Pi Camat de la Tossa Blanca (Arnes)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Ajuntament
Terme municipal: Arnes
Coordenades UTM ED50 (m): X 272442  Y 4525760
Alçària total: 23 m
Volt de canó: 3,3 m 
Capçada mitjana: 15,2 m
Edat estimada:

Arribar a trobar el Pi Camat no és tasca fàcil. Es troba a la Tossa Blanca i s'hi pot arribar per dues bandes, des de la banda d'horta de Sant Joan o bé des de la banda de Roquetes. Nosaltres ho havíem intentat des d'Arnes, però aquell dia, potser perquè no ho vam veure clar o perquè se'ns estava fent tard i començava a fosquejar, ho vam deixar per una altra ocasió. 

Aprofitant una visita a Sant Carles de la Ràpita, vam decidir intentar arribar-hi des de la banda del Baix Ebre. Vam anar fins a Roquetes i passat el poble vam agafar la carretera camí del Caro. Anirem avançant una bona estona, passant pel costat del Restaurant Pous de la Neu, el refugi de la UEC i el Restaurant del Port. Poc després de passar aquest últim restaurant, a mà dreta agafarem la pista, en principi asfaltada, cap a la font del Mascar. Trobarem una bifurcació: a l'esquerra, la Font del Mascar; la dreta, la que agafarem, el Camí dels Clots. Veurem alguna marca de GR que ens indicarà que anem per bon camí. Aquesta pista és molt llarga, està en bon estat, però no és apta per a qualsevol cotxe, ja que hi ha moltes pedres que poden ser difícils d'evitar si el vehicle no és prou alt.

Uns quants quilòmetres més enllà, arribarem al pla de Llinars, una zona plana d'antics camps de conreu. Divisarem una caseta blanca sobre una elevació, que ens indicarà la bifurcació a la dreta que haurem d'agafar. Aquest pot ser un bon lloc on deixar el cotxe, ja que més endavant trobarem un cartell indicant la prohibició de pas a qualsevol vehicle no autoritzat. Així doncs, a partir d'ara continuarem a peu.

Seguint la pista de la dreta, ben aviat arribarem a l'esplanada de La Foia, lloc on ens vam trobar una sorpresa que no ens va fer massa gràcia:

Ja havíem llegit en algunes ressenyes que en aquesta zona hi pasturen bous habitualment, però una cosa és trobar-se un grup de bous pacífics pasturant tranquil·lament i l'altra és veure aquest animal amb les seves imponents banyes al costat d'un cartell com el de sobre!

Tenint en compte que el camí ens obligava a creuar el camp, quan vam veure que hi havia una bona colla de bous  i alguns vedells voltant per allà en total llibertat (com ha de ser!), per un moment vam estar a punt de girar cua i tornar-nos-en per on havíem vingut, més quan la manada va començar a córrer tan bon punt va detectar la nostra presència. Però ben aviat ens vam adonar que, de fet, no corrien cap a nosaltres per atacar-nos, sinó que se n'anaven en sentit contrari, com si fugissin.

Així doncs, vam travessar el prat dissimuladament, intentant mantenir-nos tan allunyats dels animals com poguéssim, fins a l'altra banda del camp, on vam localitzar una pista que vam anar seguint una bona estona cap a l'esquerra, passant per darrere del corral de Maraco. 

Com que a partir d'aquí se'm fa difícil d'explicar com arribar fins al Pi Camat, us remeto al blog d'un bon coneixedor de la zona dels Ports, de qui en vam anar seguint les indicacions i, sobretot, el track que ens va anar guiant per senders que tallen camí. La seva excursió fa una mica de volta, perquè s'endinsa enmig del bosc per anar a trobar el Pi de Baio, que no és monumental, però bé es mereix que li fem un cop d'ull.

Mas del Torrero

Pi de Baio (setembre de 2015)

No sé si vull saber què és...

Després de veure el pi, seguirem el track que ens portarà cap a la Tossa Blanca. Anirem fins al cim i ja des de la carena podrem divisar el nostre objectiu.

Carena de la Tossa Blanca

Pi Camat (setembre de 2015)

Ja de tornada cap al cotxe, el cel sobre el Caro tenia aquest aspecte que veieu a sota, així que ja podeu suposar que hi vam arribar lleugerament mullats. Per sort, després d'amenaçar pluja durant tot el matí, finalment van començar a caure les primeres gotes quan pràcticament ja arribàvem al final de la nostra excursió, així que no ens podem pas queixar. Objectiu assolit!

