Pi Gros de Mestres i Pi del Baró (Vilallonga del Camp)

Declarat Arbre Monumental: 1997
Propietari: J. M. Mestres Solé
Terme municipal: Vilallonga del Camp
Coordenades UTM ED50 (m): X 350241  Y 4563453
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m 
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada: plantat el 1898
 

L'any 2008 aquest arbre va estar a punt de ser talat perquè pel lloc on es troba hi volien fer passar una línia elèctrica. El poble es va bolcar en la protecció del seu pi centenari i van aconseguir que es modifiqués uns metres el traçat de la línia i d'aquesta manera el pi no se'n veiés afectat. Actualment es troba rodejat de cables elèctrics, però el Pi Gros segueix brillant amb esplendor.

Pi Gros de Mestres (agost de 2015)

Per trobar-lo, el més senzill és que anem seguint, des de dins del poble, els indicadors del "Camp de futbol", que ens portaran cap a les afores del nucli urbà. Just passat el camp (que es troba força abandonat), s'acaba l'asfalt i comença la pista de terra, que anirem seguint uns metres fins que trobarem davant nostre el gran pi.

A la mateixa població de Vilallonga del Camp, a la carretera que va cap a la Selva del Camp, hi havia un altre pi espectacular, el Pi del Baró, però el 2001 li va caure un llamp a sobre que el va deixar ferit de mort; el 2008 les seves restes van caure a terra i ja pràcticament no se'n conserva res.

Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià (Riera de Gaià)

Declarat Arbre Monumental: 1992
Propietari: Ajuntament
Terme municipal: Riera de Gaià
Coordenades UTM ED50 (m): X 362649  Y 4558553
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m 
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada: plantat el 1886

Trobar aquest plàtan és ben senzill, ja que el mateix nom amb què l'han batejat ja indica on es troba, exactament a la plaça de la vila de la població de la Riera de Gaià. Així doncs, per veure'l només cal anar fins a la Riera de Gaià, localitzar la plaça Major i allà hi trobareu aquest bonic exemplar.  

Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià (agost de 2015)

 

Arbres Monumentals del Baix Penedès

La comarca del Baix Penedès tan sols té un arbre declarat Monumental:

- Freixe d'Aiguaviva (el Montmell)

Freixe d'Aiguaviva

Espècie: fraxinus angustifolia

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990

Propietari: Urbanització Aiguaviva S. A.
Terme municipal: El Montmell (Aiguaviva)
Coordenades UTM ED50 (m): X 374704  Y 4579046
Alçaria total: 24 m
Volt de canó: 5,32 m 
Capçada mitjana: 27 m
Edat estimada: ?

Per arribar al Freixe d'Aiguaviva, el primer que haurem de fer és arribar fins a la Urbanització d'Aiguaviva, del municipi del Montmell. Agafarem la TP-2442 des de Sant Jaume de Domenys i farem uns 10 km fins que trobarem la TP-2443 en direcció Aiguaviva. 

Travessarem la urbanització fins al final, on trobarem el restaurant Celler d'Aiguaviva. Allà deixarem el cotxe i caminarem uns metres per la pista cap a l'esquerra, passant pel costat de la bassa i la font fins que localitzarem el gran freixe, amb dues plaques identificatives, una més nova i l'altra més antiga, al costat dels ceps, que encara es conserva.

Freixe d'Aiguaviva (agost de 2015)

 

Pi de Bofarull (Reus)

Pi de Bofarull

Espècie: pinus pinea

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: J. de Bofarull Gil
Terme municipal: Reus (carretera de l'aeroport)
Coordenades UTM ED50 (m): X 344376  Y 4556659
Alçaria total: 20,5 m
Volt de canó: 4,28 m 
Capçada mitjana: 21,4 m
Edat estimada: 350 anys
 

Trobar el Pi de Bofarull és tan senzill com trobar l'aeroport de Reus, ja que s'hi troba de camí, a uns 300 metres de la rotonda de la C-14, al costat de la riera de la Quadra. Al ser un lloc pla i al trobar-se el pi sol, sense altres arbres al seu voltant, fa que es vegi bé a distància.

S'ha de dir que tant l'arbre com el seu entorn es troben excepcionalment ben cuidats. Tant de bo tots els nostres Arbres Monumentals poguessin tenir aquest mateix aspecte.

