Aquest meu estimat blog va néixer amb la intenció de ser una via d'escapada on poder vomitar els meus pensaments, impressions i, també, anècdotes vàries relacionades amb la meva feina, l'ensenyament (o és "educació"? encara no ho he acabat d'aclarir...) i desfogar-me d'alguna manera de l'estrés de l'institut.
Durant aquest curs veig que he fet ben poques aportacions al blog i, a més, poquíssimes relacionades amb el meu objectiu inicial. El motiu no és que no hi hagi hagut anècdotes per comentar, sinó les meves poques ganes de parlar sobre el tema. Avui, però, ara que ja pràcticament estem a les acaballes del present curs, aprofitant un moment de descans entre correcció i correcció, vull fer una petita reflexió sobre el tema de moda d'aquests últims temps, l'anomenat 1 x 1, que pels qui no treballeu en un centre educatiu o no teniu fills en edat escolar, us diré que és la manera com es coneix la brillant idea de la Generalitat, de fer que cada nen tingui al seu davant durant set hores al dia una minúscula pantalla d'ordinador amb el seu corresponent minúscul teclat.
Per molt que hi penso no li acabo de trobar res de bo i en canvi sí molts inconvenients. Per on començo?
Se suposa que aquest projecte d'ordinador x nen era de moment un sistema experimental, que s'estava provant en quatre centres comptats, a l'espera de veure com sortien els resultats abans d'implantar-ho a la resta de centres, siguin de primària (m'horroritza imaginar nens de set o vuit anys passant tot el sant dia mirant la pantalla d'un ordinador...) o secundària. No sé molt bé com, aquest projecte experimental ha passat a ser, de la nit al dia i sense haver-se comprovat encara la seva mínima efectivitat, una obligació per a tots els centres, que s'hauran d'afanyar a adaptar-se, vulguis no vulguis, al nou sistema en dos o tres anys vista. Tot plegat fa molt tuf a negocis poc clars, perquè a què vénen ara de cop les presses per fer que tothom compri el seu miniordinador?
Al meu institut ho vam estar discutint fa uns dies i finalment tot el claustre va estar d'acord amb què tard o d'hora haurien d'acabar claudicant, però que de moment preferien esperar almenys un curs més, a veure què passava, perquè ningú ho veia gens clar. La reacció dels pares al saber la notícia ens va sorprendre, perquè es van indignar amb la nostra decisió i fins i tot ens van acusar de ser uns covards per no atrevir-nos a innovar!
A mi el que m'espanta és veure com la Generalitat ha aconseguit rentar el cervell a la població amb tota aquesta història. De debò la gent pensa que els nanos estaran més motivats, treballaran més i aprendran més si tenen davant dels nassos una pantalla d'ordinador en lloc d'una pissarra, i escriuen en un teclat en lloc de fer servir paper i boli? Senyors meus, els qui no treballen no treballen ni treballaran, ni amb ordinadors ni sense. Quan veieu un mal estudiant molt interessat davant d'una pantalla podeu imaginar que hi estarà fent qualsevol cosa menys estudiar: jugar en xarxa, mirar vídeos del Youtube, xatejar amb els companys, mirar fotos de les últimes borratxeres de la "penya"...
I no ho dic per dir: tinc un grup d'insuportables alumnes de 2n d'ESO, les millors perles del curs reunides en una mateixa classe, una d'aquestes assignatures alternatives a la religió, que a la pràctica solen simplement una pèrdua de temps. Tinc dues hores a la setmana amb ells i com que se'm fan llarguíssimes i inaguantables, a mig curs vaig decidir que una de les dues hores faríem feina a la classe i a l'altra hora aniríem a l'aula d'informàtica i escriurien a l'ordinador allò fet prèviament sobre paper.
