Avet del Barranc de la Fou (Alàs i Cerc)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Alàs i Cerc
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 3,98 m 
Capçada mitjana: 9,5 m
Edat estimada:

Per trobar l'Avet del Barranc de la Fou primer haurem d'anar fins a la població de Cerc. Per arribar-hi, des de la Seu d'Urgell agafarem la carretera C-462. Seguirem en direcció a Adraén (passant de llarg El Ges, el poble més ben senyalitzat del món, ja que en cinc metres hi ha quatre indicadors diferents que ens diuen on som!), però abans d'arribar-hi trobarem, al quilòmetre 71,8 una pista a mà esquerra, que agafarem. La pista dona la volta i retorna a la carretera al quilòmetre 69,5, així que es pot agafar des d'una banda o altra.

La pista està en molt bon estat, però quan hi vam anar nosaltres ens vam trobar amb una sorpresa al mig del camí que va fer que haguéssim de deixar el cotxe en aquell punt i, ja que hi érem, seguíssim a peu la nostra recerca.

Passarem pel Coll de la Mà, on trobarem una bifurcació. deixarem la pista que fa una corba tancada a la dreta, i seguirem per la pista que ens surt cap a l'esquerra. Poc després trobarem un cartell que ens indicarà que hem de deixar la pista i endinsar-nos al bosc, seguint unes estaques amb pintura color verd-groc (color festuc, com ens va dir l'expert) que ens guiaran fins als peus de l'Avet.

La veritat és que aquesta vegada vam fer la nostra "cacera" amb un company, tècnic del Parc Natural del Cadí-Moixeró, bon coneixedor de la zona, que ens va guiar fins a l'arbre, perquè nosaltres sols no sé pas si l'hauríem trobat. Bàsicament perquè, vés a saber per quin motiu, algun "simpàtic" va decidir arrencar el pal indicador del sender i també la primera fita que indica el sender, no massa fressat, així que si no hagués estat pel company, hauríem passat de llarg el sender, intentant localitzar un cartell que en aquells moments estava mig amagat a terra. El vam tornar a recol·locar al seu lloc, però no descartem que qui el va treure la primera vegada ho torni a fer un altre cop.

 

Avet del Barranc de la Fou (juliol de 2017)

Com podeu comprovar a les imatges, a l'Avet se li noten el pes dels anys i, sobretot, de la neu que ha hagut d'aguantar al llarg del temps. Té totes les branques de la part de baix seques i està força tocat també d'una de les bandes, mentre que per l'altra banda va resistint més o menys bé. Crec que li aniria bé una bona poda de tanta branca morta.

Tronc de l'Avet del Barranc de la Fou (juliol de 2017)

Avet del Barranc de la Fou (juliol de 2017)

Molt a prop del nostre Avet, en vam veure un altre de ben curiós. No té res d'especial pel que fa a la seva mida, però sí per la forma, ja que té el tronc diguem-ne que poc vertical. Probablement, va quedar mig aterrat pel pes de la neu, però va sobreviure i va continuar creixent, prenent aquest forma tan curiosa, que hem vist en pins, però crec que fins ara no havíem trobat en cap avet.

Avet veí

Aprofitant que aquell dia anàvem amb bona companyia vam descobrir un indret molt proper a la pista de l'Avet que desconeixíem totalment que existís. Si ho voleu veure, només cal deixar el cotxe uns metres passada l'entrada a la pista, al coll de la Trava, i caminar per la pista que trobarem a mà esquerra fins que trobem algun indret on acostar-nos al marge dret. En aquest cas, la pista també és transitable, però no està en tan bones condicions com l'anterior. 

Ràpidament vam entendre per què a tota aquesta zona l'anomenen "Les terres vermelles".

 

Avui aprofitaré per fer una mica de propaganda d'un llibre, publicat fa uns mesos, ideal per als interessats en conèixer el Parc Natural del Cadí-Moixeró (parc que engloba zones de les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i l'Alt Urgell) fent recorreguts força assequibles:

- Parc Natural del Cadí-Moixeró. 50 indrets amb encant, de Joan Casòliva, editorial Farell

Us podria dir que nosaltres vam seguir un dels seus itineraris (la Ruta 5, concretament), però seria cert a mitges, ja que més que el llibre, nosaltres seguíem el seu autor. D'aquí uns dies, si aconseguim quadrar les agendes, esperem fer-ne un altre.