Una recomanació

Per a tots aquells amants dels arbres, us proposo que feu un cop d'ull al web 

Plantipodes-AM

En aquest portal, encara en construcció, hi trobareu un munt d'informació interessant sobre els arbres més rellevants de casa nostra, tant vius com morts, catalogats com a Monumentals per la Generalitat de Catalunya com no. 

Llistat d'Arbres Monumentals catalogats per la Generalitat

Fent un cop d'ull al llistat que apareix al portal web d'Arbres Monumentals, detecto que hi han desaparegut alguns dels arbres que abans hi apareixien, com és el cas dels arbres del Jardí Botànic Històric de Barcelona (de fet, al desaparèixer aquests arbres, ha acabat desapareixent de la llista tota la comarca del Barcelonès), que, malgrat la proposta que se'n va fer, no van arribar a ser qualificats oficialment com a Monumentals. 

El mateix ha passat amb altres arbres d'altres comarques, que tampoc han arribat a obtenir la catalogació de Monumentals i, per tant, han estat exclosos del llistat. 

Permeteu-me, però, que jo els segueixi mantenint presents en el meu blog, ja que encara que oficialment sembla que al final no han merescut tenir la seva placa identificativa, no per això deixen de ser exemplars que es mereixen que els fem una visita.

Quan tingui més temps lliure ja faré el meu llistat més ben fet, deixant clar quins apareixen al catàleg de la Generalitat i quins no. Si no, a l'inici us he posat l'enllaç a la pàgina oficial dels Arbres Monumentals, perquè ho pugueu comparar vosaltres mateixos.

Pin deth Plau de Naut (Vielha i Mijaran)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari:
Terme municipal: Vielha e Mijaran
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçaria total: 15,1 m
Volt de canó: 4,33 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada:

El camí per arribar fins al Pi del Pla de Dalt (Pin deth Plau de Naut) no és fàcil, sobretot perquè, bàsicament, en molts moments ni tan sols hi ha camí. Per aquest motiu, les meves explicacions de com accedir-hi no podran ser clares, ja que en diversos moments vam tirar camp a través en la direcció cap on suposàvem que havia de ser l'arbre, sense altres indicacions que ens guiessin.

Bé, anem al que sí sabem segur. Primer de tot, ens situarem a Vielha i, des d'allà, agafarem la carretera cap a Mont. Un cop a Mont, creuarem el poble pel Carrer deth Centre fins que s'acabi l'asfalt, lloc on deixarem el vehicle just abans de començar la pista de terra.

Vielha des de Mont

Ara toca caminar uns tres quilòmetres llargs per la pista, fins que arribarem al dipòsit d'aigua municipal. Fins aquí anem bé, la pista està en molt bon estat i no té un desnivell exagerat, així que es pot anar fent tranquil·lament. Malgrat que fins aquest punt s'hi podria anar en cotxe, la pista no té massa lloc on aparcar-lo, per això nosaltres vam preferir deixar-lo ben posat al poble i fer aquest tram a peu.

Un cop al dipòsit, veurem un corriol que comença a ascendir just de la seva dreta endinsant-se al bosc. Hi ha un tronc sec a l'inici del camí que ens podria despistar, però si ens hi fixem bé veurem que darrere la soca hi ha el corriol. Aquí comença, al meu parer, la tortura. El corriol, malgrat que força evident, a estones es troba cobert per falgueres, esbarzers i altres plantes que dificulten seguir-lo amb comoditat. Per aquest motiu val més anar calçats amb botes i pantalons gruixuts, ja que això serà una constant en tot el recorregut, sobretot a la part final, al pla on hi ha el pi. L'altra dificultat és que aquest corriol va ascendint contínuament sense descans, així que uns bastons per ajudar-nos a caminar tampoc ens anirien malament.

El temps que trigarem en fer aquest tram dependrà, en part, de les ganes de pujar que tinguem. Nosaltres vam trigar uns 45 minuts des del Pi fins a retornar al dipòsit, perquè anàvem lleugers i ja sabíem per on havíem d'anar, però la pujada se'ns va allargar força més, precisament per aquest ascens constant i les estones que vam anar fent voltes per a localitzar el camí que ens havia desaparegut entre la vegetació.

El corriol que anàvem resseguint sense complicacions ens portarà fins el Pla de Baish (el Pla de Baix), on començarà la nostra aventura, perquè de cop desapareix el sender evident i tan sols trobarem, de tant en tant, alguna fita de pedres que ens anirà orientant, però no sempre. El que hem de tenir clar és que el Pla de Dalt es troba uns metres per sobre del Pla de Baix, així que l'objectiu és creuar el Pla de Baish com poguem i continuar ascendint fins a arribar al Pla de Naut. 