L'ambient de la classe va fer un canvi radical des del primer dia que vam anar als ordinadors. Seguint les teories de la Gene, aquest canvi hauria d'estar condicionat pel fet que els noiets estaven més motivats per treballar, perquè ho feien davant d'una pantalla. Doncs ja us asseguro jo que no. L'actitud ha canviat molt, és cert, ara ja no es comporten malament amb mi i no m'hi he de barallar contínuament, ni tan sols em cal cridar-los l'atenció durant tota l'hora (de fet, a l'aula d'informàtica hi sol haver un silenci que fins i tot fa por, que es nota en cap altra aula) però segueixen sense "fotre ni brot". Què fan, doncs? Enviar-se missatges a través dels ordinadors entre ells o bé amb companys que estan "treballant" en altres ordinadors del centre a la mateixa hora, jugar entre ells a jocs en xarxa, mirar tonteries vàries al Yotube o similar i, de tant en tant, fer un cop d'ull a les últimes novetats dels fotologs de tota la seva colla d'amics... Menys la feina que els he demanat, qualsevol cosa.
Un altre aspecte que no veig gens clar és, en una època on s'insisteix tant amb que hi ha crisi econòmica, que s'ha d'estalviar, que ens treuen professors i recursos perquè no hi ha prou diners i que ens han reduït les dotacions econòmiques ja del curs vinent, etc., com se suposa que els instituts han de pagar les enormes despeses que suposaria adaptar el centre a la presència de 300 o 500 ordinadors, tots connectats a la xarxa elèctrica (perquè els ordinadors porten bateria, però tenen una autonomia d'unes 6 hores sent molt optimistes) i també a l'altra xarxa, Internet, quan ara mateix ja tenim dificultats per tenir un bon accés a Internet amb els quatre ordinadors comptats que hi ha? Això sense comptar els armaris especials i les noves mesures de seguretat que s'haurien de posar per protegir tota aquesta maquinària no precisament barata.
En el mateix claustre de fa uns dies, quan discutíem si s'iniciaven les obres per adaptar tot l'institut al nou sistema ja de cara al curs vinent, després de tota la discussió i presa ja decisió de deixar-ho per més endavant, el nostre secretari, encarregat dels afers econòmics del centre, ens va recordar de la necessitat de no malgastar amb llums encesos innecessàriament ni fotocòpies no estrictament imprescindibles perquè no hi ha pressupost ni per això. Però llavors, com pensaven pagar totes aquestes grans despeses?! Amb una subvenció de la Generalitat...però no havíem quedat que estàvem en crisi i no hi havia diners per a res?
Hi ha encara un tercer aspecte que no m'atrau gens del sistema: els anomenats "llibres digitals". Estic d'acord que la tecnologia pot ajudar a fer més dinàmiques les classes, aportant tot un conjunt de possibilitats prou interessants: poder projectar un text extens en una pantalla, sense la necessitat d'anar escrivint a la pissarra i borrant contínuament; ensenyar imatges per exemplificar les explicacions; visualitzar algun documental sobre el tema tractat, etc. Veig bé que les aules estiguin equipades amb pantalla, projector i ordinador, però d'aquí a que cada nen necessiti una pantalla sota el nas hi ha un salt molt gran. I els llibres digitals, ara per ara, em semblen totalment inútils. Vull pensar que les editorials no han tingut prou temps per fer la feina i han presentat els seus "llibres" amb el que han pogut fer, però que amb els anys la cosa millorarà molt i molt, perquè si els "llibres" que he vist fins ara han de ser el futur de l'ensenyament anem ben apanyats.
No he treballat amb llibres digitals, així que no sé què tal funcionen en una aula, però sí n'he vist alguna mostra i m'han semblat més aviat penosos: en alguns casos es limiten a passar a format digital el mateix llibre que ja existeix en paper, amb la qual cosa no entenc la gràcia de canviar el llibre en paper pel mateix llibre en una pantalla; en altres casos s'obliden que allò ha de ser un "llibre" que ha de servir perquè els noiets aprenguin coses noves, no per ser una sala multijocs, que ja estic d'acord amb què l'ensenyament no té per què ser avorrit, però tampoc cal passar-se; i en altres casos, encara, hi he vist un excés d'informació impossible d'assimilar per un noiet de 12-14 anys.
