dimarts, 18 d’octubre del 2016

Alzina de la Viuda (Vandellòs i Hospitalet de l'Infant)

Alzina de la Viuda

Espècie: quercus ilex
Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Josep Boquera
Terme municipal: Vandellòs i Hospitalet de l'Infant (Remullà, Mas de l'Alzina)
Coordenades UTM ED50 (m): X 317228 Y 4544882
Alçaria total: 16 m
Volt de canó: 4,53 m
Capçada mitjana: 23,3 m
Edat estimada: 140 anys (nascuda a finals del s. XIX)

Per arribar a l'Alzina de la Viuda, de la carretera C-44, entre Vandellós i Tivissa, al km 10,7 agafarem el camí de la Figuerola. Al cap d'un quilòmetre trobarem la desviació a mà esquerra que ens portarà fins al Mas de l'Alzina.


Alzina de la Viuda (maig de 2016)

Una bona i esperada notícia

En aquesta entrada no diré gran cosa, simplement enllaçaré el pdf del DOGC publicat el dia 5 d'octubre de 2016. 

Ara em toca actualitzar dades a moltes de les meves entrades, per canviar allò de "Declarat Arbre Monumental: previst" per "Declarat Arbre Monumental: l'any 2016. Alguns d'aquests arbres gairebé se'ns moren esperant, però per fi ha arribat l'actualització del llistat oficial d'Arbres Monumentals de Catalunya.

Vinga, doncs, anem per feina.

divendres, 16 de setembre del 2016

Parc Samà (Cambrils)

Tal com diu a la web de la Generalitat, el Parc Samà és un "Parc del segle XIX i una de les millors representacions de la jardineria romàntica (14 ha), situat enmig de camps de conreu. Promogut per Salvador Samà (2n marquès de Marianao) el projecte va ser dut a terme per Josep Fontserè. La plantació va començar el 1881. Destaquen la casa, la cascada, el llac i la torre mirador de l’Angle sobre el fons de bosc de pins i margalló."

El Parc Samà es troba a la carretera T-312, entre Cambrils i Montbrió del Camp, al costat de la rotonda d'on surt la T-314 cap a Vinyols i els Arcs.


En aquest cas no es tracta d'un exemplar concret d'arbre, ni tan sols d'un conjunt d'arbres, sinó que allò que es considera monumental és el Jardí sencer. Antigament a la propietat no tan sols hi havia un gran jardí botànic, sinó també un zoològic particular, que va desaparèixer durant la Guerra Civil, tot i que encara se'n conserven algunes instal·lacions. Així, al Parc hi podem trobar diversos tipus d'arbres, alguns d'ells centenaris i, per tant, de grans dimensions: roures, til·ler, lledoners, pi blanc, cedres, castanyers d'índies, xiprers (un de 30 metres d'alçada), eucaliptus i, sobretot, moltes palmeres de diferents tipus. Malgrat que no hi hagi el zoo, dins les muralles del Parc hi trobem bona quantitat de petits animals que campen al seu aire pel jardí: tortugues, carpes, gallines, paons, ànecs, etc.

He de dir que el Parc en general em va crear una sensació contradictòria: per una banda, tenia la sensació que tot estava ben cuidat: els arbres es veien podats, el terra net de fulles i tot aparentment al seu lloc. Però, alhora, es respirava un ambient de decadència, sobretot en les edificacions, que deixava un cert mal gust de boca. Com que no m'acabava de decidir, vaig fer un cop d'ull als comentaris que circulen per Internet sobre el Parc i vaig poder comprovar que no sóc l'única que té aquesta sensació: per uns, és un lloc bonic i ben cuidat,  ideal per passejar-hi una bona estona; per altres, un lloc brut i deixat que fa vergonya de veure. Tal com diuen, per a gustos, colors, així que en tot cas, formeu-vos vosaltres mateixos la vostra pròpia opinió. Ara, un comentari del TripAdvisor em va cridar l'atenció, diu:

"Jardín botánico ? que se están riendo de la gente ? hay patos, gallinas, pavos reales, tortugas y poco más, como fauna y como flora tienen 4 matorrales secos..."

Estic d'acord amb què el lloc no llueix en excés, però mireu les fotos de sota, a veure si també us sembla que hi ha "4 matorrales secos" i prou. Crec que aquest senyor i jo no vam anar al mateix lloc... 

Per cert, les fotos són del setembre de 2016.

