Paret amunt!

Aquest juliol, com gairebé cada any i per no perdre el costum, amb el Mohawk hem anat a passar uns quants dies al Pirineu. Aquesta vegada les zones escollides han estat una catalana i l'altra aragonesa: la Vall de Boí i la Vall de Benasque. 

A la Vall de Boí ja hi havíem estat fa uns quants anyets, fent el recorregut de les ermites romàniques. Aquesta vegada hem canviat de temàtica i hem vingut a fer què? Doncs a l'activitat que em té més ocupada últimament: buscar Arbres Monumentals!! A l'Alta Ribagorça, comarca on es troba la Vall de Boí, hi ha cinc arbres declarats monumentals, però com que gairebé tots es troben dins del Parc Nacional d'Aigüestortes, alguns d'ells envoltats de molts altres arbres gairebé igual d'espectaculars, no són tots fàcils de localitzar. Les dades relacionades amb aquests arbres ja les posaré a les "fitxes" corresponents, així que aquí em limitaré a explicar què hem estat fent aquests dies.

Tot va començar un dilluns de bon matí, quan ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, vam agafar els trastos (com pot ser que portem tantes coses per a tant pocs dies?!) i ens vam dirigir cap a la Vall de Boí.

 
Just arribar ens vam instal·lar al bungalow on viuríem els pròxims quatre dies, vam dinar i ràpidament ens vam dirigir cap a Pont de Suert, a fer la via ferrada del Tossal de Miravet. Feia molt temps que no havia fet cap ferrata i  no estava massa segura de com aniria. Al final no em puc pas queixar, perquè em va sortir força bé.


És una via amb tres trams diferenciats, que van augmentant de dificultat, amb la possibilitat de deixar-la en diversos moments si no ho veiem clar. El primer tram és força senzill, considerat d'iniciació, així que no hi va haver cap problema per superar-lo.

Al segon tram ja s'anava complicant el tema, amb algun petit desplom, que també vam superar més o menys bé.

 

El tercer tram té un desplom més pronunciat ja arribant al final de la via, que sí va afegir dificultat a l'ascenció. Això, sumat a la calor i el cansament que ja portava a sobre va fer que no veiés massa clar com acabar la via,. Per sort, a part del dissipador, sempre porto una baga de suport, per si de cas, que em va ser molt útil en aquesta ocasió.

La veritat és que en aquesta via em va semblar més difícil baixar que pujar, ja que vam estar una hora i mitja pujant i una hora més baixant per un caminet a estones amb força pendent, sorra i pedres que no ens ho van posar gens fàcil. Però bé, ja està feta, així que en podem apuntar una més a la llista!

Arbres Monumentals de l'Alta Ribagorça

A la comarca de l'Alta Ribagorça hi ha cinc arbres declarats Monumentals, dos avets, un pi roig, un om i uns grèvols, que es troben pràcticament tots dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per tant, alguns d'ells no gaire senzills de localitzar.

- Pi de Peixerani (Vall de Boí)

- Avet del barranc de Morrano (Vall de Boí)

- Avet de la Cremada (Vall de Boí)

- Grèvols de les Llaveades (Vall de Boí)

- Om del Trinquet (Vilaller)

Carrasca Grossa de les Vallcaneres, Pi Gros, Faig Pare (La Sénia)

Contemplar aquests arbres significa fer un recorregut per la Fageda del Retaule, dins del Parc Natural dels Ports. La seva particularitat radica en el fet de trobar una fageda en latituds tan càlides, ja que el faig és un arbre que prefereix el fred a la calor. De fet, el Retaule és la fageda més meridional d'Europa, cosa que ja la fa excepcional. Al tractar-se d'una fageda, i com podeu endevinar pel seu nom (Retaule), és gairebé obligat fer-hi una visita a la tardor, quan mostra tota la seva gran varietat cromàtica i fa realment honor al seu nom.

Us deixo aquest enllaç, on podreu trobar una bona explicació de l'excursió que vam fer.

Carrasca Grossa de les Vallcaneres

Espècie: quercus ilex subsp. ballota

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: La Sénia (les Vallcaneres, Font de la Carrasca Grossa)
Coordenades UTM ED50 (m): X 268251  Y 4515149
Alçària total: 16,5 m
Volt de canó: 2,25 m
Capçada mitjana: 17 m
Edat estimada: ?