No us puc indicar gaire més, perquè ja dic que aquí hi vam estar fent voltes fins que finalment vam localitzar la continuació del corriol a l'altra banda del Pla, malgrat que poc després el vam tornar a perdre. El Pla de Baish el vam creuar més o menys pel mig, passant pel costat esquerre d'una plantació de falgueres, però això pot ser poc indicatiu, ja que aquesta vegetació creix tan ràpid que amb poc temps pot haver canviat molt. Com he dit abans, hi havia alguna fita, però no en vam veure gaires més, així que tant pot ser que no hi fossin com que nosaltres no les sabéssim localitzar.

Sigui com sigui, creuarem el pla i continuarem ascendint fins a trobar el Pla de Naut. Quan hi arribem pensarem que potser sí que haurà valgut la pena arribar fins allà. El pla, òbviament, és ple de vegetació que anirà endarrerint el nostre ascens, però aquesta vegada, tot i no haver-hi camí marcat per enlloc, tampoc no hi ha pèrdua: hem de creuar-lo en línia recta de punta a punta, fins al final, on trobarem el Pi.

Plau de Naut

Plau de Naut (al centre, el "nostre" Pi)

Malgrat que el Pi del Plau de Naut no té placa identificativa, el reconeixerem de seguida perquè no n'hi ha cap altre com ell. A mesura que anem pujant pel camp, veurem un pi de dos troncs a mà esquerra i una cabana de construcció a mà dreta que ens poden orientar: el Pi es troba més o menys al mig de tots dos, just a l'inici del bosc, així que no arribarem a entrar-hi.

Pin deth plau de Naut (juliol de 2019)

Després de quedar-nos bocabadats amb les curioses formes del tronc del Pi, farem un gir de 180º i podrem meravellar-nos amb les vistes del paisatge que ens rodeja, ja que hi podem contemplar, entre altres, tota la Maladeta.

La Maladeta

Val molt la pena asseure's als peus del Pi (procurant no asseure'ns sobre esbarzers o altres plantes encara menys agradables) i esmorzar tranquil·lament, gaudint de la pau que s'hi respira i de les vistes espectaculars que hi ha. I si, a més, alguns habitants de la zona decideixen venir a fer-nos companyia, què més podem demanar?

Papallona que ens va acompanyar mentre esmorzàvem

El retorn cap on hem deixat el vehicle es pot fer en poc més d'una horeta, anant a pas lleuger, sempre i quan tinguem clar el camí per on hem pujat i el poguem desfer sense complicacions. Són uns 45 minuts fins al dipòsit més l'estona que necessitem per recórrer la pista fins al poble. 

Una altra recomanació: malgrat que bona part del recorregut va per dins del bosc, també hi ha tot el tram de pista que no està cobert. Per tant, millor si eviteu fer-lo a ple juliol, amb temperatures de més de 30 graus i un dia radiantment assolellat. Vaja, que al Plau de Naut s'hi estava d'allò més bé, però anant per la pista de retorn, ja al migdia, ens hi vam ben socarrimar!

Ginebre del Tuberic (Castell de Mur)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Josep de Vilamolat
Terme municipal: Castell de Mur (Alzinar de Miravet, Mur)
Coordenades UTM ED50 (m): X  320721  Y 4664125
Alçaria total: 7,5 m
Volt de canó: 2,3 m
Capçada mitjana: 9,5 m
Edat estimada: 300 anys

Per arribar al Ginebre del Tuberic, en primer lloc ens haurem de dirigir cap a Castell de Mur. Allà, deixarem el vehicle a l'aparcament de terra que hi ha just sota el castell i continuarem a peu avançant per la pista en direcció a les runes de la Casa Forta de Miravet.

Castell de Mur

Malgrat que la pista està en bones condicions i és fàcil anar seguint el recorregut, com a referència, per assegurar-nos que anem per bon camí, trobarem una bassa de bombers i molt a prop seu un petit refugi amb taules de picnic i una zona de barbacoa (tot i que quan hi vam anar nosaltres, en ple juliol, era precintada per l'elevat risc d'incendi), ideal per fer-hi una parada tècnica quan retornem de visitar el ginebre. 

Seguirem per la pista i passarem pel costat de les runes de la Casa Forta de Miravet, on no ens acostarem, ja que té alt risc de despreniment. De fet, la torre està tan inclinada que creiem que pot caure d'aquí poc temps.

Casa Forta de Miravet

Mentre anem caminant, podem mirar enrere i comprovar tot el recorregut que haurem fet fins llavors, ja que és fàcil de resseguir amb la mirada.