Fa uns dies vaig estar fent una guàrdia amb un grupet de 1r d'ESO. La professora no hi era, però els havia deixat feina per fer, així que van anar fent al seu ritme durant tota l'hora. En aquesta classe estan provant la co-existència, l'ús simultani del llibre en paper i també en format digital, escollint un o altre segons li sembli al professor en cada moment. La classe era de socials i estaven estudiant la prehistòria. Doncs bé, vaig sortir de l'aula sense saber què pensar. Van estar tota l'estona davant dels ordinadors (i en aquest treballant de debò), clicant amunt i avall per anar passant d'un enllaç a l'altre. Tenien una pantalla amb preguntes que havien de respondre, però per fer-ho havien de passar a una altra pantalla on hi havia un text excessivament llarg amb tot el contingut necessari.
Òbviament, no es van molestar en llegir ni una sola línia del text (on vas a parar, amb tanta lletra ni jo m'ho llegiria!) i van començar a contestar les preguntes amb el primer que els va passar pel cap. Quan se'n van cansar, van passar a unes altres activitats del mateix tema, que consistien bàsicament en unir paraules entre dues columnes. Novament, es van dedicar a anar dibuixant línies d'un costat a l'altre sense ni tan sols llegir el que se suposa que estaven relacionant, fins que els apareixia un cartellet que els deia que ho havien "contestat" bé (ostres, sí que en saben, que ho han respost tot bé!). I altres activitats per l'estil. Total, que aquells noiets van sortir de la classe havent respost fantàsticament bé totes les preguntes que se'ls havien plantejat, però sense tenir ni idea de què havien estat responent. Insisteixo, si això ha de ser l'ensenyament del futur, estem ben arreglats!
Podria trobar encara més inconvenients al tema 1 x 1, però em sembla que per ara ja n'hi ha prou...
Per cert, canviant de tema, aquest curs hem descobert que els IES de sempre (els Instituts d'Ensenyament / Educació Secundària) ara s'anomenen INS, però no tinc ni idea del perquè d'aquest canvi ni què se suposa que signifiquen exactament aquestes tres lletres. Un alumne em deia que probablement prové de INSuficient, perquè és la nota més habitual que es veu en la seva classe, però diria que la cosa no va per aquí...Algú m'ho pot explicar?
Durant aquest curs veig que he fet ben poques aportacions al blog i, a més, poquíssimes relacionades amb el meu objectiu inicial. El motiu no és que no hi hagi hagut anècdotes per comentar, sinó les meves poques ganes de parlar sobre el tema. Avui, però, ara que ja pràcticament estem a les acaballes del present curs, aprofitant un moment de descans entre correcció i correcció, vull fer una petita reflexió sobre el tema de moda d'aquests últims temps, l'anomenat 1 x 1, que pels qui no treballeu en un centre educatiu o no teniu fills en edat escolar, us diré que és la manera com es coneix la brillant idea de la Generalitat, de fer que cada nen tingui al seu davant durant set hores al dia una minúscula pantalla d'ordinador amb el seu corresponent minúscul teclat.
Per molt que hi penso no li acabo de trobar res de bo i en canvi sí molts inconvenients. Per on començo?
Se suposa que aquest projecte d'ordinador x nen era de moment un sistema experimental, que s'estava provant en quatre centres comptats, a l'espera de veure com sortien els resultats abans d'implantar-ho a la resta de centres, siguin de primària (m'horroritza imaginar nens de set o vuit anys passant tot el sant dia mirant la pantalla d'un ordinador...) o secundària. No sé molt bé com, aquest projecte experimental ha passat a ser, de la nit al dia i sense haver-se comprovat encara la seva mínima efectivitat, una obligació per a tots els centres, que s'hauran d'afanyar a adaptar-se, vulguis no vulguis, al nou sistema en dos o tres anys vista. Tot plegat fa molt tuf a negocis poc clars, perquè a què vénen ara de cop les presses per fer que tothom compri el seu miniordinador?
Al meu institut ho vam estar discutint fa uns dies i finalment tot el claustre va estar d'acord amb què tard o d'hora haurien d'acabar claudicant, però que de moment preferien esperar almenys un curs més, a veure què passava, perquè ningú ho veia gens clar. La reacció dels pares al saber la notícia ens va sorprendre, perquè es van indignar amb la nostra decisió i fins i tot ens van acusar de ser uns covards per no atrevir-nos a innovar!
