dilluns, 18 de setembre del 2006

M'han vist cara de policia o què?

Una de les coses que menys m'agrada de la meva feina són les guàrdies. Pels qui no sàpiguen de què parlo els diré que fer guàrdia vol dir que tens una hora en què et menges tots els marrons de l'institut: si falta un profe, l'has d'anar a substituir a la seva classe; si algú es fa mal, l'has d'acompanyar al metge i quedar-te amb ell fins que arribi algú de la família; si algú s'ha deixat alguna cosa a l'aula, també et toca fer de 'amo de las llaves', etc. Hi ha dies en què fa pànic anar a l'institut només de pensar que s'haurà de fer una guàrdia, sobretot durant l'època de les passes de grip! I aquest any en tinc quatre a la setmana!!
Fer guàrdia normalment implica que, si falta un professor, hauràs d'estar aguantant durant una hora els seus alumnes. Poseu-vos en la situació: uns nanos que no coneixes de res (perquè potser et toca anar amb alumnes teus, però el més probable és que no...), que intenten prendre't el pèl tant com poden, que et diuen que no tenen feina per fer (quan tu saps perfectament que el profe els ha deixat feina, més que res perquè ell mateix t'ho ha dit el dia abans...) o, si l'excusa no cola, també intenten fer-te creure que no porten el material (llibre, llibreta, etc.) i que, per tant, no poden fer la feina que els ha deixat per fer el seu profe, que no paren de parlar, que es mouen de lloc...Buf, són hores realment interminables!!
No recordo si quan jo estudiava hi havia la figura del 'profe de guàrdia', però del que sí estic segura és que, si hi era, no es passava l'hora vigilant-nos a l'aula com hem de fer nosaltres ara. Recordo que quan anava a l'institut i ens faltava algun professor, com a molt venia algú que ens deia que tal profe no hi era i que anéssim a la biblioteca a fer feina, i després desapareixia. Nosaltres fèiem camí cap a la biblioteca i, curiosament, sempre teníem certa tendència a desviar-nos del nostre camí i anar a parar al pati no se sap molt bé com.
Ara, però, com que els alumnes que tenim són més petitets (i els que no són tan petitets es comporten com si ho fossin) no els podem deixar sols ni un segon. Això vol dir que no només els hem d'avisar que el seu professor no hi és, sinó que ens hem d'estar allà amb ells vigilant-los durant toooooota la classe, perquè si no de ben segur que passaria alguna desgràcia.
A més, aquí també hi entra el més o menys companyerisme que tenen alguns professors. Alguns, quan els toca fer guàrdia, desapareixen misteriosament i ningú sap on paren; altres van cap a classe tranquil·lament perquè saben que 'ja hi ha el de guàrdia' (que vol dir que saben que arriben tard, però que no se'n preocupen gaire, perquè ja hi ha 'el de guàrdia' que li estarà cuidant els nens), etc. I el millor de tot és quan s'ajunten diversos factors i llavors sí que ja és una hora de bojos: hi ha dos professors de guàrdia (un dels quals desaparegut), falten dos professors i un noiet s'acaba de fer mal i se l'ha de portar al CAP a que el curin...què fas en un cas com aquest? Doncs molt fàcil, tens dues solucions:
a) Fas el que pots, et tornes lelo corrent d'una aula a l'altra vigilant els noiets i buscant algú que estigui desocupat que pugui acompanyar a l'altre noiet al metge.
b) Fas com el teu company desaparegut, t'amagues en una de les aules i esperes que algú de la direcció del centre s'encarregui de la resta, perquè una sola persona no es pot encarregar de tot. Que no som supermans!!

3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Sembla que hagis hagut de fer una guàrdia, avui. I jo que em pensava que la guàrdia la vas fer ahir al matí !!

Per cert, molt bé les fotos.

Selene ha dit...

No, ahir vaig fer de paparazzi! I de les guàrdies, jo crec que aquest curs en tindré malsons, perquè fins ara n'havia fet tres a la setmana i aquest curs en tinc quatre, cosa que vol dir que gairebé cada dia es repetirà la mateixa història!! Glups...

Mohawk ha dit...

Corroboro lo de que són malsons i això que sols en porto dues :S

Per cert, ahir si que ens vas fer una mica de profe, eh! Que ens volies fer marxar quan nosaltres "sols" portàvem 3h parlant de ressenyes de Canalda.... ja,ja,ja.... Gràcies per venir!