca fer algun tema dels que domina...

Per sort, fan un sorteig i et deixen escollir entre cinc possibles temes diferents, així que un o altre et sona i alguna cosa mínimament decent pots escriure; per això poca gent deixa l'examen en blanc (de fet, en el grup on era jo ningú l'ha deixat en blanc) i tothom, més o menys, omple dos o tres fulls tranquil·lament.

El problema és que, òbviament, es tracta d'unes oposicions, així que no n'hi ha prou amb escriure alguna cosa mínimament decent, sinó que s'ha de fer molt ben fet (o almenys més ben fet que la resta de gent que hi ha allà amb tu). Personalment, estava preocupada per quin tema em tocaria escriure i quan he vist el primer que han posat, un que domino força bé, gairebé he fet un salt d'alegria. He escrit uns quants fulls durant les dues hores de temps que ens deixen i he sortit tota satisfeta de l'aula. Estava molt feliç fins que he començat a parlar amb els companys. Què ha passat? Doncs que, dels cinc temes possibles que hi havia, tres de llengua i dos de literatura, resulta que la majoria de gent (almenys de la gent amb qui he parlat) ha tingut la mateixa idea i pràcticament tots hem fet el mateix tema!!

Sé que el tema l'he fet bé, però també sé com escric i sé quin va ser el resultat de l'altra vegada que em vaig presentar a les opos, fa dos anys (quan també vaig sortir tota contenta amb el meu escrit i després resulta que em van posar tan sols un 3), així que ara ja no estic tan segura de que m'aprovin el meu examen.

Afortunadament, aquesta vegada les proves no són eliminatòries i podré seguir endavant encara que aquesta part me la suspenguin. Ja ens han avisat que no sabríem el resultat fins al final de tot, així que ara mateix no val la pena que em capfiqui amb com haurà anat la prova, sinó que he d'anar pensant en el pas següent.

Ara, el que toca, és anar el dilluns a llegir davant del tribunal el text que hem escrit avui, cosa que no vam haver de fer fa dos anys. Almenys aquesta part no s'ha de preparar ni estudiar ni res, només cal tenir una mínima capacitat de lectura en veu alta. Si els nervis no em traeixen, d'aquesta part me'n sortiré bé, perquè en la lectura crec que no hi tinc cap problema...A veure què hi diuen ells...

Seguirem informant...

Un test d'ortografia, per anar practicant...

En l'últim examen que els vaig posar als de primer hi he trobat una quantitat tan gran de faltes d'ortografia que he decidit recol·lectar-les en aquesta entrada, que promet ser llarga. A veure si vosaltres ho faríeu millor...

1. Quina és l'opció correcta?

a) Nevot
b) Nebot
c) Navot
d) Nabod

2. Quins errors hi ha en les paraules següents (alguns fan realment mal a la vista!)?

a) Varbaritats
b) Nerbios
c) Varalla
d) Sovraben
e) Bol, bolen o bulguin (del verb "boler", suposo...)
f) Vusquen
g) Beritat o vritat
h) Vona sort
i) Saver
j) Rovar-li

3. Tria l'opció correcta:

a) Esena
b) Ecena
c) Acena
d) Escena

o si ho prefereixes:

e) Esenari
f) Ecenari
g) Acenari
h) Escenari

4. Tria l'opció correcta

a) Disfreci
b) Disfraci
c) Disfraca
d) Disfressa
e) Disfrasat
f) Disfraça

5. Quins errors hi ha en les paraules següents?

a) Pugi o puges (del verb 'poder')
b) Ages (del verb 'haver')
c) Fuguir (del verb 'fugir')
d) Apages (del verb 'apagar')
e) Diges (del verb 'dir')
f) Veguada

6. Tria l'opció correcta:

a) Apotecari
b) Ipotecari
c) Apotacari
d) Eputacari
e) Apocatari

7. Tria l'opció correcta:

a) Iglesia
b) Isglesia
c) Església

8. Què deu voler dir?

a) Vaí
b) Aseptar
c) Pença
d) Falços
e) Recusitat (la meva preferida)
f) Presis
g) Noses
i) Quiners
j) S'epiguen
k) Varellar
l) Po
m) Cada escú

9. També hi ha problemes amb les vocals:

a) Devant (davant)
b) Espactadors (espectadors)
c) Nusaltres (nosaltres)
d) Para (pare)
e) Obre de teatra (obra de teatre)
f) Enamurada (enamorada)

10. Altres curiositats...

a) M'ha fet gràcia que, en diversos exàmens, ha aparegut l'expressió "donar garrotades de bastó", quan el significat de 'garrotada' ja implica el garrot; és a dir, que ells diuen, amb altres paraules, "donar garrotades de garrot". De què, si no? És una redundància, que vol dir que diuen dues vegades el mateix i, per tant, una de les dues és innecessària.
b) Una altra cosa que ja fa temps que observo és que els nois no veuen la diferència entre sentir i escoltar. Escoltar implica un acte voluntari, mentre que sentir és involuntari. Per exemple, un pot sentir una cançó o escoltar una cançó, que no és el mateix; o bé pot sentir què explica el professor o escoltar què explica el professor, que tampoc és el mateix! Doncs ells no entenen aquesta diferència i sempre em trobo amb expressions del tipus "De sobte es va escoltar un soroll"...un soroll no s'escolta, se sent!!


