Eucaliptus Gros de Bernis i Eucaliptus Alt de Bernis (L'Aldea)

Eucaliptus Gros de Bernis

Espècie: eucalyptus camaldulensis

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ? 
Terme municipal: L'Aldea (Mas de Bernis)
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 0298444,4511394
Alçària total: 24 m 
Volt de canó: 6,03 m
Capçada mitjana: 27 m
Edat estimada: ?

Eucaliptus Alt de Bernis

Espècie: eucalyptus camaldulensis

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ? 
Terme municipal: L'Aldea (Mas de Bernis)
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 0298447,4511416
Alçària total: 32 m 
Volt de canó: 5,22 m
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada: ?

Noves incorporacions al llistat d'Arbres Monumentals de la Generalitat de Catalunya de 2016, aquests dos fantàstics eucaliptus són molt fàcils de localitzar. A més, es troben ben a prop d'altres arbres monumentals, així que fent una bona planificació, en un sol dia de "cacera" podem aconseguir uns quants "trofeus" de cop.

Igual que en el cas de l'Om de Burjassénia, sortirem de l'AP-7 a Amposta i seguirem els indicadors cap a l'Aldea. Passarem per davant del mas i la torre de Burjassénia i continuarem avançant per la carretera N-340a. Just abans d'entrar al nucli urbà de l'Aldea, trobarem un desviament a la dreta, amb uns quants cartells indicadors de les diverses masies de la zona, entre elles, el mas de Bernis. Seguirem per aquesta pista-carretera, creuant el Canal Nord de Camarles. Passat el canal, seguirem cap a l'esquerra fins que a mà dreta trobarem el mas de Bernis. Els grans eucaliptus són fàcilment visibles ja des de la distància. 

Eucaliptus de Bernis (abril de 2017)

Eucaliptus Gros de Bernis (abril de 2017)

Eucaliptus Alt de Bernis (abril de 2017)

Pi de Casserres (Alfara de Carles)

Pi de Casserres

Espècie: pinus sylvestris

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Alfara de Carles
Coordenades UTM 31N x,y (m): 0273768,4522924
Alçària total: 17,35 m
Volt de canó: 2,72 m
Capçada mitjana: 13,6 m
Edat estimada: ?

Aquest pi el podíem haver "col·leccionat" la darrera vegada que vam visitar els Ports, ja que hi vam passar just pel costat amb el cotxe sense saber-ho. Ens va confondre una indicació de la pàgina web dels arbres monumentals, on diu que té "Accés restringit", perquè ni tan sols havíem mirat com arribar-hi, donant per suposat que fos on fos no hi podríem arribar, almenys sense demanar permís a algú. 

Fa uns mesos, fent un cop d'ull a l'actualització del llistat d'Arbres, vam descobrir que aquest pi no tan sols és accessible, sinó que ja hi havíem passat pel costat i tot. La veritat és que en aquell moment ens va fer certa ràbia, perquè per arribar-hi cal fer un llarg trajecte amb cotxe que ens podríem haver estalviat. 

Vaja, que la pista per arribar-hi gairebé ens la sabem de memòria, ja que l'hem recorregut tres vegades! Primer per anar a la recerca del Pi Camat, després per anar a trobar els Teixos de l'Enclusa i, finalment, aquesta tercera vegada, per visitar el Pi de Casserres.

Per no enviar-vos a les altres entrades, repeteixo el camí: primer de tot, des de Roquetes ens dirigirem cap el Parc Natural dels Ports, farem les múltiples corbes en pujada de la carretera, ens endinsarem a la muntanya, uns quants quilòmetres més enllà passarem pel costat del Refugi de la UEC i el Restaurant del Port, i uns dos quilòmetres més endavant trobarem la pista a la dreta cap a la Font del Mascar. 

Quan trobem la primera bifurcació, deixarem la de l'esquerra, que porta a la Font del Mascar, i agafarem la de la dreta, que d'entrada està asfaltada, però que al cap de poc es converteix en una pista força pedregosa per on es pot circular amb certa dificultat, sobretot si anem amb un vehicle de poca alçada, ja que fàcilment picarà amb les pedres del terra. Totes les pistes dels Ports tenen restringit l'accés a quads i ATVs (que ens va costar descobrir que significa "All Terrain Vehicle", és a dir, els tot-terreny de tota la vida), però no es diu res d'altres tipus de vehicles, així que entenem que per nosaltres, que portem un tot-camí petitó, no hi ha restricció.