La pista arriba a una bifurcació, que seguirem cap a l'esquerra. Uns minuts més tard trobarem un bosc de xiprers, on no hem d'arribar a entrar. Just abans d'arribar al bosc, trobarem, a mà dreta, una esplanada amb xiprers jovenets escampats per tot el terreny. Allà intuirem una antiga pista, ja força desdibuixada, però que encara es pot anar seguint, que agafarem. Només caldrà resseguir uns dos-cents metres aquesta pista fins que localitzarem el Ginebre (bé, primer de tot en veurem la placa identificativa i després ja trobarem l'arbre).

 

 

El Ginebre del Tuberic no presenta, actualment, una gran vitalitat. Com podeu veure a les imatges de sota, té algunes branques mortes, un esbarzer sortint del seu tronc i un boix creixent-li al seu costat. No sabem quant temps li pot quedar, però comparant la fotografia de la web dels Arbres Monumentals amb la nostra, de mitjans 2019, s'hi pot apreciar una gran diferència i no precisament favorable.

Ginebre del Tuberic (juliol de 2019)

 

Aquesta petita excursió, còmoda i assequible, no ens portarà més d'una hora i mitja de recorregut, així que, si ens ho combinem bé, podem aprofitar l'estada per fer també la visita guiada al Castell de Mur i la Col·legiata de Santa Maria, que hi ha just al costat. I ja que hi som, ens podem quedar uns dies a la zona del Montsec, on hi ha mil coses per fer i per visitar, per a totes les edats i tots els gustos.

Avet de la Cremada (Vall de Boí)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vall de Boí
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 30 m
Volt de canó: 6,19 m 
Capçada mitjana: 15,8 m
Edat estimada:

A la Vall de Boí, a part de les precioses esglésies romàniques que podem veure als diversos pobles de la vall,  hi poden contemplar, també un altre tipus de monuments, uns Arbres Monumentals, que podem visitar tots quatre en un mateix dia (malgrat que en el blog els posi en entrades independents).  

Per arribar al Pla d'Aigüestortes, des d'on començarem els diferents recorreguts, prèviament agafarem un taxi des de la població de Boí, ja que no es pot accedir al parc amb vehicle privat. Des de la caseta on ens deixarà el taxi podrem arribar als diversos objectius de la zona: el Pi de Peixerani, l'Avet del Barranc de Morrano, l'Avet de la Cremada i els Grèvols de les Llaveades (que no hem vist, per la complicació d'arribar fins a ells). 

Bé, suposem que primer de tot ens dirigim cap a l'Estany Llong i el Pi de Peixerani. De tornada, agafarem l'itinerari adaptat que ens permetrà creuar el riu per sobre una passarel·la. Just creuar aquest pont, trobarem un indicador a mà esquerra que ens guiarà cap al Morrano, on podrem trobar l'Avet del Barranc de Morrano. Quan retornem al circuït adaptat, en lloc d'anar cap a la pista, continuarem avançant per la passera de fusta. Uns metres més endavant, allà on indica que s'acaba el recorregut adaptat i tenim a la vista la presa del petit embassament, veurem un corriol a mà esquerra, que agafarem. 

Aquest corriol primer fa una mica de pujada i a continuació va baixant lentament, fins que arriba a un corriol planer, que anirem seguint cap a l'esquerra. Quan veiem una tapa de canalització,sabrem que anem per bon camí. Passarem pel costat d'una petita presa dissimulada enmig del bosc i seguirem planejant fins que, a mà esquerra, ens sortirà un corriol amb un indicador de les "Mussoles". 

Seguirem avançant per aquest corriol, ara ascendint lleugerament i acostant-se cap al torrent (que no veiem, però sí anirem sentint). Una mitja hora més tard, quan ja tindrem a la vista el torrent i ens anirem aproximant a una cascada, veurem, de nou a mà esquerra, un corriol marcat amb fites, que agafarem.

Torrent, poc abans de la cascada

Teòricament, hi hauria d'haver unes estaques de fusta pintades de groc que ens haurien d'anar indicant el camí fins a l'avet (n'havìem trobat anant cap al Pi i també cap a l'Avet del Morrano), però nosaltres no en vam veure ni una. El que sí vam anar trobant durant tot aquest tram van ser unes fites fetes amb pedres que ens van ajudar molt per a localitzar l'avet, ja que a partir d'aquí, en alguns moments el camí, ara en pujada, es desdibuixa i es fa més complicat de seguir.

Corriol a l'esquerra, que cal seguir

De totes maneres, aixecant el cap, ben aviat veurem, des del corriol, la punta seca de l'Avet de la Cremada sobresortint entre altres avets, així que, si no hi trobem camí evident, podem anar seguint amunt cap a aquest punt. Les fites de pedra i la vista de la punta de l'avet ens guiaran fins al nostre objectiu.

 

Avet de la Cremada (juliol de 2019)

Ara només cal girar cua i retornar cap a la caseta d'informació, on agafarem el taxi que ens portarà de nou cap a Boí. Arribar fins a l'Avet de la Cremada ens haurà portat uns 45-50 minuts, així que hem de comptar un parell d'hores entre anar i tornar.