Pi de Bofarull (agost de 2015)

 

 

 

Arbres Monumentals del Tarragonès

A la comarca del Tarragonès hi podem observar quatre arbres declarats Monumentals:

- Plàtans del mas de Cavaller (Constantí)
- Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià (Riera de Gaià)
- Pi del Baró (Vilallonga del Camp) - mort el 2008 a causa d'un llamp
- Pi Gros de Mestres (Vilallonga del Camp)

Alzina de can Cotet (les Valls de Valira)

Alzina de can Cotet

Espècie: quercus ilex supsp. ballota

Declarat Arbre Monumental: 1995
Propietari: ?
Terme municipal: les Valls de Valira (la Farga de Moles)
Coordenades UTM ED50 (m): X: 373500 Y: 4698595
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 3,35 m 
Capçada mitjana: 8,5 m
Edat estimada: ?

Trobar l'Alzina de can Cotet és relativament fàcil sempre que NO se segueixin les indicacions que dóna la web de la Generalitat. Nosaltres, que a aquestes alçades ja n'hauríem d'haver après, vam creure que la indicació al mapa era massa clara per estar equivocada, així que vam anar directes cap al lloc assenyalat. Quan hi vam ser, oh sorpresa, no trobàvem cap alzina monumental per enlloc, així que vam llegir i rellegir les anotacions de la web i vam anar explorant el lloc, perquè amb les informacions escrites tampoc ens acabàvem d'entendre, ja que parlen d'una Borda Caballé, com si tothom al món sabés on és aquesta borda! 

Exactament, les seves indicacions són: "Per arribar a l'Alzina des de la Seu d'Urgell cal agafar la carretera N-145 direcció Andorra, al km 8 desviar-se a mà esquerra cap al Càmping Frontera, recorreguts 50 m ja es podrà veure l'Alzina."

Total, que després d'anar fent voltes absurdes per on suposàvem que hi havia d'haver l'alzina, finalment vam anar cap a l'entrada del càmping i, fixa't tu, que vam descobrir l'arbre que buscàvem traient el nas per darrere la caseta de recepció! Mira que era fàcil de descriure-ho, eh?!

Des de la Seu d'Urgell anem cap a Andorra i, uns metres abans d'arribar a la frontera (ja sabeu, la mítica duana d'entrada a Andorra), trobarem una rotonda. Hem de fer gairebé tota la volta a l rotonda i agafar l'última sortida, un pont que passa per sobre el Valira, amb indicadors de "Civís" i "Parc Natural de l'Alt Pirineu". Anem recte uns metres, fins que trobem una bifurcació. Segons el mapa de la Generalitat, aquí mateix, en la bifurcació, hi hauria d'haver l'alzina, però no és cert; de fet, amb prou feines hi vam veure alzines a la zona. Doncs res, hem d'anar cap a la dreta, seguint l'indicador del càmping Frontera, i just darrere l'edifici principal del càmping veurem el nostre objectiu.

Val a dir que quan la vam localitzar de lluny, estàvem tan cansats i, òbviament, enfadats per les voltes que havíem estat fent inútilment sota el sol insuportable d'aquest calorós juliol, que vam continuar el nostre camí cap a Andorra deixant pendent per a un altre dia el veure-la de més a prop i poder fotografiar-la des de sota.

Alzina de can Cotet (juliol de 2015)

Arbres Monumentals de l'Alt Urgell

A la comarca de l'Alt Urgell hi trobem sis declaracions d'Arbres Monumentals:

- Avet del Barranc de la Fou (Alàs i Cerc)
- Roures dels Vilars de Valldarques (Coll de Nargó)

- Alzinera de Coma Servera (Ribera d'Urgellet)

- Alzina de can Cotet (Valls de Valira)

- Pins Vells de l'Arp (la Vansa i Fórnols)
- Blada de la Coma (la Vansa i Fórnols)

Roure del Masot (Moià)

Roure del Masot

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: N. Alibes Rovira
Terme municipal: Moià (el Masot)
Coordenades UTM ED50 (m): X 427294  Y 4629504
Alçaria total: 22 m
Volt de canó: 4,05 m 
Capçada mitjana: 25 m
Edat estimada: ?
 

Per trobar el roure del Masot hem de sortir de Moià per la carretera N-141-C en direcció Vic i a 1,8 km, just passada la zona industrial de Pla Romaní, girar a la dreta per una pista que condueix a la masia del Masot. 

El roure, visible des de la carretera, es troba  entremig de camps de conreu, motiu pel qual no ens hi vam poder acostar. Podríem haver passat pel lateral del camp, però vam preferir conformar-nos amb fer la foto a distància, des de la pista estant. 

