Arbres Monumentals de la Terra Alta

A la comarca de la Terra Alta hi podem trobar deu arbres declarats Monumentals (o amb previsió de ser-ho), la majoria d'ells pins amb nom propi, malgrat que el més conegut de tots és una olivera, i més de la meitat dins del terme municipal d'Horta de Sant Joan:

- Servera del Barranc de Franxo (Horta de Sant Joan)

- Auró de Josepó (Horta de Sant Joan)

- Lo Parot (Horta de Sant Joan)

- Pi de Balija (Horta de Sant Joan)

- Pi de Maurí (Horta de Sant Joan) - mort el 2014 per l'impacte d'un llamp

- Pins del Collet del Fenassar (Horta de Sant Joan)

- Lo Pi Ramut (Arnes)

- Lo Pimpoll (Arnes)

- Pi Camat de la Tossa Blanca (Arnes)

- Teix d'Engrilló (Prat de Comte)

Arbres Monumentals del Pla de l'Estany (II)

Les dues alzines monumentals de Fontcoberta s'anomenen Reclamadores perquè els caçadors de la zona les feien servir per amagar-s'hi i, fent sonar el xiulet, esperaven que els ocells hi quedessin envescats. Són unes alzines clarament modelades per la mà humana, per això tenen aquesta curiosa forma arrodonida que, des del meu particular punt de vista, no les afavoreix gaire.

Els arbres es troben dins de camps de conreu i no hi ha caminet especial per a arribar-hi. Nosaltres hi vam anar quan no hi havia conreus, així que vam passar camp a través. Si no, suposo que no hauríem pogut arribar fins al seu tronc, tot i que sí les hauríem pogut contemplar a certa distància.

Val a dir que el matí que vam ser per allà ens vam topar de nassos amb un parell de caçadors, fet que va fer que decidíssim marxar d'allà ràpidament!

Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: J. Alemany Burch
Terme municipal: Fontcoberta (Mas Fares)
Coordenades UTM ED50 (m): X 483256  Y 4665399
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 3,52 m
Capçada mitjana: 18 m
Edat estimada: ?

Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia (desembre de 2012)

 

Aulina Reclamadora de l'Omeda

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: J. Alemany Burch
Terme municipal: Fontcoberta (Mas Fares)
Coordenades UTM ED50 (m): X 483669  Y 4665264
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 3,61 m
Capçada mitjana: 16,9 m
Edat estimada: ?

Aulina Reclamadora de l'Omeda (desembre de 2012)

 

 

Per trobar aquestes dues alzines haurem d'agafar la carretera GI-5136 i al km 3 trobarem el veïnat d'en Fares. Allà deixarem el cotxe i anirem caminant camp a través (si no estan cultivats, és clar) fins a trobar les alzines, que podrem veure ja a distància. Es troben a uns 440 m una de l'altra. 

Castanyer del pla de Sant Nicolau

Espècie: castanea sativa

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: F. Anglada Vila
Terme municipal: Sant Miquel de Campmajor (pla de Sant Nicolau)
Coordenades UTM ED50 (m): X  474036  Y 4659692
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 9,7 m
Capçada mitjana: 16,1 m
Edat estimada: 500 anys?

Castanyer del pla de Sant Nicolau (desembre de 2012)

Ermita de Sant Nicolau

Un espectacular castanyer que, malgrat estar força tocat per les inclemencies meteorològiques, haver perdut diverses branques i tenir el tronc buit per dins, gaudeix de bona vitalitat i segueix produint unes boníssimes castanyes any rere any. Just al seu davant hi ha un altre castanyer també de bones dimensions, però que queda minimitzat davant la presència d'aquest gegant.

Per trobar-lo cal agafar la pista que, des de Banyoles, porta fins al Santuari de Rocacorba. A mig camí trobarem la petita ermita romànica de Sant Nicolau i, una mica amagat al seu darrere (no es veu des de la pista), el castanyer. 

Alzina de la Casa Nova de Vilafreser

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: ? 
Terme municipal: Vilademuls
Coordenades UTM ED50 (m): X 490355  Y 4658693
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 4,5 m
Capçada mitjana: 27,1 m
Edat estimada: 300-400 anys

L'alzina va morir a causa de les grans nevades del 2010. Estava tocada ja per les ventades del 2007, que li van trencar una branca, fet que va afectar molt a l'arbre, ja que es va haver de subjectar amb cables perquè s'aguantés.