Bé, seguirem aquesta pista pedregosa uns sis quilòmetres, fins a localitzar el Pla de Llinars i la caseta blanca que ens serveix d'indicador (també haurem anat trobant marques blanc-i-vermelles del GR). De camí ens haurem trobat amb una bifurcació no senyalitzada a la dreta que ignorarem. 

Sota la caseta hi ha la bifurcació a la dreta que agafarem si volem anar a trobar el Pi Camat, però nosaltres, aquesta vegada, seguirem recte, igual que si volem anar a cercar els Teixos de l'Enclusa. Un quilòmetre més endavant veurem una petita esplanada a mà esquerra, ideal per a deixar-hi el cotxe. No cal equipar-nos gaire, ja que caminarem tan sols uns cent metres endavant per la pista, fins que trobarem una pista a la dreta barrada amb una cadena. No cal anar pas gaire lluny, ja que si veiem la cadena, estarem just al costat del nostre Pi.

Vist el Pi, val la pena aprofitar el viatge per a gaudir dels Teixos de l'Enclusa, però en aquest cas sí que haurem d'anar ben equipats, com a mínim amb un matxet per anar obrint camí entre els esbarzers. Almenys així és com el vam trobar nosaltres quan hi vam anar.

Pi de Casserres (abril de 2017)

Salze de can Mensa (Prats de Rei)

Declarat Arbre Monumental: previst
Propietari:
Terme municipal: Prats de Rei
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 21 m
Volt de canó: 4,9 m
Capçada mitjana: 22 m
Edat estimada:

Aquest magnífic salze és una de les noves incorporacions al llistat d'Arbres Monumentals de la Generalitat de Catalunya. Tot i aparèixer a la pàgina web, oficialment encara no té la declaració de "Monumental" i, lamentablement, tal com ens el vam trobar nosaltres, potser no arribarà a tenir-la. 

A les explicacions de la pàgina dels Arbres Monumentals comenta que l'arbre té dos troncs, un de principal i l'altre secundari, i que el tronc principal es ramifica en quatre besses, dues grosses i les altres dues més petites. De les dues besses grans, una ja està ben seca i té fins i tot bolets de soca, senyal que està morta o li queda poc per estar-ho. El que no ens esperàvem era trobar l'altra bessa tan destrossada com la vam trobar. No he trobat informació per Internet sobre aquest arbre, així que no sabem què li deu haver passat, però té pinta de ser força recent. Suposem que es devia trencar amb les últimes ventades que hi ha hagut, però sigui com sigui, el salze ha quedat ben tocat.

També s'ha de dir que com que hi vam anar a inicis de primavera, quan encara no havien acabat de sortir les fulles, no vam poder veure l'abast de la desgràcia. Intentarem passar-hi algun dia d'estiu per poder comprovar millor la seva vitalitat.

Per arribar fins al salze no ho tindrem massa complicat. Des de Calaf, agafarem la carretera c-1412a en direcció a Prats de Rei. De Prats de Rei agafarem la BV-1031 i a uns 2 km trobarem la desviació cap a la Manresana i l'església de sant Andreu. Aparcarem al costat de la torre i caminarem cap a l'església. Seguirem uns metres més endavant, fins que veurem davant nostre el fantàstic salze.

Salze de can Mensa (març de 2017)

Tronc esberlat del salze

Torre de la Manresana vista des del salze

Salze de can Mensa (març de 2017)

Clarament, la primavera ja ha arribat (març de 2017)

Torre de la Manresana

Salze vist des del capdamunt de la torre

Ermita de Sant Andreu, des de la torre

Prats de Rei i Calaf (al fons), des de la torre

Faig de la Pedra (La Jonquera)

Faig de la Pedra

Espècie: fagus sylvatica

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: La Jonquera (el Xalamí, Requesens)
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 0494219,4700756
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 4 m
Capçada mitjana: 26 m
Edat estimada: 500 anys

Fins fa uns mesos, teníem la nostra col·lecció pel que fa als Arbres Monumentals de l'Alt Empordà. Fins que un bon dia, remirant la web de la Generalitat, vaig descobrir que hi havia aparegut un nou arbre, desconegut per nosaltres fins aquell moment, que ha estat inclòs oficialment al llistat d'arbres catalogats en l'última actualització feta fa poc temps (el 2016). Es tracta del Faig de la Pedra, un impressionant faig que ve es mereixia una visita.