Roure del Masot (agost de 2013)

A la població veïna de Collsuspina, malgrat no ser declarats monumentals per la Generalitat, hi ha tres roures (de fet, se'ls coneix com els Tres Roures) que també es mereixen la seva visita. Aquests roures centenaris es troben tots tres ben alineats en un lateral de la roureda de can Casanova, declarada d'interès comarcal. 

Tot i que hi ha diverses maneres d'arribar a la roureda, nosaltres vam deixar el cotxe aparcat al camp de futbol, vam passar pel costat del petit cementiri i vam continuar el caminet fins al bosc. Els Roures es troben just a l'altra banda d'on érem en aquell moment, així que el vam passejar tot, admirant alhora el verd elèctric dels camps d'inici de primavera ben regats per les últimes pluges (o nevades), fins que els vam localitzar. No hi ha pèrdua possible, però, per si de cas, al mig de la roureda hi ha un parell de pals indicadors que, entre altres coses, ens guiaran fins al nostre objectiu.

Els Tres Roures (març de 2018)

Arbres Monumentals del Barcelonès

Jardí Botànic Històric de Barcelona

Aprofitant l'aparició de la comarca del Barcelonès a la llista d'Arbres Monumentals, avui, primer,  radiant i molt calorós dissabte d'estiu, amb el Mohawk hem decidit anar a fer una visita a una zona de la ciutat de Barcelona que, malgrat haver-hi estat moltes vegades, segueix semblant-nos desconeguda: la muntanya de Montjuïc. Hi ha tantes coses per visitar: el MNAC, el Museu Arqueològic, el Poble Espanyol, les Fonts, el passeig de M. Cristina, la Fira, l'Anella Olímpica, el castell, el cementiri...i també els diversos jardins botànics que hi ha escampats per tota aquesta zona.

Ja fa temps vam anar a veure els Jardins de mossèn Costa i Llobera, concretament quan es van reobrir el 2011, però teníem pendent l'altra vessant de la muntanya. Així doncs, exposant-nos a suar de valent amb la previsió de temperatures per sobre dels 30º, hem agafat aire i cap a Montjuïc hi falta gent!

 

 

Hem arribat fins al mirador del Palau i li hem fet mitja volta a l'edifici del MNAC. Just passat l'aparcament, hem vist la discreta entrada al Jardí Botànic Històric, creat el 1930 sota les ordres del Dr. Pius Font i Quer, el nostre principal objectiu del dia, ja que és aquí on es troben els arbres més alts de la ciutat.

A l'entrar al Jardí, ens trobem una bifurcació: cap a la dreta (Sot de l'Estany) o cap a l'esquerra, passant per sota el túnel (Sot de la Masia)? Per trobar el nostre objectiu ens hem de dirigir cap a la dreta, anant a la part més profunda del clot.

Estany del Sot de l'Estany (juny de 2015)

Al voltant d'aquesta petita bassa s'hi troben els quatre arbres que busquem: un freixe, un freixe americà, una noguera i un fals plàtan, tots ells que gairebé arriben o fins i tot superen els trenta metres d'alçada. A la foto de sota s'hi veu, a la part de més a l'esquerra, el freixe; darrere el tronc que es veu en primer pla, la noguera, i al seu costat, el freixe americà; més a la dreta, ja fora de la imatge, hi ha el fals plàtan.

Sot de l'Estany (juny de 2015)

Com que es troben molt junts i envoltats d'altres arbres també considerables, costa de veure'ls en tot el seu esplendor i, a més, es fa impossible agafar-los per complet en una sola imatge.

Noguera Alada de Montjuïc

Espècie: pterocarya × rehderiana

Declarada Arbre Monumental: l'any 2025      
Propietari: Ajuntament de Barcelona
Terme municipal: Barcelona
Coordenades UTM (ETRS89): X: 429069, Y: 4579846
Alçària total: 32 m
Volt de canó: 3,8 m
Capçada mitjana: 27 m
Edat estimada: anterior a 1930

Noguera Alada de Montjuïc (juny de 2015)

 

 

Freixe de Montjuïc

Espècie: fraxinus angustifolia

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Ajuntament de Barcelona
Terme municipal: Barcelona
Coordenades UTM (ETRS89): X: 429069, Y: 4579839

Alçària total: 29 m
Volt de canó: 2,5 m
Capçada mitjana: 15,4 m
Edat estimada: ?