Arbres Monumentals del Pla de l'Estany

A la petita comarca del Pla de l'Estany hi podem trobar quatre arbres amb la declaració d'Arbre Monumental:

- Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia (Fontcoberta)

- Aulina Reclamadora de l'Omeda (Fontcoberta)

- Castanyer del pla de Sant Nicolau (Sant Miquel de Campmajor)

- Alzina de la Casa Nova de Vilafreser (Vilademuls) - morta el 2010 per una nevada

Pi Gros de l'Espinau, Roure Gros de ca n'Iglesias i Alzina de la Coma (Osor)

A Osor podem trobar-hi tres arbres Monumentals de diferents tipus: un pi, un roure, tots dos dins la propietat de can Iglesias, i una alzina, a la Coma.

Pi Gros de l'Espinau (o de can Iglesias)

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: J. Iglesias Massuet
Terme municipal: Osor (Santa Creu d'Horta, Ca l'Espinau, finca ca n'Iglesias)

Coordenades UTM ED50 (m): X 465615  Y 4640498
Alçaria total: 29 m
Volt de canó: 3,16 m
Capçada mitjana: 16,5 m
Edat estimada: 200 anys?

Pi Gros de l'Espinau (agost de 2013)

Roure Gros de ca n'Iglesias

Espècie: quercus petraea

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: J. Iglesias Massuet
Terme municipal: Osor (Santa Creu d'Horta, finca ca n'Iglesias)
Coordenades UTM ED50 (m): X 465615  Y 4640498
Alçaria total: 38,5 m
Volt de canó: 4,75 m
Capçada mitjana: 26,5 m
Edat estimada: ?

Roure Gros de can Iglesias (agost de 2013)

Trobar els arbres monumentals de ca n'Iglesias no és tasca fàcil, ja que d'entrada, igual que en el cas del càdec del Boixaus, s'han de fer set quilòmetres de pista forestal en bones condicions, però potser no apta per a tots els vehicles. Tot i que deu tenir diferents accessos, nosaltres vam agafar la pista que surt a uns metres passat el poble d'Osor (venint de Sant Hilari en direcció Anglès), a mà dreta, amb indicadors de "Parròquia de Santa Creu d'Horta". Set quilòmetres de pista i arribem a un trencall que a mà esquerra ens durà a Santa Creu d'Horta i a la dreta a la Taverna del Sobirà.

Agafem la pista cap a l'esquerra i en pocs minuts arribem a Santa Creu d'Horta. Allà deixem el cotxe, passem caminant per davant del mas i l'ermita i just al costat del petit cementiri veurem un cartell indicador del Roure. Només cal anar seguint el caminet fins al rierol, i les diferents marques: no hi ha pèrdua possible, ja que hi ha senyals de GR, de PR i fins i tot marques blanques d'un sender local, la Ruta de les Ermites, que connecta deu ermites diferents de la zona i passa, també, pel costat dels dos arbres monumentals que estem buscant, el Roure i el Pi.

Nosaltres aquell dia no teníem ganes de caminar massa, així que, vist el Roure, vam retornar a l'ermita, vam agafar el cotxe i vam desfer la pista fins a l'encreuament. Allà vam agafar la pista de la dreta, cap al Sobirà, vam passar de llarg el restaurant i uns dos quilòmetres més enllà (és a dir, uns quatre quilòmetres des de l'encreuament, aproximadament), vam localitzar el Pi que, com podeu veure en la fotografia, sobresurt entre la resta d'arbres del seu voltant. Si arribem al restaurant de l'Espinau, ens haurem passat de llarg.

Vist el pi, només cal desfer el camí fet i retornar al poble d'Osor.