Solucions:

1. L'opció correcta és la b) Nebot (tot i que he de confessar que al final ho vaig haver de comprovar al diccionari...)

2. Les formes normatives són: barbaritats, nerviós, baralla, sobraven, vol, volen o vulguin, busquen, veritat, bona sort, saber, robar-li.


3. Les opcions correctes són la d) Escena i la h) Escenari.


4. L'opció correcta és la d) Disfressa (del verb 'disfressar'); per tant, les formes verbals seran disfressi, disfressat o disfressa.


5. Les formes normatives són: pugui o pogués, hagués, fugir, apagues, digués, vegada.


6. L'opció correcta és la a) Apotecari. Ja sé que aquesta és més difícil, però el millor de tot és que, com que ja comptava que no sabrien escriure-la, la vaig posar a la pissarra, perquè no s'equivoquessin...potser necessiten tots plegats una visita a l'oculista? Per cert, un apotecari no és el senyor del banc que es dedica a fer 'apoteques', sinó algú que prepara medecines, un farmacèutic, podríem dir.

7. L'opció correcta és la c) Església.

8. Posaré la forma normativa, a veure si així queda més clar: veí, acceptar, pensa, falsos, ressucitat, precís, noces, cuiners, sàpiguen, barallar, por, cadascú. Seguiu pensant que l'ortografia no és important?

Si en voleu més, haureu d'esperar al curs vinent, que aquest ja s'ha acabat!!!

Exàmens finals

Avui hem fet l'examen de suficiència, aquella enganyifa pensada per tenir una justificació per aprovar aquells que no foten ni brot durant tot el curs, però que d'una manera o altra se'ls ha de passar al curs següent per tal de perdre'ls de vista com més aviat millor.

He de confessar que m'he quedat una mica sorpresa, perquè considero que l'examen que he posat no era excessivament fàcil, però, en canvi, m'han aprovat alguns individus que no esperava que l'aprovessin! A veure si al final resultarà que s'han enterat d'alguna cosa...

També he de dir que han vingut certs elements que pensava que preferirien quedar-se dormint a casa, però no, han vingut a tocar el nas com han fet durant tot el curs. El millor és que han fet l'examen exactament de la mateixa manera: han posat el nom, s'han esperat uns minutets i després me l'han entregat en blanc. El que em fa més gràcia és que entreguen l'examen tot orgullosos i amb un somriure sota el nas, com si m'estiguessin prenent el pèl d'alguna manera, però no entenc com pensen que se'n riuen de mi, si m'estan fent un favor: quan menys escriguin, menys feina tindré per corregir!

El que em sap greu és que hi ha una colla de noietes de primer curs que per molt que les ajudis, no arriben ni de bon tros al nivell mínim, així que, per molt treballadores que siguin i per molt bona voluntat que hi posem tots, no les podré aprovar. Llàstima...

Conclusió: la vida és molt injusta...

Quina bestiesa!!

El Mohawk sempre em diu que per fer més interessant o atraient el meu blog hi he de posar fotos o imatges, així que li faré cas i posaré fotos d'algunes bèsties...però bèsties de debò, no de les que tinc a classe...

Aquest bonic pit-roig ens va estar acompanyant un dia d'escalada a Subirats, a St. Sadurní d'Anoia.

Encara que ho sembli, no és la mateixa granota, sinó tres de diferents. Aquest estiu passat vam estar en el càmping de Zuriza, perdut enmig dels Pirineus aragonesos, a prop de Navarra. Allà, quan es feia de nit, començaven a sortir les granotes i us asseguro que n'hi havia un munt!!

Necessiteu una lupa per veure'l? Nosaltres també! El que tinc al meu dit és el cargol més petit que he vist mai! El vam trobar a les Gorges de Kakuetta, al sud de França, que vam anar a veure l'estiu passat, mentre érem a Zuriza. El dia que teníem previst anar-hi, vam pujar per la vall del Roncal fins a la frontera amb França. Durant tota la pujada portàvem un camió de l'exèrcit al darrere i quan vam arribar al coll vam entendre per què: aquell dia precisament acabava allà l'etapa del Tour, així que, a part dels militars, ens vam trobar la carretera plena de ciclistes i, òbviament, el camí tallat, així que ho vam haver de deixar pel dia següent.

Aquest noiet, juntament amb la seva mare, ens van acompanyar durant tot el dia mentre fèiem (més ben dit, feien) boulder a Sabassona. Això va ser unes horetes abans que haguéssim de marxar per potes abans que ens caigués una bona pedregada a sobre!!

Aquesta col·lecció d'animalets la vam veure al Parc animal de Sobrestany, prop de Torroella de Montgrí. D'esquerra a dreta i de dalt a baix hi ha: dues àguiles, un mussol, un paó reial, un emu, un cèrvol, un guanac, una cabra hispànica i un bisó americà. Al parc hi havia més animals: moltes daines, oques, galls i gallines, llames, etc.

I aquí hi tenim alguns insectes. El primer és una bonica papallona que ens va venir a saludar mentre dinàvem en el Parc Nacional d'Ordesa. El segon és una mantis religiosa que pretenia ocupar-nos la tenda de campanya al càmping de Els Ports, a Arnes. El tercer és l'única libèl·lula o espiadimonis que he aconseguit fotografiar de prop; aquesta és dels Aiguamolls de l'Empordà.