Freixe de fulla petita (juny de 2015)

Freixe Americà de Montjuïc

Espècie: fraxinus pennsylvanica

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Ajuntament de Barcelona
Terme municipal: Barcelona
Coordenades UTM (ETRS89): X: 429058, Y: 4579860
Alçària total: 32 m
Volt de canó: 3,16 m
Capçada mitjana: 24 m
Edat estimada: plantat el 1924

Freixe Americà de Montjuïc (juny de 2015)

Plàtan Fals de Montjuïc

Espècie: acer pseudoplatanus

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Ajuntament de Barcelona
Terme municipal: Barcelona
Coordenades UTM (ETRS89): X: 429066, Y: 4579833
Alçària total: 30 m
Volt de canó: 1,38 m
Capçada mitjana: 12 m
Edat estimada: ?

Plàtan Fals de Montjuïc (juny de 2015)

 

Noves incorporacions

Recentment hi ha hagut noves incorporacions a la llista d'Arbres Monumentals protegits per la Generalitat. Indubtablement es tracta d'una bona notícia, tot i que a nosaltres ens dificulta més la feina, ja que així no hi ha manera de completa la nostra "col·lecció" particular!

Fent un cop d'ull a la llista, si no m'he despistat en alguna banda, la previsió de noves declaracions de Monumentals són per a:

- Baix Camp: Alzina de la Viuda (Vandellòs i Hospitalet de l'Infant)

- Barcelonès: Jardí Botànic Històric (Barcelona)

- Conca de Barberà: Pi del Xaconet (Barberà de la Conca), Cedre de la Masia de la Font de l'Oca (Espluga de Francolí)

- Moianès: els dos arbres monumentals del Moianès ja els tenim, però tocarà reestructurar les entrades del blog per incorporar-hi la nova comarca.

Arbres Monumentals de la Vall d'Aran

A la comarca pirinenca de la Vall d'Aran s'hi troben dos arbres declarats Monumentals:

- Avet de Canejan (Canejan)
- Pi del Pla de Naut (Viella i Mijaran)

Plataner de Tornabous (Tornabous)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Eulàlia Castellarnau
Terme municipal: Tornabous (Terraforts)
Coordenades UTM ED50 (m): X 338257  Y 4619261
Alçaria total: 23 m
Volt de canó: 4,54 m
Capçada mitjana: 19,8 m
Edat estimada:

Per arribar fins aquest bonic plataner, el més senzill és, des del nucli de Tornabous, agafar la carretera LV-3231 (direcció Agramunt) i entrar a la primera pista que trobem a mà esquerra. Les branques del plataner són força altes i, a més, es troba rodejat de camps d'arbres fruiters de molta menys alçada, així que és fàcil divisar-lo a distància.

Com podeu observar en les imatges de sota, nosaltres hi vam ser a inicis d'abril, tot just estrenada la primavera, així que ens vam trobar el plataner encara sense fulles, però vam poder gaudir de la vista dels arbres fruiters florits al seu voltant, en aquest cas ens va acompanyar l'espectacular color rosat dels presseguers.

Plataner de Tornabous (abril de 2015)

 

Aprofitant que voltàvem per la zona, a finals de juliol de 2016 vam fer una segona visita al plataner, per poder-lo conèixer amb el seu vestit de gala. Quina diferència, oi?

Plataner de Tornabous (juliol de 2016)

Xop Gros del Molí Vell (Bellpuig)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament de Bellpuig
Terme municipal: Bellpuig (Salt del Molí Vell)
Coordenades UTM ED50 (m): X 334440  Y 4609716
Alçaria total: 28,5 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 27 m
Edat estimada:

Per localitzar aquest gran xop, el més senzill, un cop arribats a Bellpuig, és anar cap al convent de Sant Bartomeu, ja que l'arbre s'hi troba a pocs metres de distància. Si anem cap al convent des del nucli del poble, just abans d'arribar al parc que hi ha al seu costat, trobarem l'entrada d'una pista no asfaltada, amb un mur a la banda dreta. Seguim uns metres aquesta pista i ens trobarem cara a cara amb el monumental exemplar.

Xop Gros del Molí Vell (abril de 2015)

Aquest xop forma part d'un petit conjunt de grans arbres amb placa identificativa d'Arbreda d'Interès Local, malgrat que tan sols el Xop Gros es considera Monumental. 

Arbreda del Molí Vell (abril de 2015)