A mi el que m'espanta és veure com la Generalitat ha aconseguit rentar el cervell a la població amb tota aquesta història. De debò la gent pensa que els nanos estaran més motivats, treballaran més i aprendran més si tenen davant dels nassos una pantalla d'ordinador en lloc d'una pissarra, i escriuen en un teclat en lloc de fer servir paper i boli? Senyors meus, els qui no treballen no treballen ni treballaran, ni amb ordinadors ni sense. Quan veieu un mal estudiant molt interessat davant d'una pantalla podeu imaginar que hi estarà fent qualsevol cosa menys estudiar: jugar en xarxa, mirar vídeos del Youtube, xatejar amb els companys, mirar fotos de les últimes borratxeres de la "penya"...
I no ho dic per dir: tinc un grup d'insuportables alumnes de 2n d'ESO, les millors perles del curs reunides en una mateixa classe, una d'aquestes assignatures alternatives a la religió, que a la pràctica solen simplement una pèrdua de temps. Tinc dues hores a la setmana amb ells i com que se'm fan llarguíssimes i inaguantables, a mig curs vaig decidir que una de les dues hores faríem feina a la classe i a l'altra hora aniríem a l'aula d'informàtica i escriurien a l'ordinador allò fet prèviament sobre paper.
L'ambient de la classe va fer un canvi radical des del primer dia que vam anar als ordinadors. Seguint les teories de la Gene, aquest canvi hauria d'estar condicionat pel fet que els noiets estaven més motivats per treballar, perquè ho feien davant d'una pantalla. Doncs ja us asseguro jo que no. L'actitud ha canviat molt, és cert, ara ja no es comporten malament amb mi i no m'hi he de barallar contínuament, ni tan sols em cal cridar-los l'atenció durant tota l'hora (de fet, a l'aula d'informàtica hi sol haver un silenci que fins i tot fa por, que es nota en cap altra aula) però segueixen sense "fotre ni brot". Què fan, doncs? Enviar-se missatges a través dels ordinadors entre ells o bé amb companys que estan "treballant" en altres ordinadors del centre a la mateixa hora, jugar entre ells a jocs en xarxa, mirar tonteries vàries al Yotube o similar i, de tant en tant, fer un cop d'ull a les últimes novetats dels fotologs de tota la seva colla d'amics... Menys la feina que els he demanat, qualsevol cosa.
Un altre aspecte que no veig gens clar és, en una època on s'insisteix tant amb que hi ha crisi econòmica, que s'ha d'estalviar, que ens treuen professors i recursos perquè no hi ha prou diners i que ens han reduït les dotacions econòmiques ja del curs vinent, etc., com se suposa que els instituts han de pagar les enormes despeses que suposaria adaptar el centre a la presència de 300 o 500 ordinadors, tots connectats a la xarxa elèctrica (perquè els ordinadors porten bateria, però tenen una autonomia d'unes 6 hores sent molt optimistes) i també a l'altra xarxa, Internet, quan ara mateix ja tenim dificultats per tenir un bon accés a Internet amb els quatre ordinadors comptats que hi ha? Això sense comptar els armaris especials i les noves mesures de seguretat que s'haurien de posar per protegir tota aquesta maquinària no precisament barata.
En el mateix claustre de fa uns dies, quan discutíem si s'iniciaven les obres per adaptar tot l'institut al nou sistema ja de cara al curs vinent, després de tota la discussió i presa ja decisió de deixar-ho per més endavant, el nostre secretari, encarregat dels afers econòmics del centre, ens va recordar de la necessitat de no malgastar amb llums encesos innecessàriament ni fotocòpies no estrictament imprescindibles perquè no hi ha pressupost ni per això. Però llavors, com pensaven pagar totes aquestes grans despeses?! Amb una subvenció de la Generalitat...però no havíem quedat que estàvem en crisi i no hi havia diners per a res?