Alzina de la Coma

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: M. Massaneda i Rovira
Terme municipal: Osor (La Coma)
Coordenades UTM ED50 (m): X 458526  Y 4642712
Alçaria total: 22 m
Volt de canó: 4,3 m
Capçada mitjana: 25 m
Edat estimada: 400 anys

Arribar a l'Alzina de la Coma tampoc és tasca fàcil, tot i que tampoc resulta massa complicada. Fins a la Coma s'hi pot arribar en cotxe a través d'una pista forestal que està en fabulós bon estat, però sospito que és un camí particular, així que val més no ficar-s'hi. Nosaltres vam decidir anar-hi tot caminant xino-xano, així que vam tenir el matí ocupat fent una excursioneta pels voltants de Sant Hilari Sacalm.

La nostra excursió va anar resseguint una ruta força coneguda a la zona: la ruta d'en Serrallonga (GR-178.2), que s'inicia a la població de Sant Hilari,  però que nosaltres vam començar passat el balneari de la Font Picant, deixant el cotxe al costat de les escalinates que hi ha a l'altra banda de la carretera. Allà vam trobar un cartell indicador del recorregut, així que no hi havia pèrdua, ja que només es tractava d'anar seguint les marques vermell-i-blanques del GR.

El primer que vam poder contemplar va ser el pou de glaç de la Font Picant, que queda molt a prop d'on vam deixar el cotxe.

Uns metres més endavant, el sender travessa la carretera i continua per l'altra banda del torrent. Primera sorpresa del dia: aigua! Esperàvem trobar algun pas per on travessar el riuet sense mullar-nos, però al no veure enlloc que ens convencés (hi havia alguns rocs, però estaven mig coberts per l'aigua, així que poc que ens servien de passera), ens vam treure les sabates, ens vam arromangar els pantalons i vam creuar caminant el torrent. Per sort, érem agost i l'aigua no estava massa freda.

Vam seguir avançant i de cop, malgrat trobar-nos resseguint un GR, el camí es va tornar selvàtic i van començar a aparèixer esbarzers i ortigues per totes bandes. Clar que no ens podia sorprendre gaire, ja que ens trobàvem a la comarca de la Selva, que no s'anomena d'aquesta manera perquè sí.

Malgrat que nosaltres vam trobar un molt bon dia, la tarda anterior havia plogut força a la zona, així que el caminet estava ben humit i, sobretot, ple de llimacs, alguns d'aquest color marronós-ataronjat que podeu veure aquí a sota que no havíem vist mai.

Quan per fi vam sortir del camí selvàtic, vam anar a parar a una pista forestal molt ampla i en molt bon estat que anava fent pujada lentament. Continuàvem seguint les marques del GR, així que fins aquí el camí era clar. El nostre objectiu immediat era localitzar l'ermita de Sant Francesc, ja que ens indicaria que érem a prop de trobar el Coll de Querós.

Un cop arribats al coll, vam deixar la pista del GR i vam agafar una pista més estreta que sortia a mà dreta. La vam anar seguint, retrocedint un bon tram del que havíem fet fins al coll, fins a trobar una altra pista. Cap a l'esquerra i a seguir pujant lentament. Poc després trobàvem una corba força tancada, que ens indicava que ja érem a prop del nostre objectiu, l'Alzina de la Coma.

Ara calia estar atents, perquè, malgrat que la web de la Generalitat diu, textualment, "Es troba situada dins de l'espai natural de les Guilleries, a la zona de la Coma, concretament en una clariana envoltada de matollar i esbarzers", i així hi surt en la foto que hi tenen penjada,

no sé exactament com, però actualment l'alzina està completament envoltada, no només d'esbarzers, sinó de molts altres arbres (no sé pas de quan deu ser la foto superior, però actual segur que no) que gairebé en tapen la visió. De fet, aquesta foto de sota és la millor que vaig poder fer, ja que des de tots els angles hi havia arbustos o arbres que ens la tapaven.

Alzina de la Coma (agost de 2013)

 

Ja havíem complert amb el nostre objectiu del dia, així que ara només faltava iniciar el retorn cap al balneari de la Font Picant, on ens esperava el nostre cotxe.

Pi del Soler, Cirerer del Soler i Suro de can Ferrer (Sant Hilari Sacalm)

A la població de Sant Hilari Sacalm hi ha (hi havia) tres arbres declarats com a Monumentals, dos d'ells a la finca del Soler de Mansolí.