Roure pènol
Tortuga

Lledoner
Lledoner
Plàtans del passeig principal
Torre de l'Angle
Palmeres
Lledoner
Pi blanc
Eucaliptus glòbul blanc i antiga caseta dels lloros
Edifici principal
Castanyers d'ìndies
Font-sortidor
Ànecs muts
Ànec mut
Cedres
Taxodium dactara
Ànecs
Ànec mut
Carpa
Cuprés
Llac
Cuprés
Cascada
Paó
Gall
Xiprer

dimecres, 14 de setembre del 2016

Cedre Borni (de Casa Malla) (Vinyols i els Arcs)

Cedre Borni (de Casa Malla) 

Espècie: cedrus
Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Ramon Malla Aymat
Terme municipal: Vinyols i els Arcs (Vinyals, Casa Malla)
Coordenades UTM ED50 (m): X 335402  Y 4553603
Alçària total: 21 m
Volt de canó: 3,93 m
Capçada mitjana: 22,6 m
Edat estimada: plantat a finals del segle XVIII

El Cedre Borni és un exemplar preciós de cedre que es troba dins d'una finca privada, així que el seu accés és restringit. Malgrat no ser excessivament alt, és molt visible des de diversos indrets del poble, així que localitzar-lo és força senzill. Ara, veient els cartellets d'alarma de seguretat que hi ha a la casa, diria que als seus propietaris no els ve massa de gust tenir gent voltant per allà...


Tot i trobar-se dins del jardí i envoltat de mur per totes bandes, la seva copa es pot veure amb total claredat des de l'exterior. No li vam poder fotografiar el tronc, però sí bona part de la seva capçada.

Cedre Borni (de Casa Malla) (setembre de 2016)


dissabte, 20 d’agost del 2016

Pi d'en Xandri i Roure Gros del Golf (Sant Cugat del Vallès)

Fa uns mesos van aparèixer a la pàgina web d'Arbres Monumentals de la Generalitat alguns arbres nous, que oficialment encara no tenen la declaració de "Monumentals" i ni tan sols tenen la fitxa completa amb totes les seves dades. Tot i això, com que surten a la llista, nosaltres els hem anat a visitar igualment.

A la població de Sant Cugat del Vallès hi ha dos d'aquests arbres "nous", molt fàcils de localitzar i visitar.

Pi d'en Xandri

Declarat Arbre Monumental: 2025
Propietari:
Terme municipal: Sant Cugat del Vallès
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 23 m
Volt de canó: 3,2 m
Capçada mitjana: 21 m
Edat estimada: 230 anys (del 1774)

Més que per la seva espectacularitat, el Pi d'en Xandri té un valor simbòlic pels habitants de Sant Cugat, per això el tenen tan ben cuidat. Buscant-ne informació per Internet, he trobat això a la pàgina de la Viquipèdia:

"El 1997 hi va haver un intent de tallar l'arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d'una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut. L'atac al Pi d'en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat."

Per trobar-lo, tan sols cal anar seguint uns metres el camí que porta a l'ermita de Sant Medir. Fins i tot el Google Maps ja ens indica on està situat.


Pi d'en Xandri (agost de 2016)


Roure Gros del Golf

Declarat Arbre Monumental: previst?
Propietari:
Terme municipal: Sant Cugat del Vallès
Coordenades UTM ED50 (m): 
Alçària total: 
Volt de canó:
Capçada mitjana:
Edat estimada:

El Roure Gros del Golf, com el seu nom indica, es troba situat dins del recinte del Club de Golf de Sant Cugat, així que per veure'l bé s'han de traspassar les seves valles. Es pot veure des de fora, però no massa bé, ja que hi ha altres roures a prop seu que en tapen la capçada.

Vam veure que el Club de Golf no tan sols cuida que la gespa estigui en perfectes condicions, sinó que també tenen molt present la gran diversitat arbòria que hi ha dins del seu extens recinte. No m'estranyaria gaire que d'aquí un temps aparegués algun altre dels seus arbres en aquesta llista.

Us deixo a sota la imatge del lloc exacte on es troba el roure. 

Roure Gros del Golf (agost de 2016)
 

I per acabar-ho d'arrodonir, una altra imatge marcant els dos arbres alhora.


dimarts, 2 d’agost del 2016

Til·ler dels Reguerals (Rialp)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Rialp
Coordenades UTM ED50 (m): X 353419  Y 4700548
Alçària total:  10 m
Volt de canó: 5 m
Capçada mitjana: ?
Edat estimada:

El Til·ler dels Reguerals, malgrat trobar-se a molt pocs metres per sobre de la carretera que porta a l'estació d'esquí de Port Ainé, no és fàcil de localitzar. Primer, perquè no és gaire visible des de la carretera i, segon, perquè es troba enmig d'una petita tartera, en un terreny amb fort pendent, que fa que avancis un pas i en reculis dos. No hi ha camí per accedir-hi, així que s'ha d'anar a l'aventura. 