Hi ha encara un tercer aspecte que no m'atrau gens del sistema: els anomenats "llibres digitals". Estic d'acord que la tecnologia pot ajudar a fer més dinàmiques les classes, aportant tot un conjunt de possibilitats prou interessants: poder projectar un text extens en una pantalla, sense la necessitat d'anar escrivint a la pissarra i borrant contínuament; ensenyar imatges per exemplificar les explicacions; visualitzar algun documental sobre el tema tractat, etc. Veig bé que les aules estiguin equipades amb pantalla, projector i ordinador, però d'aquí a que cada nen necessiti una pantalla sota el nas hi ha un salt molt gran. I els llibres digitals, ara per ara, em semblen totalment inútils. Vull pensar que les editorials no han tingut prou temps per fer la feina i han presentat els seus "llibres" amb el que han pogut fer, però que amb els anys la cosa millorarà molt i molt, perquè si els "llibres" que he vist fins ara han de ser el futur de l'ensenyament anem ben apanyats.
No he treballat amb llibres digitals, així que no sé què tal funcionen en una aula, però sí n'he vist alguna mostra i m'han semblat més aviat penosos: en alguns casos es limiten a passar a format digital el mateix llibre que ja existeix en paper, amb la qual cosa no entenc la gràcia de canviar el llibre en paper pel mateix llibre en una pantalla; en altres casos s'obliden que allò ha de ser un "llibre" que ha de servir perquè els noiets aprenguin coses noves, no per ser una sala multijocs, que ja estic d'acord amb què l'ensenyament no té per què ser avorrit, però tampoc cal passar-se; i en altres casos, encara, hi he vist un excés d'informació impossible d'assimilar per un noiet de 12-14 anys.
Fa uns dies vaig estar fent una guàrdia amb un grupet de 1r d'ESO. La professora no hi era, però els havia deixat feina per fer, així que van anar fent al seu ritme durant tota l'hora. En aquesta classe estan provant la co-existència, l'ús simultani del llibre en paper i també en format digital, escollint un o altre segons li sembli al professor en cada moment. La classe era de socials i estaven estudiant la prehistòria. Doncs bé, vaig sortir de l'aula sense saber què pensar. Van estar tota l'estona davant dels ordinadors (i en aquest treballant de debò), clicant amunt i avall per anar passant d'un enllaç a l'altre. Tenien una pantalla amb preguntes que havien de respondre, però per fer-ho havien de passar a una altra pantalla on hi havia un text excessivament llarg amb tot el contingut necessari.
Òbviament, no es van molestar en llegir ni una sola línia del text (on vas a parar, amb tanta lletra ni jo m'ho llegiria!) i van començar a contestar les preguntes amb el primer que els va passar pel cap. Quan se'n van cansar, van passar a unes altres activitats del mateix tema, que consistien bàsicament en unir paraules entre dues columnes. Novament, es van dedicar a anar dibuixant línies d'un costat a l'altre sense ni tan sols llegir el que se suposa que estaven relacionant, fins que els apareixia un cartellet que els deia que ho havien "contestat" bé (ostres, sí que en saben, que ho han respost tot bé!). I altres activitats per l'estil. Total, que aquells noiets van sortir de la classe havent respost fantàsticament bé totes les preguntes que se'ls havien plantejat, però sense tenir ni idea de què havien estat responent. Insisteixo, si això ha de ser l'ensenyament del futur, estem ben arreglats!
Podria trobar encara més inconvenients al tema 1 x 1, però em sembla que per ara ja n'hi ha prou...
Per cert, canviant de tema, aquest curs hem descobert que els IES de sempre (els Instituts d'Ensenyament / Educació Secundària) ara s'anomenen INS, però no tinc ni idea del perquè d'aquest canvi ni què se suposa que signifiquen exactament aquestes tres lletres. Un alumne em deia que probablement prové de INSuficient, perquè és la nota més habitual que es veu en la seva classe, però diria que la cosa no va per aquí...Algú m'ho pot explicar?
6 comentaris:
Alguns apunts:
1) La Gene dota cada aula amb 2500€ per a adaptació "digital"
2) La xarxa que ha de suportar el 1x1 encara té alguns punts foscos (sota supervisió de Movistar) i molts cops enfonsa la xarxa básica (la que ja tenieu). Alguns centres fins hi tot han contractat empreses externes per auditar la xarxa i a veure si la poden fer funcionar...