Teix de la Coscollosa (La Sénia)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: La Sénia
Coordenades UTM ED50 (m): X 265402  Y 4516240
Alçària total: 14,5 m
Volt de canó: 4,38 m 
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada:

Probablement localitzar aquest fabulós teix en una altra època hauria estat gairebé un miracle, ja que es troba al mig d'un petit barranc amb molta vegetació. Actualment, el recorregut dels Estels del Sud passa pel seu costat, així que no tan sols trobem un sender ben fressat per arribar-hi, sinó que a més anem trobant contínuament les marques blaves en forma d'estrella dels Estels que ens acompanyen en el nostre camí.

Malgrat que pertanyi al municipi de la Sénia, per trobar al teix primerament ens hem de dirigir a la població de Fredes, on hi arribarem  a través de la CV-15, passant pel costat del pantà d'Ulldecona i el monestir de Santa Maria de Benifassà.

Un cop a Fredes, agafarem la pista forestal seguint les indicacions que ens portarien cap al Caro. La pista està en un fantàstic bon estat (almenys el dia que hi vam ser nosaltres), malgrat que no és apta per a qualsevol cotxe (de fet, un cartell al seu inici recomana l'ús de vehicle 4x4). Seguirem la pista uns deu quilòmetres, fins que arribarem a un encreuament de quatre camins, lloc on deixarem el cotxe. A partir d'ara seguirem a peu. A pocs metres, trobarem una bifurcació de la pista al costat d'una bassa. Deixarem la pista del Caro i anirem per la de l'esquerra, on de seguida trobarem una cadena que barra el pas a vehicles. 

Farem uns pocs metres d'aquesta pista i de seguida veurem, a l'esquerra, el primer dels estels blaus que ens aniran assenyalant el camí. Primer el sender passa pel mig del bosc, però després arriba a una gran i idíl·lica esplanada, el Prat d'en Rubera, on es troba el "Xalet del Rei".

Xalet del Rei

Anirem avançant en línia recta, seguint el curs del petit rierol, i poc després trobarem una bassa i l'inici de l'estret del barranc de la Coscollosa. La bassa està plena d'animalons de tot tipus (espiadimonis, peixets, sabaters i granotetes, entre altres) que demostren la qualitat de la seva aigua.

En aquest moment el recorregut passa per la llera del barranc, així que cal anar en compte si hi ha perill de riuades. Nosaltres hi vam ser a mitjans de setembre i el vam trobar pràcticament sec, a excepció d'algunes petites basses amb aigua estancada, però és probable que, si es fa en alguna altra època, s'hagi d'anar preparat per mullar-se lleugerament els peus. 

Estret del barranc de la Coscollosa

Passat aquest tram de congost, el barranc s'eixampla una mica, malgrat que el sender continua passant per la seva llera. Començarem a trobar els primers teixos, cap comparable al que busquem. La densitat de la vegetació en aquest punt i els trams posteriors pel mig del bosc humit i ple de falgueres, en alguns moments ens recordaven molt les excursions canàries pels boscos de laurisilva. 

Mentre el sender continuï tan ben cuidat com el vam trobar nosaltres, el recorregut no té pèrdua ni dificultat. De fet, els aproximadament dos quilòmetres que quedaven fins a localitzar el gran teix em van semblar d'allò més agradables. 

Anàvem avançant, mirant a totes bandes, no fos cas que passéssim pel costat del teix i no el veiéssim. Fins que el vam trobar i vam descobrir que és impossible passar pel seu costat i no veure'l. Es troba al costat esquerre del camí, no cal desviar-se ni un centímetre del sender, així que quan el trobem el veurem sí o sí.  

 

Teix de la Coscollosa (setembre de 2015)

 

 

Nosaltres aquell dia anàvem amb la idea de trobar el teix i prou, així que quan vam haver fet les fotos de rigor, vam girar cua i vam desfer el camí que havíem. A més, el cel amenaçava pluja i comptant que ens trobàvem al bell mig d'un barranc més aviat estret, vam pensar que potser un altre dia ja ens dedicaríem a fer algun tram més d'aquest recorregut.

Encara seguim aquí!

Qui m'hauria dit a mi, aquell ja llunyà 4 de setembre de 2006, quan publicava la meva primera entrada en aquest blog, que nou anys més tard encara seguiria en ple funcionament!! 

La vida dóna moltes voltes i la temàtica de les meves publicacions ha anat variant amb el temps, passant de parlar d'anècdotes de la meva feina (motiu pel qual vaig decidir iniciar aquesta petita aventura) a fer un seguiment de la nostra monumental recerca arbòria que, ara per ara, trobo molt més interessant.

Doncs res, estimat blog meu, felicitats pel teu novè aniversari! I que en vinguin molts més!!