Últimament, el que veig més sovint quan m'acosto a la muntanya són rèptils. Aquí en teniu quatre exemples. A la primera fila hi ha una sargantana que vam veure fent una excursioneta cap al Salt de Sallent, prop de Rupit. En la segona fila, força mimetitzats amb la roca, hi ha dues salamanqueses o dragonets; bé, els dos només es 'veuen' en la primera foto, perquè en les altres dues, un dels dos va desaparèixer entre les roques; aquests els vaig veure a Cèllecs. I a la tercera fila hi ha les meves preferides, més que res perquè fins ara mai a la meva vida havia vist serps de tan a prop (exceptuant les del zoo, és clar). La primera, una culebra bastarda, segons m'han dit, la vam veure a Arenys de Munt, tot fent una excursioneta amb la gent del poble per anar a descobrir el naixement de la riera de Subirants. La segona és una petita serp de ferradura que ens vam trobar després de fer un parell de ferrates a Canillo, a Andorra. Finalment, un altre dragonet, aquest de Pineda de Mar.

Tot i que tinc algunes fotos més, em sembla que per avui ja n'hi ha prou. Només em queda posar la foto del meu animalet preferit. El vaig trobar fa uns set anys en una escala de la meva facultat. Des d'aquell moment ha estat part important de la meva vida, sobretot durant els últims quatre anys...i molt més des de fa un mes!

Ja queda menys!!

Doncs sí, liquidat ja el crèdit de síntesi, ara ja només ens queden els exàmens de suficiència i quatre reunions per acabar el curs.

Avui els noiets han fet les presentacions orals del crèdit de síntesi i hi ha hagut de tot. Hem de tenir en compte que són alumnes de primer curs i que poques vegades (o potser mai) abans han fet una exposició oral, així que hem de ser benèvols amb ells.

Porto tot el curs insistint que quan comencin un text, el primer que han de fer és una introducció dient de què tracta el text que comença, però vistes les exposicions d'avui ha quedat clar que no els ha quedat clar. Ni un de sol, almenys dels que jo he vist, ha començat dient un "parlarem del crèdit de síntesi que hem fet". Però no en puc dir res, perquè a classe en cap moment els he explicat com fer una exposició oral, així que no puc demanar que ho sàpiguen fer bé.

El que queda molt clar veient aquestes presentacions és qui ha fet la feina i qui s'ha passat els tres dies gratant-se la panxa. Afortunadament hi ha gent que treballa i que s'entera molt bé del que està fent, encara que el tema exposició encara se li escapa una mica. Paciència, que aquests noiets amb el temps ho arreglaran...els que miren el sostre no...

Quan acaben de fer la presentació, el tribunal, que som dos o tres profes, podem fer preguntes, que són aquelles típiques preguntes amb mala bava que ja saps que el nano no sabrà contestar perquè no s'ha enterat absolutament de res. La millor pregunta amb trampa d'avui ha estat: Quin riu desemboca al Delta de l'Ebre? Resposta: "el Delta
de l'Ebre", que pel que es veu també és una ciutat molt important que hi ha per allà (i vés a saber on deu ser 'allà'...), "el x", "molts rius", etc.

En mínima defensa d'ells (tot i que molt mínima) he de dir que són les respostes del grup més fluixet que teníem i que ells han hagut de fer tot el treball sense sortir de l'institut, així que és obvi que no hauran entès les coses igual que els altres.

Però ara ja està, ja ho hem passat i les notes finals ja estan posades, així que ara mateix toca pensar en les opos!!

Per cert, el riu que desemboca al Delta de l'Ebre és el riu Ebre...

El crèdit de síntesi

Aquesta setmana a l'institut estem ocupats amb els crèdits de síntesi. La majoria de nanos no hi són, perquè els de primer han marxat tres dies al Delta de l'Ebre, els de tercer són a la Garrotxa i els de segon van i vénen fent excursionetes pels voltants.

Així doncs, al centre s'han quedat les estrelles de cada curs, els típics que es passen tot el curs sense agafar un bolígraf, parlant a classe, movent-se, llençant avionetes de paper o trossets de goma de tant en tant, fent obres pictòriques a les taules, etc. Aquests elements se suposa que han de fer la mateixa feina que els seus companys, cosa que suposa, com a mínim, tenir molta fe.

La part més positiva que té el crèdit de síntesi és que, miraculosament, no sé què passa que durant aquests dies aquests noiets que no han mogut un dit durant nou mesos, de sobte els agafen ganes de treballar i els veus ben aficionats fent el treball que han de fer.

Òbviament hi ha casos i casos, com es pot veure clarament aquests dies a classe. En general, a primer tenim totes les perles del curs allà reunides (dic 'en general' perquè també n'hi ha dos o tres que no han anat al Delta per motius diversos que no són comportamentals) i sorprèn veure'n treballar a alguns. Altres segueixen sense moure un dit ni a punta de pistola...

El dilluns, quan va començar el crèdit i els vam donar el dossier que haurien de fer, hi va haver uns minuts crítics, perquè la primera reacció de tots ells va ser anar passant els fulls sense ni mirar-se'ls amb expressió de fàstig tot dient que no sabien què havien de fer, que allò no sabien com es feia, que no tenien el material necessari, etc.

En aquell moment els companys que fan guàrdia allà amb mi i jo vam pensar que patiríem, perquè ja ens veiem tres dies veient-los contemplar el sostre i aguantant les seves contínues queixes durant quatre hores diàries! Però, sorprenentment, després de repensar-s'ho durant un quart d'hora, alguns d'ells van començar a treballar!! Dimarts va anar com una seda, perquè se'ls veia molt motivats.