Feia molt temps que teníem pendent anar a la recerca dels arbres monumentals del Soler, tant que fins i tot un d'ells ja ni tan sols existeix. De fet, si feu un cop d'ull pel blog trobareu altres arbres que s'hi troben força a prop i que, si ens ho proposem, poden visitar-se en un mateix dia, encara que nosaltres ho hem anat fent en diverses ocasions.

El que ens havia frenat fins ara va ser un comentari que ens va fer un conegut de Sant Hilari, que ens va fer saber que als propietaris de la finca del Soler no els fa cap gràcia tenir gent voltant per la seva propietat i que, fins i tot, podien arribar a sortir escopeta en mà si trobaven algú on no pertocava. Espero que això tan sols sigui una llegenda urbana, però el que sí és cert és que hi ha senyals més que evidents d'aquesta voluntat.

Per exemple, les imatges de sota, on es veu l'entrada des de la GI-542 a la pista d'accés a la masia, són extretes de l'Street View de Google Maps i hi veiem un parell de diferències significatives respecte el que vam trobar nosaltres. En primer lloc, a l'entrada de l'esplanada que es veu a la dreta, ara mateix hi ha uns rocs que hi impedeixen l'accés. Aquests rocs queden prou endins com per a poder deixar-hi estacionats tres vehicles, però no més. En segon lloc, una cadena impedeix el pas per la pista i un parell de senyals indiquen clarament que no es permet l'entrada ni a vehicles ni a persones no autoritzats, ja que es tracta d'una propietat privada.

Nosaltres ens ho vam estar repensant, ja que no ens agrada gens tenir la sensació de ser furtius entrant en terreny privat on no som benvinguts, però finalment ens vam decidir a entrar-hi. Primer, perquè vam veure unes fites de circuit de BTT que vam anar trobant en diversos punts de la pista; segon, perquè portàvem ressenyes d'excursions que passaven per aquesta zona, fins i tot alguna informació treta de la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Hilari; i tercer, perquè la nostra intenció era arribar tan sols fins al Pi del Soler (del Cirerer ja no en queden ni les restes) i tornar, sense fer més voltes per la zona ni acostar-nos per a res a la masia.

Pi del Soler de Mansolí

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ? 
Terme municipal: Sant Hilari Sacalm (el Soler de Mansolí)
Coordenades UTM ED50 (m): X 459975  Y 4641556
Alçaria total: 31 m
Volt de canó: 4,04 m
Capçada mitjana: 24,7 m
Edat estimada: ?

Per arribar al Pi del Soler de Mansolí, des de Sant Hilari Sacalm agafarem la carretera GI-542 en direcció Osor. Passarem pel costat del Balneari de la Font Picant (on temps enrere havíem començat l'itinerari per a trobar l'Alzina de la Coma) i seguirem algun quilòmetre més endavant, fins que veurem, a mà dreta, la pista del Soler i els rocs al costat dels quals deixarem el vehicle.

Seguirem a peu la pista principal una bona estona, fins que en una corba força tancada trobarem una pista secundària que surt a mà esquerra. Seguirem aquesta altra pista fins que trobarem una bifurcació, amb una altra pista que ens conduirà cap a la dreta (prèviament n'haurem ignorat una altra que neix a mà esquerra). A pocs metres d'agafar aquesta tercera pista, veurem el Pi.

Com que a la zona hi ha diverses bifurcacions que ens poden desorientar, us deixo l'enllaç al wikiloc que vam anar seguint, malgrat que nosaltres el vam fer en sentit contrari i retornant pel mateix lloc per on havíem anat, evitant així passar massa estona dins de la finca privada.

Pi del Soler (agost de 2018)

Cirerer del Soler de Mansolí

Espècie: prunus avium var. silvestris

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ? 
Terme municipal: Sant Hilari Sacalm (el Soler de Mansolí)
Coordenades UTM ED50 (m): X 460334  Y 4641560
Alçaria total: 25 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 14 m
Edat estimada: ?

Aquest cirerer, el més alt de Catalunya, va caure a causa d'una ventada el gener de 2013. Actualment no en queden restes.