3) A hores d'ara el sistema de filtratge de continguts no funciona, per tant els nens es poden connectar on els hi doni la gana... espero que això s'arregli en breu.
4) El sistema anifurt dels portàtils no funciona. Així que ara com ara portàtil robat = portàtil perdut. La Genen indemnitza a l'alumne?, obviament no, el portàtil és seu... El problema és idèntic que amb els llibres, però aquest ja fa temps que han deixat de ser llaminers... "qué es lletjir?"
5) Les activitats actuals del llibres de text digitals (en aquest moment) són un try & error. De fet els hi encanta als nens fer aquestes activitats, i no ens enganyem, si tant els hi agrada no pot ser res bo...
6) Em sap greu pel holding editorial, però els llibres de text digitals han d'estar commdemnats a mort i ser substituïts per material docent de fabricació pròpia CC. Per aquesta raó la Genen facilitarà l'accés a un portal únic de recursos (Empúries), que ara com ara no existeix... clar!, com encara és experimental el 1x1.
7) Si s'ha d'aixecar el país ja està bé que TOTS "arrimemos el ombro", però canviar professors per portàtils em sembla demagògic, més quan encara no està garantit un pacte entre partits per tal d'estabilitzar l'educació. I si a CIU / PP no li convé el tema dels portàtils?, es tirarà enrerra?, és intocable?, ... I sí, ja sé que la dotació monetaria dels portàtils no és la mateixa que la de personal, però els diners són diners i no tenen amo.
8) El canvi de "configuració" de l'aula requereix un canvi metodològic. La classe magistral morirà en major o menor grau. Pot ser seria útil informar als pares de tot això, que no és un canvi fàcil ni ràpid i que algunes generacions el patiran amb resultats incerts... En resum, algú ha comprovat que els coneixements adquirits pels alumnes amb els portàtils és millor / pitjor que el d'abans?. Les respostes sempre són iguals: a Suècia...., les competències d'ara ja no són les mateixes ja que el món actual ha canviat, ...
9) L'ús del portàtil a l'aula no té perquè ser obligat, però el "... profe!, Pepito de Tecnologia lo usa y tu no, nos aburrimos en tus clases, bufff!, que palo!!..."
En resum, massa presa en implantar aquest nou paradigma...
Em fa gràcia això de la dotació de 2500 € per aula, perquè també té la seva trampa. Resulta que són 2500 €, però s'hi descompta allò que ja hi ha instal·lat, així que si el centre ja té projector i pantalla i tal aquesta dotació deu quedar força reduïda.
A més, ho donen només pel sistema 1 x 1, però per res més, així que en casos com el meu, en què l'aula encara no està equipada (hi ha pantalla, però sense projector), com que no ens acollim al pla 1 x 1 doncs dues pedres.
I insisteixo: no estem en crisi? Com és que no hi ha diners per professorat, gairebé ni per fer fotocòpies, i en canvi aquests mateixos diners que no hi ha cauen del cel quan es tracta d'equipar aules amb trenta endolls, projector, pantalla, Internet, etc.?
Perquè Internet us farà lliures... ja, ja, ja, ja....
"Inrenet macht frei"
Darrerament escrius poc, però quan t'hi poses.....
Sense saber-ne gens, trobo que tot plegat té poc sentit, però no tinc clar si només és perquè no em van acostumar de petit a estar sempre davant d'una pantalla. La qüestioó és que també prefereixo el paper!
L'alumne que va dir INSuficient..... jo l'avançava dos cursos!!!
Coincideixo en molts apunts de "Bajo la luz..." i amb la idea principal que faltant-hi diners no s'explica aquesta inversió que en el fons sembla que és com focs d'artifici per mantenir el nen entretingut (això del "palo de clase" es produirà segur) quan jo creia que l apel.li anava d'ensenyar, no de distreure.
A més, a mi em fa una pudor de pel.li de ciència-ficció o capítol dels Simpson on les empreses són les que dominen el món i per això no els interessen els continguts, els interessa que sàpiguen fer servir les eines per treballar al seu formiguer
Publica un comentari a l'entrada