Clar que ha arribat el dimecres i ja hauria estat massa que tot hagués seguit igual. Avui han aguantat més o menys la primera hora i després han decidit que ja en tenien prou de fer aquell treball i que, estigués com estigués, ja l'havien acabat. Sort que era l'últim dia, perquè un dia més i sí que hauríem començat a patir!!

Ara bé, avui sí que m'he passat tot el matí sentint les queixes d'un noiet en concret. És el meu bon amic, aquell que un dia va decidir fer veure que es desmaiava a classe perquè no el deixava anar al lavabo. Aquest és dels que no treballen per res del món, així que necessitava alguna excusa per justificar que no fotia ni brot. Avui el "motiu" era, primer, que li feia molt mal la panxa, després que li semblava que tenia febre i encara després, un cop comprovat que no tenia ni una dècima de febre, que li feia molt mal el cap. Total, que s'ha passat tot el matí voltant d'una banda a l'altra sense fer res de res. Sort que demà ja el perdré de vista, perquè que em diguin mentides és una cosa que em molesta molt.

Demà dijous, últim dia de crèdit de síntesi, tots els noiets (els del Delta tornen avui) han de fer una presentació oral davant d'un tribunal format per dos o tres professors del treball que han fet. A veure com sortirà...

Això s'acaba!

Doncs sí, podríem dir que, tot i que oficialment el curs no acaba fins el 22 de juny, a la pràctica, almenys en el meu institut, s'ha acabat avui. Bé, el que s'han acabat són les classes-classes, perquè la setmana vinent es farà el crèdit de síntesi i la següent els exàmens de suficiència.

I d'això precisament volia parlar avui, perquè si ho critico gairebé tot del sistema educatiu, la suficiència no podia ser menys!

Cada any, quan arriba el final de curs em trobo amb el mateix problema: la suficiència. Suposo que tots sabeu a què em refereixo, als exàmens de recuperació que es fan a final de curs per donar una empenteta a aquells nanos que van fluixos i que estan a la línia entre la vida i la mort (vull dir entre l'aprovat i el suspès...).

Sempre s'havia parlat de recuperacions, però ara se'n diu "suficiència" perquè són uns exàmens de mínims molt mínims, és a dir, d'assolir suficientment els coneixements més bàsics, però sense necessitat de més. De fet, a la suficiència només es poden treure dues notes: insuficient o suficient (ja no s'hi pot anar a 'pujar nota'...).

I aquí és on entra allò de "feta la llei, feta la trampa". Les instruccions de la Generalitat o del Govern (no sé exactament qui s'ho inventa tot això) diuen que han de ser uns exàmens de mínims, del que anomenen 'competències bàsiques', és a dir, els coneixements més elementals que tothom ha (o hauria) de tenir a l'acabar l'ESO.

On hi ha el problema? Doncs en el fet que els nanos saben que aquests exàmens són molt i molt fàcils, així que poden passar-se el curs sense fotre ni brot, anar a l'examen de suficiència, escriure bé el seu nom i aprovar el curs sencer!! I això, almenys a mi, em sembla una presa de pèl! Tinc un alumne que avui, quan ha vist que l'havia suspès (perquè òbviament s'ha passat el curs sense treballar i parlant tota l'estona amb els companys) i que hauria d'anar a suficiència, gairebé m'ha amenaçat dient que l'examen de suficiència ha de ser molt fàcil, eh? que a ell li han dit que ha de ser molt fàcil! I el pitjor de tot és que té raó i que probablement l'aprovarà sense problemes!!

No us imagineu quina ràbia em fa això. Em sento com una ingènua que s'ha passat tot un curs pencant per no res. Sempre amenaço als alumnes dient que si no treballen no aprovaran el curs i resulta que arribem a juny i les meves advertències fan riure, perquè aquells que menys treballen són precisament els qui més fàcilment aproven. I el que més em molesta és que no hi puc fer res de res per evitar-ho, perquè la llei diu que els exàmens de suficiència han de ser de nivell mínim i jo no sóc ningú per canviar-ho!

Total, que la suficiència, com tantes altres coses, és només una excusa del govern per aconseguir més aprovats i així poder millorar les estadístiques que tan els preocupen. I, mentrestant, nosaltres treballant per no res i els nanos cada dia més tontos, perquè si nosaltres baixem el nivell, ells encara el baixen més, fins que arribarem a ser els tontos més tontos de tot Europa gràcies a aquests percentatges d'aprovats tan macos que volen aconseguir!!

Seguim amb les opos...

Segueixo amb el tema que ara més m'ocupa...

En la prova de la Part B de les oposicions, la que consisteix en preparar i defensar davant del tribunal una programació ì una unitat didàctica, aquest any hi han introduït una novetat que se suposa que ha de beneficiar als qui ja tenen un temps d'experiència respecte als qui acaben d'acabar la carrera, que sembla que sempre estan en millors condicions, ja que ells estan acostumats a estudiar, mentre que els profes que porten temps treballant ja s'han oblidat de què vol dir això.

Doncs bé, la programació, que ha d'ocupar uns 60 fulls, s'ha de preparar a casa i lliurar-la al tribunal el primer dia de les proves. La unitat didàctica, en canvi, s'ha de preparar allà mateix el dia que et diuen. És el que popularment es coneix com a la "tancada", perquè durant una hora et deixen tancat en una aula, amb tot el material que vulguis, però sense cap mena de connexió amb l'exterior, per tal que preparis la unitat que per sorteig t'ha tocat desenvolupar.