El tercer arbre Monumental de la població (tot i que no estic segura si era de Sant Hilari o de Riudarenes, ja que les informacions de la Generalitat són contradictòries) era el Suro de can Ferrer, de 17 metres d'alçada, al que se li calculaven uns 500 anys. Va patir una sèrie d'incendis que el van afectar d'una manera o altra i, finalment, va acabar caient l'any 1994, com a conseqüència del foc i també del seu estat de salut, en aquells moments ja no del tot bo. Actualment no en queden restes.

Freixe de l'Aulet, Suro de can Magre, Suro de l'Hort de Caulés (Vidreres)

Freixe de l'Aulet

Espècie: fraxinus angustifolia

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: M. T. Aulet Fàbregas
Terme municipal: Vidreres (can Aulet)
Coordenades UTM ED50 (m): X  485468  Y 4627597
Alçaria total: 21 m
Volt de canó: 5,9 m
Capçada mitjana: 23 m
Edat estimada: ?

Dels tres arbres de Vidreres, el freixe és el més senzill de trobar, ja que és perfectament visible des de la C-35, així que queda ben a prop de la carretera i no cal fer quilòmetres de pista forestal per arribar-hi. Si venim de Barcelona, anant per la C-35, sortim per la sortida 92 (Can Carbonell) i reculem com si anéssim a buscar el restaurant (a la rotonda, agafem la primera sortida a la dreta i a uns 80 metres un trencall a la dreta que ens porta a la pista-carretera paral·lela a la C-35, però en sentit contrari). 

Hem de seguir aquesta pista asfaltada, ignorant trencalls, fins a trobar un cartell de "propietat privada". Allà deixarem el cotxe i farem els últims metres a peu, ja que entrem en terreny privat del mas Aulet. Anirem seguint la pista com si ens dirigíssim al mas i des del pas entre els camps de conreu ja podrem observar el gran freixe. Per arribar als seus peus, seguirem avançant fins al pont sobre el Rec Clar i allà baixarem al lateral del camp de conreu i seguirem caminant pel costat (sense trepitjar els sembrats) fins a trobar l'arbre.

 

 

Freixe de l'Aulet (agost de 2013)

Suro de can Magre

Espècie: quercus suber

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: I. Babot Blanch
Terme municipal: Vidreres (can Magre)
Coordenades UTM ED50 (m): X 485909  Y 4626445
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 4,16 m
Capçada mitjana: 20,1 m
Edat estimada: 300 anys

Per arribar al Suro de can Magre, masia actualment en ruïnes, s'ha de fer una bona caminada o bé portar un bon cotxe. Les indicacions de la web de la Generalitat diuen: Sortir de Vidreres pel carrer de la Costa Blava. A la rotonda, 2a sortida. Seguir per la carretera, la C-35 queda a la banda esquerra. Al cap de 1,5 km, just passat el pont de la urbanització de la Goba, desviament a la dreta. A 140 m, camí a la dreta. A uns 85 m trencall a l'esquerra. Seguint tota l'estona per la dreta trobem Cal Magre a uns 2,5 km. L'Arbre es troba a 15 m SE de la casa en ruïnes."

Nosaltres vam trobar que la pista era poc apta per al nostre vehicle, així que, posats a caminar, vam decidir provar per una altra banda, passant pel costat dels petits pantans d'en Llobet. Vam deixar el cotxe prop de l'hípica i vam començar a caminar per la pista (més o menys apta per a cotxes, però vam preferir no arriscar) seguint els indicadors de sender cap als dos pantans d'en Llobet i l'ermita de Caulés (on, per cert, es troba el suro que trobareu a continuació, així que és un altre camí possible per anar-hi).

A l'alçada del primer pantà, la pista de Caulés se'n va cap a la dreta, però nosaltres vam seguir la pista ascendent, passant pel costat esquerra del pantà (si mireu el Google maps, veureu que la pista que he marcat jo no hi surt, però és un error seu, la que no existeix és la que ells marquen travessant els camps).

Al segon pantà novament ens vam dirigir cap a l'esquerra, separant-nos de l'aigua. Vam anar seguint aquesta pista forestal un bon tros en ascens lleuger, passant pel costat d'alzines, pins i sureres, fins que a mà esquerra vam trobar un trencall força marcat (n'havíem vist altres, però no tan visibles) i a la dreta un pal indicador, tot i que sense l'indicador, que algú es devia haver endut cap a casa com a record.

