A partir de dissabte i fins dimarts al matí que agafàvem l'avió de retorn a Barcelona ja no ens vam moure de Reykjavik. Vam aprofitar el fantàstic sofà del pis que ens havien deixat, vam voltar pel passeig marítim, vam mirar botiguetes, vam comprar alguns regalets, i, sobretot, vam comentar com trobaríem a faltar la fresqueta que feia a Islàndia mentre ens arribaven les notícies de l'onada de calor que hi havia a Catalunya.
Per acabar, us deixo algunes curiositats del viatge.
El primer que ens va cridar l'atenció de Reykjavik va ser la seva catedral, la Hallgrímskirkja, feta exclusivament de formigó, però imitant les columnes de basalt que vam veure a diversos llocs de l'illa. És un edifici que et pot agradar o desagradar, però segur que no et deixa indiferent.
La segona cosa que vaig trobar interessant del lloc són les escultures que es poden trobar per tot arreu, moltes d'elles representant personatges importants dins la història d'Islàndia. Aquesta de sota es troba al Tjórnin, el llac que hi ha davant de l'edifici de l'Ajuntament de la ciutat; la segona representa una barca viquinga, i es troba en ple passeig marítim, prop del port; la tercera ens va fer molta gràcia, perquè a simple vista semblen peixos morts, fins que t'hi apropes i t'adones que no són reals.
Islàndia és un país que ha passat en pocs anys d'estar pràcticament aïllat de la resta del món a ser el país amb més connexions d'internet i més mòbils per habitant. Aquest gran salt a la modernitat es nota també en l'arquitectura, que ha fet un canvi de les cases més tradicionals a les més modernes. A la imatge de sota s'hi veu la façana de l'Ajuntament de Reykjavik, novament, un edifici que agrada o no agrada, però no deixa indiferent.
Reykjavik té pocs edificis alts, la majoria tenen com a molt dues o tres plantes, però l'especulació també hi va arribar i per això s'hi poden trobar alguns blocs com aquests, tot i que afortunadament n'hi ha molt pocs.
Reykjavik és una ciutat molt tranquil·la, fins que arriba el cap de setmana. Aleshores, divendres i dissabte al vespre sobretot el jovent surt al carrer principal i el recorre de bar en bar bebent sense parar. A sota hi teniu la façana del Kaffibarinn, un dels llocs de moda de la ciutat.
Una de les il·lusions del Mohawk en aquest viatge era el poder provar, ni que sigui per un cop a la vida, la carn de balena. Finalment el dia abans de marxar va poder fer realitat el seu desig i va poder assaborir aquests filets de balena que estaven, diu ell, d'allò més bons.
També vaig fer un petit vídeo de la fantàstica Skogafoss, així que aquí la podeu veure en plena acció:
I aquesta imatge crec que va ser la que ens va fer riure més: un conjunt d'ànecs que, en fila índia, travessaven el carrer per anar a beure aigua en una bassa que hi havia a l'altra banda de la carretera. No només ens va fer molta gràcia el seu caminar, sinó que no s'immutaven ni una mica quan els cotxes els passaven pel costat i alguns pitaven perquè s'apartessin. Ells al seu rotllo!
Un altre detallet: fa un parell d'anys, quan l'Eyjafjallajökull va decidir entrar en acció, els periodistes, incapaços de pronunciar-ne el nom, parlaven d'"El volcà islandès". Tenint en compte que l'illa té uns 200 volcans i almenys 30 d'ells segueixen actius, els islandesos es devien fer un fart de riure en sentir parlar d'"EL VOLCÀ islandès" com si només n'hi hagués un!! A més, l'Eyjafjalla no és precisament ni dels més grans ni molt menys dels més actius!! El dia que el Katla decideixi fer acte de presència...
I acabo amb una foto que vaig tirar des de l'avió, quan ens allunyàvem de l'illa i ja s'anava fent fosc.
I acabo amb una foto que vaig tirar des de l'avió, quan ens allunyàvem de l'illa i ja s'anava fent fosc.
4 comentaris:
Molt bé els reportatges, no me n'he perdut ni un!! És un lloc on fa anys que tinc ganes d'anar, hi ha una travessa a peu que ha de ser molt interessant! Encara que he vist que el paisatge tira a monòton....
Deveu haver notat el canvi de temperatura, no? Us imagino caminant pel Maresme amb el mateix ímpetu que aquests ànecs!!
Quan et decideixis a anar a fer la travessa, segur que el Mohawk també s'hi apunta! A mi em queden una mica grosses aquestes caminades. N'hi ha una que sembla molt interessant que surt de la cascada d'Skogar i va fins a Thorsmork, però suposo que tu et refereixes a la Laugavegur, que va de Landmannalaugar a Thorsmork i passa pel mig de les glaceres. Realment ha de ser una passada.
Pel que fa a la temperatura, nosaltres que estàvem tan contents per haver-nos salvat de l'onada de calor fa quinze dies i resulta que tornem a casa i ens trobem amb una altra onada encara pitjor! Ara que avui he llegit que a Islàndia també estan en onada de calor, però per a ells, les temperatures extremes arriben als 26º!! Me'n torno cap allà ara mateix!! ;-)
I no caminem igual que els ànecs perquè simplement no caminem, fa massa xafogor!!
En una revista islandesa vaig llegir que just arribar a Islàndia un es converteix en un geòleg encara que no en tingui ni idea, perquè és extremadament senzill veure com s'ha anat formant el paisatge. Per algú que sigui geòleg de debò suposo que deu ser apassionant: volcans, rius de lava, glaceres, rius d'aigües termals, guèisers, fumaroles, falles...i tot plenament actiu!!
Se'ns dubte algun dia hi tornarem, perquè ens van quedar moltes coses per veure, però comptant que segueixo sense feina i sense gaires perspectives de tenir-ne en un futur immediat, em temo que el retorn a Islàndia haurà d'esperar una bona temporada.
Doncs si, sempre m'havia mirat el Laugavegur trail, que diria que es fa en 3 o 4 dies. I clar, la geologia de l'illa deu ser molt interessant..., però ara que ja sé que domineu el tema, el sia que ens animem a anar-hi ja us demanaré consell!
I per la feina no pateixis, que segur que al setembre et criden!
No em preocupa tant si tindré o no tindré feina, sinó les condicions de la que tingui. Vull dir que si no hi ha alguna vacant que pugui ocupar tot el curs, m'enviaran a fer substitucions i, tenint en compte que aquest any no cobriran les substitucions fins passats deu dies (que vol dir que sovint la gent anirà a substituir algú altre el dia abans del retorn del titular) i, a més, els substituts no faran guàrdies ni reunions (bàsicament perquè no els les pagaran), el panorama no és per tirar coets...
Publica un comentari a l'entrada