Aquí és on s'ha introduït la novetat d'aquest any, que encara no sé si serà bona o dolenta. Suposo que per treure feina als tribunals, encara que ells diguin que és per afavorir els interins, a aquells interins que hem estat més de sis mesos treballant al mateix lloc, ens han donat l'opció de fer la prova de la unitat didàctica al nostre lloc de treball. És a dir, que ens podem escaquejar de la "tancada" fent més o menys la mateixa prova, però davant d'una comissió (formada per l'inspector, el director de l'institut i el cap de departament) en lloc del tribunal de les oposicions. Aquesta comissió elabora un informe que entregarà al tribunal de les opos, si nosaltres hi estem d'acord, perquè si no ens agrada el resultat, podem dir que no volem entregar l'informe i fer la prova davant del tribunal el dia corresponent.

No sé, no sé, tot plegat no m'acaba de convèncer, perquè trobo que és un mètode massa subjectiu, perquè això de que el teu director i el teu cap de departament t'avalui...no sé jo...Si hi ha bon rotllo, cap problema, però què passa si el profe interí no s'acaba d'entendre amb el director del seu institut? Per sort, sempre té l'opció de no acceptar l'informe i fer la prova davant del tribunal...Però realment dubto que surtin mals informes fets d'aquesta manera, cosa que encara pot ser pitjor, perquè llavors tots tindrem la mateixa bona puntuació!

No sé si m'he explicat gaire bé, però ara mateix estic una mica saturada. Demà sabré què diu el meu informe...a veure què han decidit sobre mi els membres de la meva comissió...

Però ara us deixo, que estic molt ocupada fent la meva programació! Que, per si no ho he dit abans, les proves comencen el dia 23 de juny (sí, sí, el dia de la revetlla...)!! D'aquí només 20 dies!!!!

¡Si lo se no vengo!

Com que és el que ara em volta més pel cap, tornaré a parlar de les opos que ja s'acosten perillosament.

Les proves consisteixen en diverses parts:

a) Una fase d'oposició, que consisteix en una prova dividida en dues parts.

1. En la primera part de la prova, la part A, es tracta de demostrar que tenim els coneixements necessaris per impartir la docència. Això vol dir que tenim un llistat de 71 temes diferents sobre la llengua i la literatura catalana i, d'aquests, n'haurem de desenvolupar un.

Fins l'any passat, en aquesta part A s'havien de fer també un parell de comentaris sobre dos textos que ells ens donaven, però no sé per quin motiu, aquest any han decidit eliminar aquesta part.

2. En la segona part de la prova, la part B, es tracta de demostrar ja no coneixements, sinó aptitud pedagògica, és a dir, demostrar que podem ser bons profes. Aquesta part s'avalua mitjançant la presentació per escrit i posterior defensa oral davant del tribunal d'una programació i una unitat didàctica que haguem preparat nosaltres mateixos.

Pels qui no sou del món de la docència, diré que la programació consisteix en planificar què es faria durant tot un curs: quins continguts hi hauria, quines activitats es farien, quina mena d'exàmens, amb quins objectius, etc. I la unitat didàctica és el que sempre fins ara s'havia anomenat "tema", que és el mateix que hi ha a la programació (allà hi ha un mínim de 9 unitats posades esquemàticament), però desenvolupat amb tota mena de detalls.

b) Una fase de concurs, en el qual es presenten els 'mèrits' que et donen punts, com són els estudis o cursets varis que hagis fet relacionats amb la teva assignatura (com a estudiant, no com a professor), l'expedient acadèmic, els anys d'experiència, etc. i que se sumen als punts que hagis tret en la fase d'oposició.

Tot plegat un bon maldecap...

Comença el compte enrere per acabar!

Sí, tot i que, de fet, ja fa dies que estem tots (alumnes i professors) descomptant mesos, setmanes, dies...per acabar el curs.

Ara mateix queden menys de dos mesos per acabar el curs. I de les set setmanes que queden, una està dedicada als exàmens de suficiència i l'altra al crèdit de síntesi, així que de classe-classe només queden cinc setmanetes!

Avui volia parlar, justament, del crèdit de síntesi. Em sona que ja n'he parlat alguna vegada, però no sé pas on ni quan, així que, per si de cas, com acostumo a fer amb els meus alumnes, començaré des del principi.

L'anomenat 'crèdit de síntesi' és una altra de les brillants innovacions de la reforma educativa de fa quinze anys. Consisteix en dedicar una setmana a un tema concret. És a dir, durant una setmana (en principi, tot i que ara ha quedat en tres o quatre dies) totes les assignatures es dediquen a un mateix tema, o dit d'una altra manera, es tracta de veure un sol tema des de la diferent perspectiva de cada una de les assignatures.

Preparar un crèdit de síntesi porta molta feina. Primer s'ha de buscar un tema adequat a l'edat dels noiets, que tingui alguna relació amb allò que s'ha anat fent a classe durant el curs, que es pugui tractar des de totes les matèries i que més o menys convenci a tothom.

Després cada professor ha de trobar activitats de la seva àrea que tinguin ocupats els noiets durant una estona, però no massa, perquè també hauran de fer les activitats de les altres àrees.

I després s'han de refer els horaris i organitzar-ho tot per tal que tots poguem cabre al centre, ja que normalment aquests treballs es fan en grups de quatre persones i acostumen a necessitar més espai de l'habitual, a part de la biblioteca, els ordinadors, etc.