Uns metres endins per l'altra pista i vam localitzar ràpidament les ruïnes de cal Magre (per si no n'estiguéssim segurs, algú ha tingut el detall de posar-hi una placa identificativa a la façana de la casa) i al seu davant una bonica alzina que de seguida ens va cridar l'atenció. Càmera a la mà fins que el Mohawk va preguntar: "No buscàvem una surera?" Doncs sí, estàvem buscant un suro monumental i aquella era una alzina molt bonica, però no surera. No era el nostre arbre! Ara, tampoc va ser gaire difícil trobar el suro, ja que de seguida vam veure que treia el nas per sobre la banda esquerra de la masia. Vam seguir avançant uns metres per la pista i tot seguit, darrere el mas, vam localitzar, ara sí, el preciós suro que havíem anat a buscar.

Fetes les fotos de rigor, ja només faltava iniciar el descens, fent una agradable parada tècnica al costat del primer pantà abans de retornar al cotxe.

Pantà d'en Llobet

Ruïnes de can Magre

Suro de can Magre (agost de 2013)

 

Suro de l'Hort de Caulés

Espècie: quercus suber

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: J. M. Mundet de Pol
Terme municipal: Vidreres (Caulés)
Coordenades UTM ED50 (m): X 487196  Y 4624725
Alçaria total: 15,5 m
Volt de canó: 4,48 m
Capçada mitjana: 17 m
Edat estimada: 500 anys

Masia i ermita de Caulés

Suro de l'Hort de Caulés (juliol de 2013)

Per arribar a la masia Caulés ho podem fer per diversos llocs, agafant una banda o altra de la pista forestal que hi passa pel costat. Les indicacions de la Generalitat diuen: "Des de Vidreres, ctra. de Vidreres a Tossa de Mar fins al Bosc d'en Puig. Des d'aquí, camí a l'esquerra que passa pel costat del mas de Can Castelló. A 4,4 km, Església de Santa Susanna de Caulés. Des de Caulés i en direcció a Can Mundet, a 50 m camí a la dreta que en 10 minuts ens porta al suro." 

Nosaltres, però, hi vam anar des de l'altra banda, aprofitant que érem a Tossa de Mar, agafant la pista des de la carretera de Tossa de Mar a Llagostera (GI- 681), on trobem, a l'esquerra, un cartell indicador de la casa de colònies Mundet. Per anar a Caulés hem de passar de llarg la casa de colònies i al trobar una cruïlla, agafar la pista de la dreta fins a trobar l'ermita. Deixarem el cotxe a la pista i, uns 50 metres abans d'arribar a l'ermita, a mà esquerra, trobarem una pista que baixa cap al fons de la vall, que seguirem a peu. Al trobar una cruïlla, agafarem el corriol de la dreta, que va descendint, i en uns minuts trobarem el suro al marge dret del camí. Cal estar atents, perquè el corriol està en força bon estat, però els marges no tant i la surera està envoltada d'esbarzers i altres plantes que en tapen la visió i dificulten l'accés per arribar a la soca.

Roure de can Puig i Alzina de les Famades (Amer)

Dins del terme municipal d'Amer hi trobem dos arbres declarats Monumentals: el Roure de can Puig i l'Alzina de les Famades.

Roure de can Puig

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: ? 
Terme municipal: Amer (Sant Climent d'Amer)
Coordenades UTM ED50 (m): X 470096  Y 4650996
Alçaria total: 21 m
Volt de canó: 4,85 m
Capçada mitjana: 36,5 m
Edat estimada: ?

Aquest arbre havia estat, cap el 2003, el roure que tenia la capçada més gran de tots els que s'havien mesurat a Catalunya, amb els seus 36 metres d'amplada. L'any 1981 li va caure un llamp que va deixar marques més que evidents en el seu tronc.

Malgrat aquest fet, el roure va resistir, però el pas del temps i les inclemències meteorològiques van fer que caigués una de les seves besses i, amb la caiguda, altres branques es van veure afectades. Per aquest motiu, es va haver de fer una poda dràstica i aquest que podeu veure aquí a sota n'és la situació actual.