 

Plàtans del Mas de Cavaller (Constantí)

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2005
Propietari: J. Anguera Fortuny
Terme municipal: Constantí
Coordenades UTM ED50 (m): X 347746  Y 4561138
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m 
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada:

Crec que els extraordinaris plàtans que donen la benvinguda al mas de Cavaller són els més espectaculars que he vist en la meva vida, i això que ja n'he vist una bona colla de Monumentals. No tinc les dades de les seves mides, així que no sé si són realment tan grans com em va semblar o n'hi ha de més grans, però veure'ls em va deixar amb la boca ben oberta.

Plàtans del Mas de Cavaller (agost de 2015)

Per arribar als plàtans agafarem la carretera TP-7225, des del Morell cap a Reus. Al km 6 veurem clarament la copa dels plàtans destacant darrere la masia i per sobre de la resta d'arbres del voltant. Seguirem uns metres més per la carretera, fins que a l'esquerra trobarem l'entrada d'una pista de terra. Anirem avançant per aquesta pista fins que veurem, clarament i sense cap mena de dubte, l'accés al mas de Cavaller, amb els dos imponents arbres guardant-ne l'entrada. 

No oblidem que es tracta d'una finca particular, amb una cadena a l'entrada de l'accés a la masia. Cal demanar permís per accedir-hi, ja que el lloc és privat.

Pi Gros de Mestres i Pi del Baró (Vilallonga del Camp)

Declarat Arbre Monumental: 1997
Propietari: J. M. Mestres Solé
Terme municipal: Vilallonga del Camp
Coordenades UTM ED50 (m): X 350241  Y 4563453
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m 
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada: plantat el 1898
 

L'any 2008 aquest arbre va estar a punt de ser talat perquè pel lloc on es troba hi volien fer passar una línia elèctrica. El poble es va bolcar en la protecció del seu pi centenari i van aconseguir que es modifiqués uns metres el traçat de la línia i d'aquesta manera el pi no se'n veiés afectat. Actualment es troba rodejat de cables elèctrics, però el Pi Gros segueix brillant amb esplendor.

Pi Gros de Mestres (agost de 2015)

Per trobar-lo, el més senzill és que anem seguint, des de dins del poble, els indicadors del "Camp de futbol", que ens portaran cap a les afores del nucli urbà. Just passat el camp (que es troba força abandonat), s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra, que anirem seguint uns metres fins que trobarem davant nostre el gran pi.

A la mateixa població de Vilallonga del Camp, a la carretera que va cap a la Selva del Camp, hi havia un altre pi espectacular, el Pi del Baró, però el 2001 li va caure un llamp a sobre que el va deixar ferit de mort; el 2008 les seves restes van caure a terra i ja pràcticament no se'n conserva res.

Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià (Riera de Gaià)

Declarat Arbre Monumental: 1992
Propietari: Ajuntament
Terme municipal: Riera de Gaià
Coordenades UTM ED50 (m): X 362649  Y 4558553
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m 
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada: plantat el 1886

Trobar aquest plàtan és ben senzill, ja que el mateix nom amb què l'han batejat ja indica on es troba, exactament a la plaça de la vila de la població de la Riera de Gaià. Així doncs, per veure'l només cal anar fins a la Riera de Gaià, localitzar la plaça Major i allà hi trobareu aquest bonic exemplar.  

Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià (agost de 2015)

 

Arbres Monumentals del Baix Penedès

La comarca del Baix Penedès tan sols té un arbre declarat Monumental:

- Freixe d'Aiguaviva (el Montmell)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Urbanització Aiguaviva S. A.
Terme municipal: El Montmell (Aiguaviva)
Coordenades UTM ED50 (m): X 374704  Y 4579046
Alçaria total: 24 m
Volt de canó: 5,32 m 
Capçada mitjana: 27 m
Edat estimada:

Per arribar al Freixe d'Aiguaviva, el primer que haurem de fer és arribar fins a la Urbanització d'Aiguaviva, del municipi del Montmell. Agafarem la TP-2442 des de Sant Jaume de Domenys i farem uns 10 km fins que trobarem la TP-2443 en direcció Aiguaviva. 

Travessarem la urbanització fins al final, on trobarem el restaurant Celler d'Aiguaviva. Allà deixarem el cotxe i caminarem uns metres per la pista cap a l'esquerra, passant pel costat de la bassa i la font fins que localitzarem el gran freixe, amb dues plaques identificatives, una més nova i l'altra més antiga, al costat dels ceps, que encara es conserva.

Freixe d'Aiguaviva (agost de 2015)

 

Pi de Bofarull (Reus)

Declarat Arbre Monumental: 1991
Propietari: J. de Bofarull Gil
Terme municipal: Reus (carretera de l'aeroport)
Coordenades UTM ED50 (m): X 344376  Y 4556659
Alçaria total: 20,5 m
Volt de canó: 4,28 m 
Capçada mitjana: 21,4 m
Edat estimada: 350 anys
 

Trobar el Pi de Bofarull és tan senzill com trobar l'aeroport de Reus, ja que s'hi troba de camí, a uns 300 metres de la rotonda de la C-14, al costat de la riera de la Quadra. Al ser un lloc pla i al trobar-se el pi sol, sense altres arbres al seu voltant, fa que es vegi bé a distància.