Ara, novament, hem tornat a completar la nostra llista particular de l'Alt Empordà, a l'espera que n'aparegui algun altre, idea que no és descartable.

Arribar fins al Faig de la Pedra és relativament fàcil i còmode, ja que pràcticament tot el trajecte es fa per pista forestal en molt bon estat, amb poc desnivell i clarament senyalitzat. Primer de tot, de la zona comercial de la Jonquera, agafarem la carretera que ens portarà fins a Cantallops. Des d'allà, agafarem la pista (de sorra, però transitable per a qualsevol vehicle) fins al nucli de Requesens (uns 7 quilòmetres de pista). Deixarem el vehicle prop de la cantina (amb vistes al castell, que podrem visitar si es tracta de cap de setmana o festiu) i iniciarem el camí a peu.

Castell de Requesens

Primer de tot, desfarem uns quants metres de la pista que uns instants abans haurem recorregut amb el vehicle. De seguida trobarem els primers pals indicadors i descobrirem que tenim diverses opcions. Per exemple, hi ha dos itineraris marcats com a "Faig de la Pedra", l'itinerari 3 i l'itinerari 3b. Nosaltres vam optar per la versió llarga, el 3, tot i que veient la volta que vam fer, potser val més escurçar-la una mica i agafar la variant del 3b. Tot dependrà de les ganes de caminar que tinguem, perquè la dificultat ve a ser la mateixa. 

Aquest recorregut és ideal per a fer una classe intensiva de botànica, ja que anirem trobant arbres de molts tipus diferents. Nosaltres hi vam ser a finals de tardor, amb la qual cosa vam poder comprovar clarament quins són de fulla perenne i quins de fulla caduca. A més, vam poder contemplar els grèvols carregats de fruit, amb les seves típiques boletes vermelles decorant-ho tot. 

Grèvol

De camí, anirem trobant cartells indicadors allà on hi hagi alguna bifurcació, fites amb una fletxa en aquells punts on ens podríem perdre i, ja arribant al Faig, marques grogues, que després anirem seguint en el camí de retorn fins a la cantina (molt més ràpid que el d'anada, així que val la pena fer l'itinerari circular en lloc de retornar desfent el camí fet). L'Itinerari 3 són unes 3 hores de recorregut circular (temps al que cal sumar l'estona que ens parem per fer fotos, ja que el lloc dona per a molt).

Punt on se separen les dues variants de l'itinerari

I ara us deixo unes quantes fotografies de la varietat arbòria que vam poder contemplar. Si n'he identificant algun malament, feu-m'ho saber, eh?

Blada

Castanyer (i alguna castanya que encara vam arreplegar)

Roure (amb les fulles a mig caure)

La pista per on va el recorregut

Uns estranys arbres plantats al mig del camí

Avellaner

Auró blanc

Un altre avellaner

Fageda

Faig

Roure (aquest ja ben peladet)

Pi Roig (de pins en vam veure molt pocs)

Faig de la Pedra (desembre de 2016)

Pedra del Faig (desembre de 2016)

Alzines

Sureres

Magnòlia del Roquer (Arbúcies)

Magnòlia del Roquer

Espècie: magnolia grandiflora

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Garolera
Terme municipal: Arbúcies (Jardí Dendrològic del Roquer)
Coordenades UTM ED50 (m): X459767  Y 4629834
Alçaria total: 16 m 

Volt de canó: 3,98 m
Capçada mitjana: 10,8 m
Edat estimada: plantada el 1873

El Jardí Dendrològic del Roquer és un jardí privat al qual tan sols s'hi pot accedir en visita guiada. Situat al nucli urbà d'Arbúcies, als peus de les Agudes (que nosaltres no vam poder veure perquè estava ben ennuvolat), organitza una jornada de "portes obertes" cada any, quan al poble se celebra la Fira de la Tardor. 