Roure de can Puig (agost de 2013)

Aquí a sota podeu veure com havia estat aquest sensacional roure (foto extreta de la web de la Generalitat)

Arribar-hi és fàcil: just a l'entrada d'Amer apareix un cartell indicador a mà dreta on diu "Sant Climent d'Amer". Hem de seguir aquesta pista asfaltada, passant de llarg l'ermita i arribant fins a la zona de pícnic de can Puig. Deixem el cotxe a l'aparcament i només cal anar seguint els indicadors que ens guiaran fins al que resta d'aquest l'esplèndid roure.

Alzina de les Famades

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: Amer
Coordenades UTM ED50 (m): X 465444  Y 4652241
Alçaria total: 18,5 m
Volt de canó: 3,85 m
Capçada mitjana: 20,7 m
Edat estimada: 300 anys

Alzina de les Famades (agost de 2013)

Aquesta alzina destaca no només per les seves mides, sinó també per la seva gran producció d'aglans, ja que es calcula que en pot arribar a fer uns 660 kg l'any. Segons la web de la Generalitat, es tracta d'una alzina molt famosa a la comarca, però a nosaltres ens va fer la impressió d'estar més aviat abandonada, tant l'arbre com tot el seu entorn. Té les branques molt llargues i li caldria una poda, ja que algunes d'elles estan seques i perjudiquen la resta amb el seu pes mort. A més, es troba en un descampat ple d'herbes seques, esbarzers, runa de l'antiga casa de can Famades i altres tipus de porqueries que ja podeu imaginar. 

L'alzina no queda massa amagada, però a nosaltres ens va costar de trobar, precisament pels esbarzers que mig tapaven el caminet que hi porta. A més, aquest cartellet indicador que hi ha a la zona ens va acabar de desorientar:

Si per anar a veure el roure calia agafar una pista asfaltada a mà dreta, just a l'entrada del poble (si venim des d'Anglès), per trobar l'alzina hem de travessar el poble i agafar una carretera a mà esquerra que porta a Sant Martí Sacalm. Als 2,2 quilòmetres a la dreta trobarem una petita esplanada abandonada i un cartell indicador de "can Famades", tot i que de la masia tan sols en queden quatre runes. Sense fer massa cas de l'indicador, per trobar l'alzina el que hem de fer és travessar l'esplanada en línia recta i agafar un caminet que trobarem al nostre davant (ja dic que d'entrada ens va costar força de trobar, per les herbes i esbarzers que el mig tapaven), avançar uns metres i de seguida trobarem la gran alzina. Llàstima que l'entorn estigui tan descuidat, perquè l'arbre, en unes altres condicions, seria espectacular.

Es Roure de Bon Retir (Tossa de Mar)

Es Roure de Bon Retir

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ? 
Terme municipal: Tossa de Mar (el Bon Retir)
Coordenades UTM ED50 (m): X 493974  Y 4619679
Alçaria total: 22 m
Volt de canó: 4,4 m
Capçada mitjana: 30,7 m
Edat estimada: ?

A l'entrada de la població de Tossa de Mar (si venim de Llagostera) hi trobem un gran roure declarat Monumental. Es tracta d'un dels roures de més capçada de Catalunya, tot i que curiosament no destaca només en amplada, sinó també en alçada. Es troba dins de la propietat privada dels apartaments d'Es bon Retir, però es pot veure perfectament a través de la tanca sense necessitat d'entrar dins la propietat. Malgrat que el roure es troba en perfectes condicions, el fet de trobar-se encaixonat al costat de l'edifici fa que desllueixi el seu esplendor, ja que l'entorn no l'afavoreix gaire.

Es Roure de Bon Retir (juliol de 2013)

Per trobar-lo, deixem el cotxe al costat de la zona esportiva i d'allà anem passejant pel parc de sa Riera, lloc on podem contemplar altres arbres de notable presència, com el Pi Gros de can Martí, un pi pinyer  d'uns 200 anys d'edat (250 segons la placa que l'acompanya) declarat d'interès local.

 

Hem de continuar pel passeig i rodejar el camp de futbol, seguint la pista de terra que li passa per la dreta. Uns metres més enllà trobarem el bloc de pisos i el gran roure al seu costat. La veritat és que d'aquesta manera fem una volta innecessària, però crec que val la pena passar una estona agradable passejant pel parc de sa Riera.