On bufa la tramuntana

Aquests dies d'inici de Setmana Santa, amb el Mohawk hem anat a passar quatre dies a l'Estartit, període durant el qual hem tingut temps de tot: d'escalar, de caminar, de menjar bé i de fer unes llargues i merescudes migdiades.

Vam pujar el divendres al vespre, per així poder aprofitar al màxim el dissabte. I hi tant si el vam aprofitar! Al matí, veient el bon i tranquil dia que feia, vam anar fins a la cala Montgó, al costat de l'Escala, on el PGB ens havia ensenyat fa cosa d'un any una zona d'escalada molt a prop del mar. Tot i que aquell dia el temps no era tan esplèndid!

Dissabte feia un dia radiant, així que vam estar tot el matí pujant i baixant per les diverses vies del sector. Bé, un pujava i baixava, mentre l'altra l'assegurava...

A la tarda havíem pensat d'anar a fer el turista a Roses, però finalment, per acabar d'arrodonir el dia, vam anar fins a Roca Maura, zona que ens queda just a sobre de l'apartament on ens allotgem, a escalar de nou.

Des de dalt de Roca Maura es pot contemplar una bona panoràmica de la zona, amb l'Estartit als seus peus, la Gola del Ter i els verds camps regats per l'últim tram del riu.

I, com no, les illes Medes

Va ser trist comprovar els estralls que havia causat, també allà, tan a prop del mar, la gran nevada de fa unes setmanes.

Diumenge havíem quedat amb la meva família per dinar en un restaurant de l'Estartit, així que ens vam llevar d'horeta i ens en vam anar a fer una excursió a la recerca de la cala Ferriol, situada en algun punt entre l'Estartit i l'Escala.

Passant prèviament per damunt de la Foradada

I com a curiositat, una sortida d'aigua dolça subterrània en un racó de la cala Ferriol.

Una explicació poc clara del llibre que ens guiava va fer que acabéssim caminant un parell de quilòmetres més dels previstos, però finalment (gràcies a les oportunes indicacions d'un grup de ciclistes que anaven també donant voltes per allà) vam poder assolir el nostre objectiu i, a més, retrobar el cotxe a temps per tornar a l'apartament, fer una dutxa ràpida i arribar al restaurant just a l'hora prevista.

Vam dinar com reis, ens vam acomiadar de la família després de la sobretaula, i vam retornar a l'apartament, on vam poder gaudir d'una llarga i agradable migdiada que, entre una cosa i altra, es va allargar fins pràcticament l'hora de sopar.

Dilluns el dia es va llevar una miqueta més fosc que el dia anterior (la predicció del temps havia anunciat pluges pel vespre), així que vam decidir fer una altra excursioneta, però sense moure'ns de l'Estartit, per si de cas el temps empitjorava. Vam descobrir que ens quedava una cala de la zona per conèixer, així que motxilla a l'esquena i caminada fins als Arquets i la cala Calella.

De retorn cap a l'apartament, vam tornar a comprovar la força de la nevada de fa uns dies i, també, la força del vent, que en aquells moments començava a notar-se amb més intensitat.

De camí, quan passàvem a prop de les valles de l'antiga base nordamericana, vam veure un animaló que fugia corrents al veure'ns. Vam tenir el temps just de fer-li una foto al seu pandero, així que no estem gaire segurs de què era, però semblava una guineu.

A l'hora de dinar vam estar discutint què cuinàvem i, finalment, vam optar per ajudar a reactivar l'economia de la zona anant novament de restaurant. Vam posar-nos les botes amb un fantàstic arròs negre i a la tarda vam quedar-nos a l'apartament sentint com el vent bufava a fora.

Dimarts ens vam llevar amb tota la tranquil·litat del món, vam recollir-ho tot i ens vam acomiadar de l'apartament que ens havia acollit els últims quatre dies. Al sortir al carrer vam poder comprovar que, tal com havien predit els meteoròlegs, havia plogut durant la nit. Ho vam notar, sobretot, quan vam veure que el nostre cotxe havia canviat el seu color coure habitual per un to marronós poc afavoridor.