Carrasca Grossa de les Vallcaneres (novembre de 2012)

Pi Gros del Retaule

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: La Sénia (el Retaule)
Coordenades UTM ED50 (m): X 269164  Y 4514538
Alçària total: 31,5 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 22,5 m
Edat estimada: 700 anys

Pi Gros del Retaule (novembre de 2012)

Faig Pare del Retaule

Espècie: fagus sylvatica

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: La Sénia (el Retaule)
Coordenades UTM ED50 (m): X 270116  Y 4515004
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 4 m
Capçada mitjana: 28 m
Edat estimada: 250 anys

Faig Pare del Retaule (novembre de 2012)

En part, aquests arbres són els culpables que el Mohawk i jo ens aficionéssim, uns quants mesos enrere ja, a anar a la recerca i captura (fotogràfica) d'Arbres Monumentals de Catalunya. Quan al programa  Espai Terra, un bon dia, van estar parlant d'aquesta llista d'arbres protegits per la Generalitat, vam descobrir que, sense saber-ho, ja n'havíem fotografiat més d'un, concretament aquests tres del Montsià. 

Del Faig Pare i el Pi Gros no ens va sorprendre gaire, perquè al voltant dels dos arbres hi havia força altra gent fotografiant-los, així que ens vam limitar a imitar el que feien els altres. El que va ser tota una sorpresa va ser tenir la foto de la Carrasca Grossa, ja que li vam fer la foto per casualitat, perquè vam parar a la font de la Carrasca i vam veure un arbre molt bonic al seu costat que ens va cridar l'atenció i vam decidir fer-li una foto com a tants altres que també vam fotografiar aquell mateix dia. La sorpresa va ser fer un repàs a la llista d'Arbres Monumentals i descobrir que aquell arbre amb el que no es fixava ningú, que passaven pel seu davant sense ni tan sols veure'l, també formava part de la llista. 

A partir d'aquí vam pensar que ja que teníem la "col·lecció" començada (també teníem la foto del fantàstic Roure de Santa Maria del Montseny, que ja no existeix), podíem intentar completar-la...i en això estem, augmentant de mica en mica la quantitat de "cromos" de la nostra col·lecció particular (i ja en portem 113!). Sabem que serà impossible d'acabar-la, perquè molts dels arbres que hi apareixen ja són morts i d'alguns d'ells no en queda ni rastre; altres es troben dins de finques privades i no són accessibles a no ser que ens posem d'acord amb els seus propietaris, cosa que no sempre és fàcil. Però bé, mentre hi hagi ganes, seguirem endavant i a veure fins on podem arribar.

Fargues de l'Arion (Ulldecona)

Fargues de l'Arion

Espècie: olea europaea subsp. europaea var. europaea

Declarades Arbres Monumentals: l'any 1997
Propietaris: J. i R. Porta Ferré
Terme municipal: Ulldecona (L'Arion)
Coordenades UTM ED50 (m): X 282233  Y 4500571
Alçària total: 6,5 m (I); 6 m (II)
Volt de canó: 7,9 m (I); 6,1 m (II)
Capçada mitjana: 16,8 m (I); 14 m (II)
Edat estimada: 2200-2300 anys

Per arribar a l'Arion, des d'Ulldecona hem d'agafar la TV-3314 en direcció la Galera o Godall. Després de passar una corba tancada a la dreta i una llarga recta, a mà dreta veurem una pista asfaltada amb un indicador de "Camí rural". Al trobar una bifurcació, agafarem el camí de la dreta i el seguirem fins a trobar-nos amb els cartells de l'entrada de l'Arion.

Les oliveres mil·lenàries de l'Arion, de la varietat farga, la més antiga que es coneix, es calcula que tenen uns 2200-2300 anys de vida i tot i això segueixen produint olives, amb les quals encara avui s'elabora i envasa oli.  

Dins la finca de l'Arion s'hi han comptat unes 400 oliveres mil·lenàries, però d'aquestes, en destaquen dues, que reben el qualificatiu de Monumentals. L'Arion és de propietat privada i, malgrat que hi ha rutes senyalitzades amb molts panells explicatius, una ruta amb BTT i un GR que el travessen, les visites a la zona s'han de fer amb guia, per evitar que es malmeti l'entorn (s'han de concertar a l'Oficina de Turisme d'Ulldecona, que es troba a l'edifici de l'estació de tren). 