S'ha de dir que tant l'arbre com el seu entorn es troben excepcionalment ben cuidats. Tant de bo tots els nostres Arbres Monumentals poguessin tenir aquest mateix aspecte.

Pi de Bofarull (agost de 2015)

 

 

 

Actualització: A dia d'avui, des del 2023, el Pi de Bofarull es dona per mort. Ja els darrers anys havia iniciat un procés de decadència que feia preveure el pitjor. La imatge que us poso aquí sota és del seu estat actual, amb les branques seques, però encara dempeus.

Imatge extreta de https://www.canalreustv.cat (agost de 2023)

Arbres Monumentals del Tarragonès

A la comarca del Tarragonès hi podem observar quatre arbres declarats Monumentals:

- Plàtans del mas de Cavaller (Constantí)
- Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià (Riera de Gaià)
- Pi del Baró (Vilallonga del Camp) - mort el 2008 a causa d'un llamp
- Pi Gros de Mestres (Vilallonga del Camp)

Alzina de can Cotet (les Valls de Valira)

Alzina de can Cotet

Espècie: quercus ilex supsp. ballota

Declarat Arbre Monumental: 1995
Propietari: ?
Terme municipal: les Valls de Valira (la Farga de Moles)
Coordenades UTM ED50 (m): X: 373500 Y: 4698595
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 3,35 m 
Capçada mitjana: 8,5 m
Edat estimada: ?

Trobar l'Alzina de can Cotet és relativament fàcil sempre que NO se segueixin les indicacions que dóna la web de la Generalitat. Nosaltres, que a aquestes alçades ja n'hauríem d'haver après, vam creure que la indicació al mapa era massa clara per estar equivocada, així que vam anar directes cap al lloc assenyalat. Quan hi vam ser, oh sorpresa, no trobàvem cap alzina monumental per enlloc, així que vam llegir i rellegir les anotacions de la web i vam anar explorant el lloc, perquè amb les informacions escrites tampoc ens acabàvem d'entendre, ja que parlen d'una Borda Caballé, com si tothom al món sabés on és aquesta borda! 

Exactament, les seves indicacions són: "Per arribar a l'Alzina des de la Seu d'Urgell cal agafar la carretera N-145 direcció Andorra, al km 8 desviar-se a mà esquerra cap al Càmping Frontera, recorreguts 50 m ja es podrà veure l'Alzina."

Total, que després d'anar fent voltes absurdes per on suposàvem que hi havia d'haver l'alzina, finalment vam anar cap a l'entrada del càmping i, fixa't tu, que vam descobrir l'arbre que buscàvem traient el nas per darrere la caseta de recepció! Mira que era fàcil de descriure-ho, eh?!

Des de la Seu d'Urgell anem cap a Andorra i, uns metres abans d'arribar a la frontera (ja sabeu, la mítica duana d'entrada a Andorra), trobarem una rotonda. Hem de fer gairebé tota la volta a l rotonda i agafar l'última sortida, un pont que passa per sobre el Valira, amb indicadors de "Civís" i "Parc Natural de l'Alt Pirineu". Anem recte uns metres, fins que trobem una bifurcació. Segons el mapa de la Generalitat, aquí mateix, en la bifurcació, hi hauria d'haver l'alzina, però no és cert; de fet, amb prou feines hi vam veure alzines a la zona. Doncs res, hem d'anar cap a la dreta, seguint l'indicador del càmping Frontera, i just darrere l'edifici principal del càmping veurem el nostre objectiu.

Val a dir que quan la vam localitzar de lluny, estàvem tan cansats i, òbviament, enfadats per les voltes que havíem estat fent inútilment sota el sol insuportable d'aquest calorós juliol, que vam continuar el nostre camí cap a Andorra deixant pendent per a un altre dia el veure-la de més a prop i poder fotografiar-la des de sota.

Alzina de can Cotet (juliol de 2015)

Arbres Monumentals de l'Alt Urgell

A la comarca de l'Alt Urgell hi trobem sis declaracions d'Arbres Monumentals:

- Avet del Barranc de la Fou (Alàs i Cerc)
- Roures dels Vilars de Valldarques (Coll de Nargó)

- Alzinera de Coma Servera (Ribera d'Urgellet)

- Alzina de can Cotet (Valls de Valira)

- Pins Vells de l'Arp (la Vansa i Fórnols)
- Blada de la Coma (la Vansa i Fórnols)