dimarts, 19 d’agost del 2014

Avet del Torrent de la Comella (Planoles)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari:
Terme municipal: Planoles (Torrent de la Comella)
Coordenades UTM ED50 (m): X 425228  Y 4683067
Alçaria total: 28,5 m
Volt de canó: 3,43 m
Capçada mitjana: 15,2 m
Edat estimada:

L'Avet del Torrent de la Comella, també anomenat Avet del Forn de la Calç, és un dels avets més espectaculars que hem vist fins ara. Després d'uns dies veient arbres morts (Avet de Canejan, del que gairebé no en queden ni les restes) i altres més morts que vius (Avet de la Baga de la Berruga), trobar-nos amb aquest preciós exemplar en ple creixement i amb tanta vitalitat, ha estat un veritable plaer. A més, se li suma el fet que es pot arribar fins a ell sense massa dificultats, fent una petita caminada d'un parell d'hores llargues entre anar i tornar.

Avet del Torrent de la Comella (agost de 2014)
Potser la part complicada del dia és localitzar la pista asfaltada que va des de Campelles fins a Planoles, pista que hem d'agafar per arribar fins al lloc on deixarem el cotxe abans de posar-nos a caminar. Aquí us proposo dues opcions:

a) Agafar la pista des de Campelles en direcció a Planoles. Això ho recomano si abans de passar a veure l'Avet del Torrent de la Comella voleu passar a visitar, prèviament, els dos avets de Campelles. Si només voleu fer l'excursioneta que ara explicaré, llavors us recomano l'opció b).

b) Agafar la pista des de Planoles en direcció Campelles. Per arribar a la pista asfaltada, s'ha de creuar el poble per dins i dirigir-se cap a l'estació de tren. Quan gairebé arribem a l'estació, veurem un cartell on diu "Les casetes"; seguim aquest camí i, passada la depuradora i un abocador clausurat, trobarem a mà dreta l'inici de la pista (hi ha un indicador on diu "Campelles", però està amb lletra petita i costa de veure). 

Ara toca seguir aquesta pista una estona fins que trobarem a mà dreta una pista senyalitzada com a itinerari per córrer, amb el nom de "Roca Aguda". Agafem aquesta pista, que ens deixarà en una àrea recreativa, amb taules de fusta on podrem dinar quan acabem l'excursió. Deixarem aquí el cotxe, malgrat que la pista continua endavant, perquè està tancada amb una valla, ja que la resta de la pista està pensada per a fer corrent o, com en el nostre cas, caminant.

Aquesta és la part més còmode del camí i, alhora, la més avorrida, ja que consisteix en anar seguint els tres quilòmetres de pista fins arribar a Roca Aguda. Si teniu sort, com nosaltres, potser veureu algun esquirol creuant el camí per davant vostre, dirigint-se al bosc de pi roig que hi ha al costat. És un recorregut totalment pla i en molt bon estat, així que la dificultat és nul·la.

Dic això perquè un cop acabada la pista, la cosa canvia radicalment. Quan arribem al final d'aquest recorregut, on trobarem un cartell indicatiu de l'excursió que anem a fer (que no té pèrdua, només cal anar seguint els indicadors cap al "Montgrony"), agafarem el corriol que surt a mà dreta d'aquest cartell. Creuarem el rierol i agafarem aire, perquè comença la pujada. Per sort, només són uns 25 minuts de puja i baixa, creuant un altre rierol, fins arribar al cim de la Serra de Malcastell. 

Quan trobem l'indicador que marca "Montgrony" cap a una banda i "Serra de Malcastell" cap a l'altra, nosaltres hem de seguir cap al Montgrony, Ara bé, si pugem fins al cim de la Serra, que està allà mateix, podrem veure ja a distància el nostre objectiu, traient el nas per sobre de la resta d'arbres del seu voltant.


Seguim avançant pel corriol, ara més planer, passem pel costat d'una petita pedrera i, pocs metres més enllà, ens trobarem amb el nostre Avet just al costat dret del camí. Ara bé, si el volem veure des de dalt, tal com apareix a la primera fotografia d'aquesta entrada, haurem de seguir avançant una mica més pel corriol, perquè des de sota és impossible veure'l tot sencer.



Si teniu ganes de seguir caminant, podeu acabar de fer tot el recorregut circular fins a retornar a Roca Aguda. Nosaltres ens vam donar per satisfets havent localitzat l'Avet, així que, fetes les fotos de rigor, vam desfer de tornada el camí que havíem fet d'anada.