Només de pensar-ho, ens agafa una mandra increïble, perquè ja tenim prou feina per, a sobre, haver d'estar preparant tot aquest merder. Així que cada vegada és més habitual que els instituts facin el crèdit de síntesi fora del centre. En la teoria, el que fan és que els noiets vagin a investigar sobre el terreny en lloc d'aprendre les coses d'un llibre, que sempre serà més educatiu i interessant; en la pràctica, el que fan és deixar el marron d'organitzar les activitats en mans d'altra gent i així treure's la feina de sobre.

Gràcies a aquesta brillant idea, els profes ens traiem de sobre haver de muntar tot aquest merder (que ja us asseguro que no ens fa cap mena d'il·lusió), els nanos marxen tres o quatre dies de colònies (que ja els aniria bé, si no fos que allà els fan treballar igualment) i, a més, les cases de colònies han descobert una nova manera de fer el gran negoci.

La part més negativa de tot això és que els nanos que no aniran al crèdit, que són, bàsicament, aquells que no els deixem anar per motius comportamentals (les nostres millors estrelles, vaja), hauran de venir a classe, cosa que vol dir que els profes que no acompanyem la resta del grup a les 'colònies' haurem d'aguantar una setmana amb aquests nanos, amb els quals no es podrà fer classe (quan es pot fer classe amb ells?), però a qui haurem de tenir entretinguts durant tot els dies durant una setmana! Buf, per uns moments gairebé tinc ganes d'anar-me'n de viatge amb la resta dels nanos!

Buf, la primavera!

Després d'aguantar un dia com divendres passat, en el qual els noiets estaven olorant aquests quatre dies de festa que tenim gràcies al pont del dia del treballador, i, en conseqüència, estaven absolutament insuportables, una (i em consta que no sóc única) no pot evitar posar-se per uns instants en la pell d'aquell noi de Virgínia que va agafar dues armes, se'n va anar a la universitat i va començar a disparar a tothom qui trobava pel davant.

Us asseguro que hi va haver un moment que m'estava a classe intentant corregir tres simples exercicis, mirant com tots els noiets anaven a la seva, explicant-se què havia passat al capítol de Los hombres de Paco, qui sortiria o deixaria de sortir en la nova temporada de Aquí no hay quien viva, ara anomenada La que se avecina (cosa que sé gràcies a ells, és clar) i, quan van acabar, van començar a repassar les últimes novetats de la cartellera cinematogràfica, és a dir, totes les pel·lícules que s'estrenen durant el mes de maig. En aquell moment vaig pensar que què feia jo allà, perdent el temps d'aquella manera, amb la de coses mil vegades més interessants que podia haver estat fent.

Però el millor va venir a l'hora següent, en què tinc un grup que, per definició, és el grup dels escalfacadires, dels que vénen a l'institut a passar l'estona i esperar a fer setze anys per poder marxar. Aquests sempre comencen la classe del divendres dient-me un (suposadament graciós) "és divendres" i després afegeixen "última hora", cosa que vol dir que com que és l'última hora de la setmana doncs, clar, no cal fer classe. I així és, no hi ha manera que em deixin fer res de res. I ja sé que m'ho hauria de prendre d'una altra manera, que hauria de pensar que, total, si no volen fer classe, doncs no en fem, que cobraré igualment sense haver de fer res, però em molesta perdre el temps d'aquesta manera.

I va ser llavors quan per un moment em vaig imaginar traient una escopeta i començant a disparar contra tot aquell grupet de nanos que van de perdonavides per la vida, que es pensen que em prenen el pèl quan en realitat se'ls veu el llautó des del moment que posen un peu a l'aula, que es creuen molt espavilats quan el més important que faran serà dedicar-se a amuntegar una totxana sobre l'altra. Són els típics que es dediquen a fer campana, però que no en fan, perquè saben que els seus pares se n'enteraran i els renyaran (però que si vénen a classe a no fer res, sembla que d'això no els diuen res). Buf, i això que jo tinc moooolta paciència, de debò! Sort d'aquests quatre dies que tenim per desconnectar i oblidar-nos d'ells.

Si ara ja estan així, com estaran d'aquí un mes? I se suposa que estic estudiant per passar unes opos per dedicar-me a fer això mateix durant la resta de la meva vida...No sé, no sé...

Sobre Ausiàs March...

No us espanteu, que ara mateix no faré cap xerrada sobre aquest gran poeta, que ara no tinc temps (això de corregir exàmens és un no acabar mai!), però no he pogut evitar posar una resposta que m'ha donat un noi en el seu examen.

Segons la teoria que jo els he explicat: Ausiàs March va néixer l'any 1397 a Gandia o a València (no se sap del cert on va néixer...)

Segons el meu alumne: Ausiàs March va néixer l'any 1397 a València o Sierra Leone. (!)

Suposo que devia confondre Gandia amb Gàmbia i d'aquí deuria posar el nom del primer país africà que se li va ocórrer...

Això em recorda el tema anterior, quan vam parlar de l'humanista Bernat Metge, i la teoria deia que "Bernat Metge va néixer a Barcelona entre els anys 1340 i 1346" i diverses persones (sí, sí, no una, DIVERSES PERSONES) em van posar en el seu examen: "Va néixer a Barcelona el 1340 i el 1346." (!!) I es van quedar tan amples!! Quan els vaig tornar la correcció ens vam fer un fart de riure tots plegats. ;-)

Espero que aquesta vegada ningú em dirà que "Ausiàs March va néixer a Gandia i a València"...

Si trobo alguna altra resposta interessant ja us la faré arribar.