Nosaltres ignoràvem aquest detallet, així que ens vam quedar amb les ganes de poder fer una visita a les oliveres; això sí, agraïm que ens permetessin entrar a fer, almenys, la foto per a la col·lecció, que teniu a sota. Sens dubte, la pròxima vegada que voltem per Ulldecona, ho programarem millor, perquè ens vam quedar amb moltes ganes de poder recórrer els voltants d'aquestes espectaculars fargues.

Farga de l'Arion I (juny de 2014)

Xop del Barri del Castell (Ulldecona)

Xop del Barri del Castell

Espècie: populus × canadensis

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament d'Ulldecona
Terme municipal:  Ulldecona (Barri del Castell)
Coordenades UTM ED50 (m): X 275847  Y 4498865
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 4,13 m
Capçada mitjana: 33,8 m
Edat estimada: ?

Aquest pollancre, com el nom indica, es troba al Barri del Castell de la població d'Ulldecona, a tocar del riu La Sénia. Per arribar-hi, des d'Ulldecona agafarem la carretera T-3319 en direcció Sant Rafel del Riu. Just passat el cartell d'El Castell (que, malgrat el seu nom, es troba força lluny del castell d'Ulldecona) veurem ja a la nostra esquerra el gran xop. Una entrada a mà esquerra ens permetrà aparcar el cotxe gairebé sobre les seves arrels.

Xop del Barri del Castell (juny de 2014)

Baladre de Balada (Sant Jaume d'Enveja)

Baladre de Balada

Espècie: nerium oleander

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: J. Porres i Zaragoza
Terme municipal: Sant Jaume d'Enveja (Balada)
Coordenades UTM ED50 (m): X 304409  Y 4509545
Alçària total: 8 m
Volt de canó: 0,6 m
Capçada mitjana: 7 m
Edat estimada: plantat el 1923

Per arribar al Baladre de Balada des d'Amposta ens hem de dirigir cap a Sant Jaume d'Enveja per la TV-3403, que va paral·lela a la sèquia (Canal de la Dreta de l'Ebre). Abans d'arribar a Sant Jaume, veurem l'indicador de Balada, creuarem el canal i entrarem a la població. L'arbust és fàcil de localitzar, ja que es troba al mig d'una placeta. 

Baladre de Balada (juny de 2014)

Arbres Monumentals del Montsià

A la comarca del Montsià hi podem trobar fins a vuit arbres declarats Monumentals:

- Auba de la Descàrrega (Amposta) - mort el 2009 pel cicló Klaus

- Baladre de Balada (Sant Jaume d'Enveja)

- Carrasca Grossa de les Vallcaneres (la Sénia)

- Faig Pare del Retaule (la Sénia)

- Pi Gros del Retaule (la Sénia)

- Teix de la Coscollosa (la Sénia)

- Fargues de l'Arion (Ulldecona)

- Xop del Barri del Castell (Ulldecona)

Teix d'Engrilló (Prat de Comte)

Teix d'Engrilló

Espècie: taxus baccata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: Ajuntament de Prat de Comte
Terme municipal: Prat de Comte (Engrilló)
Coordenades UTM ED50 (m): X 278954  Y 4535935
Alçària total: 9,5 m
Volt de canó: 4,54 m
Capçada mitjana: 10,5 m
Edat estimada: 1000 anys

Arribar al Teix d'Engrilló exigeix una petita caminada d'unes cinc-sis hores entre anar i tornar que ens ha de conduir, pràcticament, fins al cim d'Engrilló (això o tenir un cotxe 4x4 apte per a pistes un pèl complicades), des d'on es pot veure una espectacular panoràmica de tots els voltants.

Primer de tot, hem d'arribar fins a la població de Paüls per la TV-3541. Per entrar al poble, no transitable amb cotxe, hem d'agafar la carretera que surt d'uns metres abans de trobar les primeres cases (trobarem una petita esplanada amb un cartell de "Paüls" i un plafó indicador d'itineraris) i que fa la volta al turó, accedint al poble "per la porta de darrere".

Un cop al poble, ens hem de dirigir al cementiri, on trobarem lloc de sobres per deixar el cotxe còmodament. A partir d'aquí, toca caminar, però la caminada val la pena. Per cert, si voleu fer l'excursió, eviteu els dies calorosos d'estiu, ja que bona part del trajecte es fa sota cel obert.

