Avets de Forns (Alins)

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: EMD d'Àreu
Terme municipal: Alins (Àreu)
Coordenades UTM ED50 (m): X 361858  Y 4716173
Alçària total:  22,7 m (I); 21 m (II)
Volt de canó: 4,4 m (I); 3,4 m (II)
Capçada mitjana: 10,6 m (I); 14,7 m (II)
Edat estimada:

Arribar als Avets de Forns té una gran part relativament fàcil i una altra petita part un pèl més complicada.

Primer de tot, per arribar-hi, des d'Alins ens hem de dirigir al poble d'Àreu. Deixarem el cotxe a l'aparcament i ens prepararem per caminar en pujada constant durant una hora i mitja. És una excursió que es pot fer a l'estiu, ja que va alternant sol i ombra, així que, malgrat la calor, a estones descansem de l'exposició al sol.

Quan haguem aparcat, ens dirigirem a peu cap al final del poble i a la nostra esquerra agafarem una pista asfaltada amb diversos cartells indicadors. Un d'aquests cartells ens diu: Avets de Costuix 1h 30'. Encara que a la llista d'Arbres Monumentals aquests avets hi apareixen com a "Avets de Forns", són els mateixos que aquí anomenen "de Costuix".

Així doncs, aquí comença la part fàcil de l'excursioneta, ja que durant una hora i mitja l'únic que hem de fer és anar seguint tranquil·lament aquests indicadors. Les indicacions temporals per mi són força encertades. Suposo que el Kilian Jornet ho faria amb uns deu minuts, però nosaltres hi vam estar més o menys l'estona que anaven indicant els cartells.

Que no ens enganyi l'inici de la pujada: el camí no està asfaltat ni és tan ample com aparenta d'entrada, perquè l'asfalt s'acaba amb les últimes cases. Als pocs metres, just passar la darrera caseta, comença un corriol estretet, però molt ben fressat i amb marques del GR-11 que ens acompanyaran durant bona estona del nostre recorregut, a part dels continus indicadors que ens asseguren que anem pel bon camí (tot i que seria difícil perdre-s'hi, va bé que hi siguin). 

Mentre anem avançant en continu ascens, no exagerat, però sense descans, a estones el nostre sender anirà creuant una pista forestal només apta per a cotxes especialitzats (tot i veure's en molt bon estat, no crec que al meu petit tot-camí li fes cap gràcia passar-hi). Desconec si hi deu transitar algun vehicle habitualment: hi havia marques de roderes, però nosaltres no en vam veure cap. Vaja, que si algú s'avorreix del sender, pot anar fent el mateix recorregut, encara que més llarg, per la pista.

Al cap d'una hora, aproximadament, arribarem a les Bordes de Costuix, on s'acabarà per fi la pujada i començarem el camí planer que ja no deixarem. El que sí deixarem aquí són les marques del GR, que, anant cap a la dreta, condueixen cap el coll de Tudela, mentre que nosaltres agafarem la pista cap a l'esquerra.

Al cap de ben poc trobarem un nou cartell indicador que ens marca 25' fins als Avets. Ara anirem seguint el que suposo que deu ser una antiga pista forestal en desús, perquè el camí es fa ample i segueix planer, però aquí ja no hi ha marques de roderes de cotxe.

Avançant còmodament per aquesta pista, podrem contemplar el paisatge, on es diferencia clarament la zona que va cremar un incendi l'any 2002, que van tardar cinc dies en poder apagar-lo, ja que en part s'anava propagant subterràniament. Els Avets de Forns se'n van salvar per poc, ja que vam trobar restes de brases no massa lluny d'on són.

Tenint en compte que fins aquest moment haurem anat trobant indicadors clars de camí cap els Avets, suposarem que quan arribem als arbres també veurem algun cartell que ens els indiqui. Doncs sí i no, perquè aquí és on apareix la petita part complicada.

Anem per parts: passats els 25 minuts, veurem a l'esquerra del camí un pal que ens indica "Avets singulars de Costuix", i esperarem aixecar la vista i fer un "ooohhh", però d'entrada no els veurem per enlloc. 

Primer de tot, us recomano que arribeu fins al final de la pista, uns minutets després de passar pel costat d'aquest cartell. No té res d'especial, però es tracta d'una petita glorieta que a nosaltres ens va semblar molt agradable i ideal per a asseure's una estona i esmorzar amb tranquil·litat.

Quan haguem recuperat forces, retornarem al punt on haurem vist el pal indicador. No veurem cap avet espectacular a prop nostre (sí que hi ha una soca d'un antic avet que devia ser força gros, però del qual ja tan sols en queda aquest tros) ni cap corriol que ens permeti accedir còmodament al barranc on imaginem que haurien de trobar-se els arbres que busquem.

Ara bé, si mirem més enllà, a través de les copes dels avets més propers, podrem intuir on es troba el nostre objectiu. Per un moment haurem pensat que algú ens estava prenent el pèl i que allà no hi havia cap arbre Monumental, però resulta que sí que hi són, uns metres més avall de la pista i confosos amb la resta d'avets.

Nosaltres hi vam arribar a través d'una mena de corriol no massa fressat que comença uns cinquanta metres abans del pal indicador. Com que no és massa evident, hi vam deixar una fita per marcar-ho, tot i que no sé si hi aguantarà gaire temps.

Aquí comença la petita aventura: anem baixant uns metres per la banda esquerra del barranc i un moment o altre localitzarem la placa verda identificativa d'Arbre Monumental, ara sí, com a Avets de Forns. Per sort, la placa es veu a força distància, abans que l'avet mateix, així que potser és més senzill dedicar-nos a localitzar aquesta placa (almenys mentre hi sigui) que els arbres. Quan arribem fins allà, comprovarem que realment hi ha dos avets que destaquen entremig de la resta d'arbres del seu voltant, per l'amplada dels seus troncs més que per la seva alçada. Un dels avets és al costat de la placa, l'altre força a prop, uns metres més avall. 

Avet de Forns I (juliol de 2017)

Avet de Forns II (juliol de 2017)

Si seguiu aquesta mena de corriol que vam agafar nosaltres, passareu pel costat d'una altra soca, espectacular, que, junt amb l'anterior, que havíem vist prop de la fita d'"Arbres singulars de Costuix", ens fa pensar en el que devia haver estat aquesta avetosa en algun moment del passat recent.