Compte, opos a la vista!!!

Doncs sí, ja comencen a escalfar-se els motors per la pròxima convocatòria d'oposicions per entrar a formar del sector de la societat conegut com a "funcionariat", més concretament, per formar part del conjunt del professorat, sigui de primària o secundària.

Just abans de Setmana Santa va sortir publicada al DOGC la convocatòria d'oposicions d'aquest any. Per qui no sàpiga què és el DOCG, doncs es tracta del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és a dir, el BOE (Boletín Oficial del Estado) a la catalana.

La veritat és que aquesta convocatòria s'ha fet esperar, perquè portàvem des del desembre sentint-ne a parlar, però no hi havia manera que sortís publicada al DOGC (i si no surt al DOGC oficialment no existeix). Però ara ja s'ha publicat, així que ja us podeu imaginar quin ambient comença a haver-hi a l'institut, sobretot entre interins i substituts! Sempre hi ha els que estan més enterats, que van donant consells a tothom, i els que baixen de l'hort i no tenen ni idea de en què consisteixen les proves, però entre uns i altres, amb tant intercanvi d'informacions, quan arriba el moment ens coneixem tots el DOCG de memòria.

Al final les proves es faran a finals de juny i principis de juliol, cosa que anirà bé, perquè no ens agafarà en plena època d'exàmens i avaluacions finals, com em va passar fa dos anys.

Aquest any, com que l'Administració té previst fer una megaconvocatòria i, segons ells, oferir moltes i moltes places, han canviat les proves que es feien fins ara i, bàsicament, les han simplificat força. Però això no vol dir per res del món que les opos siguin més fàcils, més aviat al contrari, perquè malgrat que hagin ofert molts llocs de treball, també som molta (moltíssima diria jo) gent que ens hi presentem, així que malgrat el nombre de places, serà molt complicat poder passar aquestes proves

Serà la segona vegada que em presento a les opos i, vist el resultat de la primera vegada, es pot dir que no estic precisament animada. Entenc que ens facin una prova en la qual haguem de demostrar tenir els coneixements necessaris per fer la nostra feina, el problema que hi veig és que el nivell que demanen en aquesta prova està a anys llum del que es dóna a l'institut (de fet, per mi va més enllà, fins i tot, del nivell de la universitat) i això m'indigna, perquè si no explico el tema en qüestió (un qualsevol dels setanta que hi ha al temari) com si en fos una autèntica experta, la seva conclusió serà que no serveixo per ser professora!! Però això és totalment incoherent, perquè sovint la gent que en sap tant i tant són els que tenen més dificultats per explicar les coses de manera senzilla, tal com necessiten els nanos per poder-ho entendre.

No defenso pas que facin funcionaris els que són uns ignorants, però em molesta que em diguin que no estic prou capacitada per fer classes quan és precisament el fet de no ser una erudita i utilitzar un llenguatge senzill el que fa que expliqui les coses de manera prou simple perquè els nanos em segueixin perfectament. I si no, que els ho preguntin a ells!

Ja sé què dirien els nanos: que les meves classes podrien ser més interessants o més divertides, que podríem fer jocs o mirar alguna pel·lícula o... qualsevol altra cosa que impliqui no treballar, però no podran pas dir que no sé què dic o que no entenen el que els explico! En canvi, segons els criteris de les oposicions, jo no estic prou capacitada per fer aquesta feina...Buf, no sé pas com la passaré, jo, aquesta prova...

Últimes novetats...

Ahir em preguntaven com havia quedat el tema del nostre company professor que havia donat una empenta a un alumne.

La veritat és que no sé exactament com està el cas, perquè sembla que a l'institut, sobretot la direcció, eviten parlar del tema. El que sé és que ell està de baixa, però no sé quan de temps hi estarà.

Del nano, puc dir que aquesta setmana ha tornat a ser expulsat uns dies perquè, altra vegada, va insultar i amenaçar de mort a diversos dels seus companys. Al final s'ha decidit que se l'expulsarà definitivament del centre, així que, com que encara no té els 16 anys i la llei diu que obligatòriament ha d'estar escolaritzat, el Departament d'Educació o qui sigui s'haurà d'encarregar de trobar-li un altre lloc. Pel que van dir, anirà a un centre on van a parar els casos com el seu, on fan més hores de tallers que estudis, així que de ben segur serà la millor opció per tothom, perquè probablement ell també s'hi trobarà millor allà, fent manualitats, que a classe, escalfant cadira durant set hores diàries.

Comentàvem amb els companys que el seu, de fet, no és un cas extraordinari. No és el primer nano (ni serà l'últim) que té aquest tipus de comportament a classe; més o menys a totes les classes n'hi ha un o altre que ha de donar la nota. El que l'ha fet especial va ser l'incident que hi va haver amb el professor i la por que té la directiva del centre davant la mala fama que aquest fet pot portar a l'institut. De no haver estat per tota aquesta situació, segur que aquest noiet hauria seguit com si res donant la guitza fins a final de curs. Una prova: fins que va passar allò, aquest nano no havia acumulat gaires faltes de disciplina, ni se l'havia expulsat en cap ocasió; des d'aquell dia, ja l'han expulsat dues vegades...També cal dir que, últimament, està més nerviós que abans i a la mínima ja salta.

Buf, sort que ara tenim una setmaneta de vacances per poder desconnectar i oblidar-nos per uns dies de tots aquests noiets i els seus problemes!!

Buf, per fi: vacances a la vista!!