L'altra curiositat és que es tracta d'un arbre d'avançada edat, a la que previsiblement li queden pocs anys de vida, ja que el tronc central es troba més mort que viu. Tenint en compte que oficialment encara no ha rebut la declaració d'Arbre Monumental, sinó que de moment es tracta d'una "previsió" (com passa amb la majoria d'Arbres Monumentals del Pallars Sobirà), em temo que si s'ho repensen gaire, aquesta declaració acabarà sent pòstuma.

Til·ler dels Reguerals (juliol de 2016)

Si, malgrat els meus comentaris, teniu ganes d'anar a veure el til·ler, primer de tot haureu d'anar  a Rialp i d'allà agafar la carretera cap a l'estació d'esquí de Port Ainé. Quan passeu pel costat de l'àrea recreativa (amb algunes barbacoes i taules de pícnic) ja hi sereu a prop.

A partir d'aquí no sé massa bé com explicar-ho. He intentat localitzar-ho amb l'Street View del Google Maps, però les fotos que hi ha són de fa uns anyets, quan hi estaven fent obres, així que ara mateix la carretera no és exactament igual. Us deixo el mapa del punt aproximat on és el til·ler i, per assegurar la jugada, agafeu les coordenades que dóna la Generalitat, que en aquest cas sembla que són correctes.


A la mateixa carretera hi ha un altre arbre espectacular, força més fàcil de veure que el til·ler, que es mereixeria ser considerat Monumental, malgrat que aquest no apareix a la llista ni tan sols com a previst. Es tracta d'un gran castanyer que, malgrat tenir el tronc central ben mort, els seus rebrots gaudeixen de bona vitalitat, com prova la gran quantitat de pellofes de castanya que vam trobar als seus peus. 

La font d'on vam treure la informació sobre aquest arbre, que proposa que se'l consideri Monumental, l'anomena "Castanyer del trencall de Port Ainé" perquè és exactament això, un castanyer que es troba al trencall de la carretera de Port Ainé. Per trobar-lo, quan deixem la carretera C-13 i entrem a la que ens conduïria cap a l'estació d'esquí, just a l'inici trobarem un espai a mà dreta on podrem deixar el vehicle còmodament. 

Caminarem uns metres amunt per la carretera i veurem, a mà esquerra, l'inici d'un corriol molt desdibuixat i barrat amb una cadena, antic camí d'accés a la població de Roní. Caminarem uns pocs metres per aquest corriol fins que trobarem a la nostra esquerra l'espectacular castanyer.

Castanyer del trencall de Port Ainé (agost de 2019)

dilluns, 1 d’agost del 2016

Noguer de Llavaners (Soriguera)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Soriguera (Prats de Llavaners)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 14 m
Volt de canó: 4,75 m
Capçada mitjana: 7 m
Edat estimada:

La primera vegada que vam intentar trobar el Noguer de Llavaners no disposàvem de massa informació, així que vam anar una mica a l'aventura, a l'indret on crèiem que podia trobar-se l'arbre.

Ara, gràcies a la informació que em va deixar algú al blog i a les noves dades que s'han incorporat a la web dels Arbres Monumentals, ja sabem exactament on es troba i com podem arribar-hi amb facilitat.

Malgrat que hi ha diverses opcions per arribar-hi, jo explicaré la que vam fer nosaltres, que és la que conec. Primer de tot, des de Ribera de Montardit agafarem la carretera N-260 cap a Sort. Abans d'arribar-hi, al quilòmetre 283 agafarem la desviació cap a la LV-5131 en direcció Malmercat / Tornafort. Pocs metres més endavant, just creuar el pont, trobarem a mà esquerra un bon espai on deixar el vehicle, així que aparcarem i continuarem el recorregut a peu.

Allà mateix creuarem el riu del Cantó i agafarem el corriol que va seguint el seu curs per la banda esquerra. Si en algun moment trobem alguna bifurcació poc clara, tan sols cal anar seguint les marques de color groc pintades als arbres, que ens aniran guiant sense complicacions. 

Així, en aproximadament una hora de recorregut força planer i còmode, passarem pel costat del Noguer. És impossible passar de llarg sense veure'l, ja que es troba en una petita esplanada, entre el riu i el camí que anem seguint.

Noguer de Llavaners (agost de 2019)
 
 
 

Nosaltres vam anar fins al noguer i vam retornar pel mateix lloc per on hi havíem anat, però si teniu ganes de caminar més estona, podeu fer una excursió per la zona que passi pel costat de l'arbre. Com que no n'hem feta cap, no en puc donar més informació, però navegant per Internet podreu trobar diverses rutes a wikiloc que us indicaran el camí a seguir; el noguer es troba entre Saverneda i Vilamur.