Avet del Torrent de la Font Tosca (Campelles)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari:
Terme municipal: Campelles
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 32 m
Volt de canó: 3,23 m 
Capçada mitjana: 12,3 m
Edat estimada:

L'Avet del Torrent de la Font Tosca es troba relativament a prop de l'Avet de la Baga de la Berruga, amb la qual cosa és fàcil visitar-los tots dos en un mateix matí. De fet, per anar fins a l'Avet de la Baga de la Beruga passarem prèviament pel costat de l'Avet del Torrent de la Font Tosca, així que podem visitar-lo a l'anar o bé al tornar.

Així doncs, l'accés serà el mateix: des de Ribes de Freses agafarem la carretera que surt del costat de l'estació del cremallera i anirem fins a Campelles. Creuarem el poble i seguirem per la pista asfaltada en direcció a Baell. 

Dos quilòmetres més endavant trobarem un trencall a mà dreta, una pista no asfaltada en força bones condicions, que ens conduirà fins al Refugi del Pla de Prats (que és on hem d'anar per trobar l'Avet de la Baga de la Berruga). 

A uns 650 metres de l'inici de la pista, després d'un tram recte, trobarem un revolt força pronunciat cap a l'esquerra. Aquí és on hem de parar (de fet, uns metres abans hi ha un molt bon lloc on deixar el cotxe).

Des del mateix revolt, anirem cap a la dreta, seguint el que sembla una pista desdibuixada. Anirem avançant per aquesta "pista" fins que es va fent més petita i acaba sent com un corriol que s'endinsa al bosc. Més o menys en aquest punt ja podrem entreveure la copa del nostre avet. 

Com a punt de referència (tot i que no puc assegurar que hi sigui durant molt temps) trobem el tronc d'un avet mort, que ens pot indicar que anem en bon sentit. Des del costat d'aquest tronc, ara sí, podem veure clarament el nostre objectiu.

A partir d'aquí, seguirem avançant uns metres més per dins del bosc. No hi ha sender marcat, però és relativament fàcil arribar-hi, ja que hi ha poc sotabosc i caminant en aquella direcció de seguida arribarem fins a la soca del gran arbre.

Malgrat que no té placa identificativa, quan ens trobem als seus peus sabrem del cert que l'hem trobat. Havíem llegit en algun lloc que d'una banda a l'altra de la seva soca hi ha com dos metres de desnivell i, des del sofà de casa, allò ens havia semblat impossible...fins que el vam veure en persona i vam entendre què volia dir aquell text.

Com passa amb la majoria dels avets monumentals, al trobar-se dins d'un bosc, rodejat d'altres avets igualment espectaculars, es fa difícil apreciar-ne la magnitud quan es veu des de baix. 

Per això, ens quedem amb la imatge de la preciosa copa vista des de certa distància, que ens permet confirmar que es troba ple de vitalitat. Creuem els dits perquè els llamps el respectin i pugui seguir creixent durant molts anys més.

Avet del Torrent de la Font Tosca (juny de 2019) 

Puig Rodó (Moià)

Quan fa uns anyets ja amb el Mohawk vam iniciar la nostra particular col·lecció de cims comarcals (que, ara per ara, tenim força aturada), el Puig Rodó ni tan sols hi apareixia. No perquè el puig no existís, sinó perquè el que encara no existia era la seva comarca, el Moianès. 

Així doncs, ja era hora d'incloure'l a la llista i, ja que ens hi posàvem, anar a fer-li una visita personalment.

Com que el recorregut ja està ben explicat en altres pàgines web, en lloc de repetir la mateixa informació us redirigiré al wikiloc que vam anar seguint nosaltres aquell dia i que ens va permetre arribar al cim del Puig Rodó (i poder afegir un "cromo" més a la nostra col·lecció), contemplar el dolmen que hi ha molt a prop. passar pel costat de l'Observatori astronòmic de Montjoia i retornar a la bonica població de l'Estany, amb el monestir romànic de Santa Maria de l'Estany, fundat l'any 1080.

Vistes de Sant Llorenç i Montserrat

Puig Rodó

Desviament per pujar al cim del Puig Rodó

Vistes des del Puig Rodó

Caseta que hi ha al cim...tot i que no sabem què hi deu haver dins

Dolmen del Puig Rodó

Observatori Astronòmic de Montjoia

Companyia que vam trobar fent camí

Font de Canaleta

 

Santa Maria de l'Estany

 

Una excursió assequible, pràcticament tota ella per pista forestal planera i en molt bones condicions (vaja, que es podria fer en cotxe, però perdria tota la gràcia), que val la pena fer, tot i que potser tampoc caldria fer-la a -2º com vam fer nosaltres.