Sí, sí, ja sé que ara feia temps que no escrivia res, però és que últimament tampoc ha passat res digne de ser mencionat.

Diuen que la primavera la sang altera, i en el cas dels nanos puc confirmar que realment és així. A l'hivern, com que no es poden moure gaire, perquè tenen fred, doncs les classes solen ser força tranquil·les, però quan comença a fer bon temps i comencen a desfer-se de les capes de roba, els noiets comencen a despertar-se, a moure's, a parlar, a cridar, etc.

El problema és que aquest hivern que acabem de deixar enrere no ha estat precisament fred, així que fa com tres o quatre mesos que a l'institut tenim la sensació de ser ja primavera! Això vol dir que a hores d'ara estem tots ben esgotats, sobretot després de pràcticament tres mesos sense ni un sol dia de festa (suposo que ja ho haureu notat, però no hi ha hagut ni un sol festiu des del 6 de gener...i el Carnaval no compta, perquè encara que no es facin classes normals, és un dia laboral, que acaba sent molt més esgotador que qualsevol dia ordinari!). Recordo que a finals de gener algú ja comentava que sentia aquell cansament típic de la primavera, que té un nom, però ara no recordo com es diu...

Sí, ja sé que els qui no treballeu en aquest món em direu que de què em queixo, quan d'aquí deu dies tindré tota una setmana de festa, quan la majoria de gent té, amb sort, només quatre dies festius per Setmana Santa. Doncs ja us puc assegurar que els necessito!

Als qui teniu fills petitets proveu a imaginar com és aguantar la seva energia durant unes cinc hores cada dia, però no només d'un, sinó de vint o vint-i-cinc alhora! I als qui no teniu fills petitets, doncs una altra comparació: imagineu estar durant cinc hores cada dia sentint al costat de l'orella el batre d'ales d'una mosca...Cansat, oi?

Tot i que hi ha grups que van bé i altres que no van tan bé (algun cada dia va pitjor...), no em queixo de com estan anant les classes per ara. De fet, ara que acabem de fer les avaluacions del segon trimestre, em sembla que mai havia aprovat a tanta gent com aquest curs! Però malgrat això, ara mateix sento que NECESSITO UNES VACANCES!!

Com va néixer el català (segons els alumnes d'ESO)?

- Gràcies a Ramon Llull.

- El català va néixer perquè Ramon Llull va començar a fer paraules derivades i va compondre llibres i obres.

- El català va néixer gràcies a Ramon Llull, que va ser el que primer va escriure en català.

Segons sembla, els meus alumnes deuen pensar que una llengua neix del no-res quan algú comença a escriure-la...És a dir, que abans que Ramon Llull comencés a escriure textos en català, la llengua no existia...

He de dir, en defensa dels meus alumnes, que hem repetit moltes vegades a classe que Llull, al segle XIII, va ser el primer d'utilitzar el català en textos literaris i científics, que fins llavors sempre s'havien escrit en llatí, així que entenc la seva confusió: jo preguntava per l'origen de la llengua catalana i ells em van explicar els primers textos que s'havien escrit en aquesta llengua...

- A partir de les llengües romàniques.

- Derivant de les llengües romàniques. Va ser Ramon Llull qui va ampliar o formar el vocabulari català.

- Va néixer de la barreja de llengües romàniques.

El català no prové d'una llengua romànica, ÉS una llengua romànica

- El català va néixer quan el llatí va arribar a Catalunya i com la gent del poble no sabia ni llegir ni escriure, les paraules les deien malament i després es van començar a redactar com es deien al carrer.

- El català ja existia, però només per intercanvis comercials. El que va fer Ramon Llull va ser convertir la majoria de paraules en llatí que no s'utilitzaven en el comerç al català utilitzant sobretot la derivació.

I d'on va sortir? La van portar els extraterrestres?

- El català va sorgir dels funcionaris de la Cancelleria Reial, que van traduir unes obres del llatí al català i va ser un acte molt important.

Ara ja no és Llull, sinó els humanistes del segle XV els qui es van inventar el català...

- El català va néixer a partir d'un home, que va començar a inventar-se lletres, per poder completar-lo, i després va escriure llibres amb llengües vernacles perquè així entenguessin què volia dir.

Una altra cosa que trobo curiosa és que pensin que una llengua se la inventa una persona perquè li ve de gust escriure un llibre...

- El català va néixer gràcies a que la gent dels pobles de Cat no sabien escriure gaire en llatí i l'escrivia malament i al final van fer que sigues una llengua nova.

Ei, el Cat no l'he posat jo, eh? En l'original estava així!

- A través del llatí, va ser modificat perquè la gent pogués parlar-lo.

Com s'ho devien fer els romans per entendre's, si el llatí no es podia parlar?

- Els romans van poblar la península Ibèrica i anaven agafant paraules en llatí i en grec i així es va formar el català.

Ja m'imagino els pobres romans recollint paraules del llatí i el grec per formar una llengua com qui recull floretes en un camps per fer-ne un ram...

- El català va sorgir del llatí, però aleshores, el català era una llengua més aviat estranya, però llavors la gent la va anar parlant, i cada cop més gent. Fins als dies d'avui.

- Va néixer quan la gent de Catalunya va començar a parlar una llengua diferent.

- Va néixer gràcies a alguns escrits del segle XII.

- Ve de l'occità.

Ara pregunteu-li què és l'occità...

- Va néixer a través del llatí. I de petites poblacions que parlaven català que es van anar expandint.