L'excursió, que comença amb una pista que surt de la dreta del cementiri, no té pèrdua, ja que està molt ben indicada amb marques de GR primer i marques vermelles després, a part d'alguns pals indicadors en els moments adequats que ens aniran guiant cap al Montsagre de Paüls. Trobarem algunes bifurcacions que no presentaran problemes, ja que, com dic, estan ben indicades: s'ha d'anar sempre amunt, seguint les marques vermelles.

A mesura que anem avançant, anirem veient al nostre darrere Paüls, d'on venim, cada vegada més petitó i allunyat.

Arribar al Monsagre de Paüls és una grata sorpresa, ja que ens trobem amb un paisatge pirinenc al bell mig dels Ports de Besseit. El lloc convida a fer una aturada per esmorzar o, tal com vam fer nosaltres, fer-hi un mos per dinar ja de tornada.

A partir d'aquí cal dirigir-se cap al Tossal d'Engrilló, seguint cap a la dreta el sender que indica "Port de Comte", que ens portarà en poca estona a la pista forestal que mena cap al refugi del Tossal.

Un cop a la pista, cal seguir-la una bona estona cap a l'esquerra. En un moment donat, trobarem un petit sender marcat amb fites a mà dreta, que ens portarà als peus de l'antic Teix. Si no trobem el sender no passa res, seguim per la pista fins a arribar al refugi i des d'allà, mirant cap a la vall, localitzarem fàcilment el teix solitari uns quants metres més avall.

Teix d'Engrilló (juny de 2014)

 

Com he comentat a l'inici, val la pena pujar fins al cim del Tossal per poder contemplar l'espectacular paisatge que es divisa des d'allà.

Om de Burjassénia (L'Aldea)

Om de Bujassénia

Espècie: ulmus minor

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ?
Terme municipal: L'Aldea (Burjassénia)
Coordenades UTM ED50 (m): X 297077  Y 4512035
Alçària total: 15,5 m
Volt de canó: 4,55 m
Capçada mitjana: 19 m
Edat estimada: 150 anys

L'Om de Burjassénia, situat dins propietat privada, es troba molt a prop de la torre de defensa de Burjassénia, del segle XII.

Al trobar-se dins de propietat privada, nosaltres vam optar per acontentar-nos veient l'Om a distància, traient el cap entre els altres arbres del seu voltant.

Arribar fins a Burjassénia és molt fàcil, ja que es troba molt a prop de l'entrada a l'AP-7 d'Amposta. Sortim d'Amposta en direcció L'Aldea i just creuar el pont sobre l'Ebre i passada la rotonda, trobarem a mà dreta el mas de Burjassénia, amb la torre de defensa i l'Om dins la seva propietat.

Pi del Perillo (Alfara de Carles)

Pi del Perillo

Espècie: pinus halepensis

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000

Propietari: R. Gas Piñol
Terme municipal: Alfara de Carles (Font de Perera, prop del xalet de Rapons)
Coordenades UTM ED50 (m): X 284706  Y 4531063
Alçària total: 9 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 19,5 (?) m
Edat estimada: ?

Probablement es tracta del pi més curiós que hem vist fins ara, ja que gairebé des de terra, el seu tronc es ramifica en diverses besses i aquestes, a causa del propi pes, han anat creixent en horitzontal en lloc de vertical, donant-li a l'arbre un aspecte fantasmagòric. S'han fet treballs d'acondicionament, amb puntals i cables, per reforçar aquestes grans branques i evitar que es trenquessin pel pes.

Pi del Perillo (juny de 2014)

Hi ha diverses maneres d'arribar fins al Pi, però nosaltres vam decidir ser una mica il·legals i arribar-hi amb cotxe agafant la pista que va paral·lela al canal de Xerta-Sènia, on hi ha un cartell a l'entrada d'accés restringit als membres de la Comunitat de Regants del Canal. Com que l'obra està feta, però en desús, vam decidir saltar-nos dissimuladament la restricció i avançar per la pista, molt en compte de no acabar dins el canal (que no té aigua, però la séquia hi és igualment). Passat el quart pont sobre el canal, creuem a la banda dreta i agafem una pista que surt en ascens en aquella banda.