Des que vam començar la nostra particular "cacera" d'Arbres Monumentals, cada any, per un motiu o altre, hem hagut d'anar postposant la visita al Roquer. Aquest any, ja a l'estiu vam marcar a la nostra agenda, amb color vermell ben vistós, el dia 6 de novembre, per tal que aquesta vegada no se'ns escapés l'oportunitat de conèixer la magnòlia més gran d'Europa, junt amb una altra bona colla d'arbres, coníferes majoritàriament (pins, avets, cedres, sequoies, xiprers), plantats el mateix any 1873, que bé podrien ser qualificats també com a Monumentals. 

Us deixo aquí sota algunes imatges dels preciosos exemplars que hi vam poder admirar. No surten gaire clares, però contra els núvols no hi podíem fer gran cosa, així que es veuen com es veuen. Com a mínim el dia es va aguantar i no ens va ploure, perquè llavors no hauríem pogut fer ni tan sols les fotos que vam fer. Potser caldrà marcar-ho de nou a l'agenda de l'any vinent...

Just entrar al jardí, el primer gran arbre que trobem és aquest cedre, una de les joies de la corona, ja que fa unes pinyes d'un color lilós no gens habituals.

Cedre

Malgrat que queda una mica dissimulat, enmig de tant arbre, també hi trobem al jardí uns quants grèvols. Aquest de sota és el més gran dels que vam veure.

Grèvol

Davant de la façana posterior de la casa del Roquer s'hi troba aquest espectacular xiprer que no entenc per què no té també la declaració de Monumental. Crec que és el xiprer més gran que he vist mai! Ho posaré en majúscules, perquè quedi més clar: ESPECTACULAR. Com que anàvem en visita guiada, no m'hi vaig poder entretenir gaire, perquè si no me l'hauria mirat ben mirat per totes bandes.

Xiprer

Xiprer

Més discrets, trobem també al jardí diversos exemplars de teixos, com el de sota.

Teix

I aquest bonic ciques que, encara que no ho sembli, té la mateixa edat que els arbres més antics.

Ciques

Al centre del jardí hi ha una colla de coníferes d'alçada destacable, cedres i alguna sequoia que, malgrat que a la web diu que superen els 30 metres d'alçada, la nostra guia ens va dir que n'hi ha un parell (dels que en podeu veure unes quantes fotos més avall) que es calcula que sobrepassen els 40 metres (novament, no entenc per què no són Monumentals). Des d'ara mateix, em declaro fan absoluta de les coníferes, sobretot cedres i sequoies...quina preciositat!

Cedre

Sequoia

Peu de la sequoia

Sequoia i cedre

Cedre

Hi havia també una bona colla d'avets de diferents tipus, així com pins i algun ginkgo (tot i que força més joves que la resta). No en poso cap imatge perquè no vaig aconseguir que en surtís cap de prou digne per posar-la aquí. Potser sí que haurem de repetir visita l'any vinent, a veure si enganxem un dia més assolellat i tot plegat té un altre aspecte.

I, òbviament, la seva joia més preuada, la magnòlia. Com que la visita la vam fer al novembre, no la vam poder veure florida, però sí amb fruits. Està afectada per un fong que fa que el tronc no presenti el seu millor aspecte, ja que es veu força buit per dins. Malgrat tot, les fulles es veien plenes de vitalitat i estava tota ben plena de fruits, així que, almenys aparentment, encara li queda corda per estona.

Magnòlia del Roquer (novembre de 2016)

Magnòlia

Al costat de la magnòlia, en un racó, dissimuladament, creix una altra sequoia, més petitona, però igualment destacable. Amb la seva companyia, vam acabar el nostre recorregut pel Jardí del Roquer. Per fi podíem tatxar la Magnòlia de la nostra llista d'objectius.

Sequoia

Actualment al Roquer s'hi fan celebracions de tot tipus, així que podeu veure el seu espectacular jardí en les precioses fotos que han posat a la seva pàgina web.