Avets de les Bagues (Riu de Cerdanya)

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: Ajuntament de Riu de Cerdanya
Terme municipal: Riu de Cerdanya
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total:  27,5 m (I); 30,5 m (II)
Volt de canó: 4,11 m (II); 4,04 m (II) 
Capçada mitjana: ?? m
Edat estimada:

Arribar als Avets de les Bagues (o de la Baga de Riu) és força senzill. Primer de tot, hem d'anar fins a la població de Riu de Cerdanya, agafant la carretera que surt de l'àrea de servei de la boca nord del túnel del Cadí (per cert, si hi aneu des de la banda de Berga, ja podeu anar preparant els gairebé 12€ que val el peatge del túnel...).

Creuarem el poble i continuarem per la carretera, seguint l'indicador cap al coll de Pendís, que aviat es convertirà en una pista de terra en bon estat, però força pedregosa. Recorrerem cinc quilòmetres de la pista, fins que arribarem al refugi del Serrat de les Esposes, lloc on deixarem el vehicle.

Refugi del Serrat de les Esposes (forma part del recorregut dels Cavalls del Vent)

Ara toca caminar, però pràcticament tot trajecte es fa per pista forestal en molt bon estat (com que no hi circulen vehicles, no s'erosiona gaire), així que no comportarà cap mena de dificultat. Bàsicament, es tracta d'anar seguint els punts taronges pintats a les pedres i també en alguns arbres, durant uns tres quarts d'hora. Com dic, no té pèrdua, perquè va resseguint la pista. Si ho volem fer una mica més interessant, a l'inici, en lloc de començar per la pista, podem dirigir-nos avall, cap al torrent, seguint un petit sender força fressat, on també anirem trobant marques taronges. Aquest sender baixa al torrent, el creua, puja per l'altra banda i es retroba novament amb la pista, que seguirem cap a l'esquerra.

Anirem caminant durant una mitja hora per aquesta pista, veient com de mica en mica el bosc de pins es va convertint en una bonica i ben cuidada avetosa.
 

Passats uns 35 minuts des de l'inici del recorregut, trobarem una bifurcació de la pista, deixarem la que anàvem seguint, que fa una corba cap a la dreta, i seguirem per la de l'esquerra, igual de còmode que l'anterior. Prop de l'encreuament hi podrem veure aquesta "escultura" (al costat del refugi n'hi ha una altra).

Continuarem caminant uns quinze-vint minuts més, encara acompanyats pels punts taronges, però ara pintats als arbres.

Quan la pista creua la carena, veurem a mà dreta un corriol marcat amb unes estaques de fusta pintades amb el mateix color taronja. Deixarem la pista i seguirem aquest corriol, que va resseguint la carena, una estona no massa llarga.

 

Aviat les estaques de color taronja passaran a ser estaques de color verd festuc, fites que haurem d'anar seguint, perquè ens portaran directament fins als peus dels grans avets que estem buscant. Mentrestant, podem anar contemplant els avets de l'Avetosa de Riu, ja que n'hi ha alguns de realment preciosos.

 

Fets uns deu minuts per aquest corriol, el deixarem que segueixi carenejant i nosaltres agafarem un petit sender a mà dreta, indicat també amb una estaca pintada de verd, que de manera força planera recorre aquest vessant i ens portarà als peus dels Avets. De fet, el camí s'acaba allà. En algun moment, aquest sender es desdibuixa, suposem que a causa de la neu que deu cobrir el terra cada hivern, però no passa res, encara que no acabem de veure el sender, simplement hem de seguir avançant en línia recta, sense desnivells, i uns quinze minuts després d'haver-lo començat, trobarem el primer dels grans avets. Hi ha una placa identificativa d'Arbre d'Interès Local (suposo que aviat hi posaran la d'Arbre Monumental), però us asseguro que no cal cap cartell que ens indiqui de quin avet es tracta. El segon avet es troba uns metres més endavant, seguint el mateix camí. 

He de confessar que nosaltres vam començar aquesta recerca amb no massa ganes, ja que els avets declarats monumentals normalment destaquen per la seva alçada, cosa que és difícil de veure quan es troben enmig d'una avetosa i rodejats d'altres avets pràcticament igual d'alts. Aquest fet, a més, fa que sigui impossible fer una fotografia on aparegui tot l'arbre en la seva magnitud, ja que des dels seus peus no es veu la part alta de la copa i tampoc no es pot fer a distància, perquè hi ha molts altres avets pel mig que els tapen. Vaja, que de tots els arbres que formen part de la llista de Monumentals, els avets són els que menys ens interessen, per la dificultat de trobar-los en molts casos (en tenim més d'un pendent que hem anat a buscar, però hem estat incapaços de trobar) i la impossibilitat de treure'n una fotografia decent.

Dic això perquè els Avets de les Bagues ens van deixar bocabadats. Són impressionants, no tan sols per les seves dimensions, sinó també per la seva morfologia: estem acostumats a veure avets ben verticals, amb el seu tronc recte, llarg i més aviat prim de més de trenta metres d'alçada, i sovint peladets, degut a que amb el temps van perdent les fulles de les branques inferiors i amb prou feines aguanten les de les parts superiors.

Amb aquestes imatges comprovareu que els Avets de les Bagues no s'assemblen gens a aquests altres avets que hem anat trobant: els seus troncs, de més de quatre metres de volta, es ramifiquen en diverses besses molt gruixudes, que fins i tot ens van fer dubtar que realment es tractessin d'avets. Deixeu-me que ho posi en majúscules: ESPECTACULARS! Aquests sí fan honor al qualificatiu de MONUMENTALS.

Avet de les Bagues I (agost de 2017)

Avet de les Bagues I (agost de 2017)

Avet de les Bagues II (agost de 2017)

En la imatge de sota no queda massa clar, però els troncs que es veuen entre el tronc principal i el secundari de l'esquerra formen part del mateix arbre. I n'hi ha més, que aquí no es veuen. 

Avet de les Bagues II (agost de 2017)

Avet de les Bagues II (agost de 2017)

 Quan ens hagi acabat de caure la baba, desfarem el camí fet fins arribar al refugi.

I una mica de publicitat: Podeu trobar l'itinerari al llibre Parc Natural del Cadí-Moixeró. 50 indrets amb encant, concretament la Ruta 44: "Avetosa de Riu", igual que la de l'Avet del Barranc de la Fou (Ruta 5) o els Faigs de les Molleres de Gresolet (Ruta 29).