 

Anirem seguint la pista principal, ignorant bifurcacions, fins que, després d'una corba molt pronunciada a l'esquerra, trobarem una pista secundària a mà esquerra que ens portarà en pocs minuts als peus del formidable Pi. Aquest últim tros el vam fer a peu, ja que la pista principal està en molt bon estat (o ho estava quan hi vam ser), però aquesta altra pista no té tan bona pinta.

Eucaliptus de Jesús, Nouer americà de Remolins, Plàtan de Bítem (Tortosa)

Dins el terme municipal de Tortosa hi podem veure, en pocs minuts de cotxe, tres arbres monumentals.

Eucaliptus de Jesús

Espècie: eucalyptus camaldulensis

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:  E.M.D. Jesús
Terme municipal: Tortosa (Jesús, Pati de l'Església de la Immaculada)
Coordenades UTM ED50 (m): X 290214  Y 4522475
Alçària total: 31 m
Volt de canó: 5,08 m
Capçada mitjana: 31,5 m
Edat estimada: ?

El gran eucaliptus es troba a la població de Jesús. Per arribar-hi, des de Tortosa agafarem la carretera C-12 i en pocs metres trobarem l'entrada a Jesús i un aparcament al mateix lloc, davant de l'Església de la Immaculada. 

 

L'arbre es troba al costat de l'Església, amb el Canal de la Dreta de l'Ebre a l'altra banda, molt ben cuidat però, alhora, paradoxalment, amb un parc infantil als seus peus que treu tot l'esplendor al fantàstic exemplar.

Eucaliptus de Jesús (juny de 2014)

Canal de la Dreta del riu Ebre

El Nouer Americà (o Pacaner) de Remolins i el Plàtan de Bítem es troben també molt a prop del nucli urbà tortosí, però en aquest cas a tocar del Canal de l'Esquerra de l'Ebre. Tots dos els trobarem arran de carretera (T-301 direcció Tivenys/Bítem), així que són fàcils de localitzar.

Nouer Americà de Remolins

Espècie: carya illinoinensis

Declarat Arbre Monumental: previst?
Propietari: ?
Terme municipal: Tortosa (Remolins)
Coordenades UTM ED50 (m): X 291365  Y 4522139
Alçària total: 22,5 m
Volt de canó: 2,88 m
Capçada mitjana: 31 m
Edat estimada: ?

Nouer Americà de Remolins (juny de 2014)

El Nouer es troba dins d'una finca particular, així que ens haurem de conformar en observar-lo des de la carretera estant (nosaltres vam parar el cotxe a l'accés al Canal que hi ha molt a prop de l'arbre, així no molestàvem a ningú).

Plàtan de Bítem 

Espècie: platanus × hispanica

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Volpe S.A.
Terme municipal: Tortosa (Bítem, Hort dels Hivernacles)
Coordenades UTM ED50 (m): X  291032  Y 4527676
Alçària total: 28,5 m
Volt de canó: 4,75 m
Capçada mitjana: 23,8 m
Edat estimada: ?

El Plàtan el trobarem passada la població de Bítem, seguint la mateixa carretera T-301. Uns quilòmetres més enllà, arribarem a la zona dels hivernacles i allà, a la nostra dreta, localitzarem el nostre objectiu. 

Com en el cas de l'Eucaliptus, ens va sorprendre veure un arbre tan ben cuidat en un entorn tan poc respectuós cap a ell. És com si els seus cuidadors es preocupessin molt per l'arbre, però sense tenir en compte tot allò que l'envolta i d'alguna manera l'afecta i també el perjudica.

Plàtan de Bítem (juny de 2014)

Arbres Monumentals del Baix Ebre

La comarca del Baix Ebre té actualment onze arbres declarats Monumentals, malgrat que algun d'ells es troben dins de propietats privades i tenen, per tant, un accés restringit:

- Eucaliptus de Jesús (Tortosa)
- Pi del Perillo (Alfara de Carles)
- Om de Burjassènia (L'Aldea)
- Eucaliptus Gros de Bernis (L'Aldea)
- Eucaliptus Alt de Bernis (L'Aldea)
- Plàtan de Bítem (Tortosa)
- Roures del Ullals (Alfara de Carles)
- Teixos de l'Enclusa (Alfara de Carles)
- Teixos de Marturi (Roquetes)
- Pi de Casserres (Alfara de Carles)
- Nouer Americà de Remolins (Tortosa)